Menja de Bacallà

Bacallà amb bolets

2011-12-05T20:06:00.001+01:00

Comprant al Mercat...

Góita... està d'oferta... que bé no...? a veure, aquella d'allà penjada... sííí... aquella de color plom... sííí... sííí... aquesta, sí senyor... a veure deixime-la emprovar... caramb... sembla talment un figurí... l'hi queda que ni feta a mida senyor... miri's en aquest mirall... pot posar-la a la rentadora sense cap més problema que posar-hi el sabó... rentada i posada... venga "nenas", baraaato baratooo... ayyyy... "nenas", venga... venga... que me quiero ir a mi casa de vacío... quant a dit que val...? ...€..., bé, m'he la quedo... si tingués algún problema, no ho dubti... estem aquí cada diumenge i també tenim la botiga en aquest mateix carrer... molt bé, gràcies... a vostè senyor, bon día...Quin hora és...? acaba de tocar la 1 del campanar de l'església de Sant Esteve...

Església de Sant Esteve

...bé podriem anar a fer un mos potser...? haguessim pogut anar a Can Nassos, però malauradament, el van enderrocar... estava considerat per els entesos, un dels millors restaurants de la zona i per altres un dels millors restaurants de Catalunya ara, tant sols en queda el record... però... "espèrete" la meva mare, té el llibre de la Paquita de Can Nassos i el receptari que hi va fer, editat per RAC1, en el pograma; primera pedra i al menys i tindrem el record escrit de les seves receptes...

La Paquita de "Can Nassos"

Síííí, síííí... aquets pinatells, són d'allà del mateix lloc, on varem trobar-ne l'altre día que vam sortir..., que feia poc que havía plogut... i ton pare els va trovar... i en varem fer un cistellet...

trovats a...

...que després els varem fer amb aquella truita... ah sííí... ja m'en recordo... no..., si ja ho dic sempre, si ta mare no en trova; plan B... ton pare sempre té recursos per trovar-los... ...i dius que els vols fer amb bacallà...? ...Sí del receptari de la Paquita de Can Nassos... vaig fullejar el llibre i mirant i mirant, en vaig trovar amb aquesta recepta de;

Bacallà amb Bolets.

El bacallà sempre en tinc, doncs ja saps que a ton pare, -i a mi i a tú també- l'hi agrada molt, el tinc dessalat des de ahir al matí, aquets pinatells que hem trovat, un parell de cebes tendres que les tallo ben finetes, els tomàquets sense pell i que no tinguin grana, doncs a tú la grana no t'hi agrada trovar-la... una mica de farina per arrebossar el bacallà...

Bacallà, en un plat amb el paper de cuina.

...que, un cop agafin una micona de color, el deixo en un plat amb paper de cuina, per tal que deixi anar l'exés d'oli, i a la mateixa paella, l'hi poso les cebes tendres i un cop rosseta, li tiro els tomàquets. Un cop tot està ben cuit, és quànt l'hi poso els pinatells a la paella, deixant que els bolets deixint anar l'aigua i després agafo el bacallà i els poso junt amb el sofregit cebes/tomàquets i un gotet de vi ranci, fins que redueixi.. un polsim de pebre blanc... si home... ara ho explico...la picada que jo faig, l'hi poso; 10 ametlles torradetes i pelades, 4 grans d'all, 1 llesqueta de pa torrat, una micona de fumet de peix, i sinó l'hi poso una micona d'aigua amb una pastilleta d'aquelles petitones de concentrat de peix que, l'hi dóna un gustet també molt bonet... ah... i el julivert... que per cert... l'altre día aquella veïna amb cara de "bruixota", sense dir-me res, va obrir el barri del pati i va entrar al jardí de casa i em va agafar tot un pom... sort que la vaig veure... ve's que l'hi costava demanar-ho... em fa una ràbia... i després va de senyora per el poble... ...bé... ho pico ben picat tot plegat en el morter... i ho poso junt amb el bacallà i els bolets...


Tirant la picada.

... mentrestant, durant aquell quart d'hora que vaig mirant que faci el "xup-xup", "rentut" els quatre plats que he pogut "embrotir" i vigilo que no s'enganxi... i si és així... una micona més de fumet/aigüa i tanco el foc i ho tapo...

Mirant que faci el "xup-xup" i que no s'enganxi.

... passat aquest temps, ho serveixo a la mateixa cassola al mig de la taula i...

... mmm...

... on és el saler...?

... que vagi de gust...¡¡

... passeu-me el porró siusplau...¡¡... ... no, si ja ho diu la Paquita de "Can Nassos", en el seu llibre que, els dos pilars de la cuina catalana són; El senyor Sofregit i la Picada... ... i per l'endemà, aquest bacallà amb bolets, pot encara està més bo no...?

Aquest, Racó Amagat, heu sabut de quin lloc es tracta...? Sinó és així, trapitgeu aquí

Dedico aquest "post", i la recepta, a la María Rosa que, a part de ser una gran caçadora de bolets, és una molt bona cuinera. Moltes gràcies Maria Rosa.¡

Bunyols d'Anís i Xocolata.

2011-11-15T18:36:00.001+01:00

Flor de l'Anís.

Com petons que s'enganxen als narius tot respirant la flaire que s'escolta a l'entrar a la fàbrica de l'Anis del Mono i com el primer bes, et deixa impregnat d'un gust dolç, tendre, cautivador, i, difícil d'oblidar... i que després en vols un altre, i un altre i un altre...

Aquesta empresa fou fundada per els germans Josep i Vicenç Bosch i Grau l'any 1868. Les seves sales de destil.laciò, al igual que els despatxos i els arxius, són d'estil modernista i els cartells publicitaris, que si troben, fòren creats per Ramón Casas després que Vicenç Bosch convoquès un concurs de cartells l'any 1897 i dits cartells en varen ser els guanyadors.


Cartell Modernista. Ramón Casas. 1897.

En un dels viatjes que el senyor Bosch va fer a París, l'hi va regalar un perfum a la seva senyora, l'envàs del perfum el va embriagar tant que, va demanar-li al perfumista el drets de l'ampolla de perfum, per tal de comercialitzar al seu licor. S'explica que li va dir en el perfumista:

Vosté perfuma a les senyores per a fóra, jo perfumaré a les persones per a dins...


Interior de la destil.lería.

    L'anís, és una planta que va arribar d'Orient, portada per els àrabs i cultivada als Països Catalans, es trova repartida per a tot el corredor mediterrà, floreix a partir del juny, l'hi agrada el clima mediterrà; vol molt de sol, poca humitat i quasi gens de fred.

    Si us assembla bé, i us bé de gust, farem aquets més que satisfactoris bunyols d'anís i xocolata, que espero i desitjo que siguin del vostre agrat.

Ingredients:

4 ous
200 grs. de farina

1/4 l. de llet

140 grs. de mantega
Una llimona

Sucre

Anís

Xocolata fondant

Oli de girasol

...Sucats amb xocolata...

Elaboració:

Posarem la llet en un atuell al foc. Quan comenci a posar-se tebia, hi posarem la mantega i la deixarem fins que es vaigi desfent. Incorporarem la ratlladura de llimona, 4 cullerades de sucre i, una copeta d’anis. Quan comenci a bullir, hi tirarem la farina (passada per el tamís) tota d’una vegada dins de l’atuell, anirem remenant, fins que la farina estigui ben lligada amb la llet. Ho treurem del foc, i ho deixarem refredar un parell de minuts. Fora del foc anirem tirant d’un en un els ous. Primer tirarem el primer i ho remenarem fins que quedi lligat amb la barreja i així, fins acabar amb els quatre ous. Ens ha de quedar una pasta molt i molt fina. En un altre atuell, que sigui fons, posarem l’oli de girasol, i quan estigui prou calent, anirem tiran culleredetes de pasta. Els bunyols es tombaràn ells mateixos, fins que quedin ben cuits. Els posarem en un plat amb paper de cuina, per tal de que treguin l’essés d’oli i tot seguit els posarem en una plata amb sucre. En reservarem uns quànts i desfarem al bany maria la xocolata per fondre. Passarem els bunyols suaument per la xocolata, i deixarem que es refredin. Llestos per fer-hi la “foto” i menjar-ne un i potser..., un altre i un altre i un altre...

...Mmmm... blocaires... que vagi de gust...¡¡

Dedico aquesta entrada, i la recepta, a la Teresa, on al voltant d'aquestes olors, vam començar un recorregut que encara ara, ens està embriagant a tots dos.

Josep María de Sagarra. 50è aniversari de la seva mort. Viure dels colors de la ploma.

2011-10-18T11:44:00.000+02:00

Josep María de Sagarra i Castellarnau (1894-1961)

Quant t’agrada la feina que fas i a més a més hi pots viure, té que ser una sensació d’alló tant agradable. Aquesta sensació, és la que sento amb tots els colors de totes les seves paraules escrites de les seves obres, be siguin de; poesía, teatre, novel.la...

Josep María de Sagarra i Castellarnau neix a Barcelona un 5 de març de 1894, sóta el signe zodiacal de; Peixos.

Els colors verds tendres de la primavera, acompanyats de la gran estimació que tenía cap a la natura, el d’hauríen portar a escriura una de les seves primeres proses; Ocells amics (1921)

.De vegades, quan aneu pel camp i us trobeu amb un ocell que arrenca volada en sentir les vostres passes, ben segur que de primer cop escolteu un saltironet d’alegría pels dintres en veure allò tan delicat i tan fi que us ha fet espavilar els ulls. [...]

[...] Aquells bons dies de primavera, quan encara és ben fosc i quan tot just comença a clarejar a la ratlla de l'horitzó, i es veu primer una faixa de color de perla, que es va emblavint i després es va enrossint, les orenetes es desperten i comencen a xisclar... Vit, vit, xirrivit!" Els pagesos diuen que l'oreneta, quan canta, diu: "-Lleva't de matí, lleva't de matí!"
A l'Empordà li fan dir una pila de coses. La gent del camp explica el xisclar de l'oreneta d'aquesta manera:

"-M'he llevat,
m'he rentat,
he esmorzat,
he anat a Montserrat,
i tu encara ets al llit:
lleva't, lleva't de matí!"[...]

[…] Les orenetes són la gran joia del nostre cel blau, a la ciutat i al camp. Imagineu-vos un dia de maig, d'aquests tan tebis i tan pintats dels colors més bonics, amb un perfum a les muntanyes i el benestar pertot arreu: quina mena de cosa faria, aquest dia de maig, si no veiéssiu i no sentíssiu les orenetes, amb un volar tan diferent les unes dels altres, però que lliga tan bé amb el color del cel i amb l'alegria de la primavera!

Colors mariners fets de blaus,d’oliveres, de gavines, de veles blanques i de vinyes verdes i també del paisatge del litoral empordanés descoberts a la Costa Brava i convidat per el seu amic Josep Pla, van inspirar a escriure un nou volum de poesies; Cançons de rem i de vela (1923)

Tanquem els ulls, i el pensament que voli:

i el pensament no pot volar:

jeu vora un mar com una bassa d’oli

que sembla de quitrà.

El cel té un verd negrós de fulla d’heura,

i d’estrelletes en aquest moment

s’en veuen tantes com se’n puguin veure

en la nit més tranquila i transparent

[...]

(fragment; Cant primer)

Colors; carnals,valents, agosarats, precisos, intrèpids, sense por... és aquest poema; El Comte Arnau (1928) i on, el pas/pes damunt la terra ens explica la llegenda del míte del Comte Arnau:

[...]

I ella així amb to de plany i de desvari

va contant a la nit la seva sort,

tot repassant el tremolós rosari

d’aquest caliu desesperat del cor.

I va veient els mals a carrandelles

sortint de les petjades de l’espòs;

ja la son li ha fugit de les parpelles

i la calma rellisca del seu cos.

Per fi li arriba un gran brogit de fora,

lladren els gossos i tremolen veus,

veus i lladrucs s’han barrejat alhora,

soroll de llances i trepig de peus.

Guaita endins esmunyir-se una figura,

molt a la vora ha grinyolat la clau,

i se li estreny el cor i el bleix s’atura

i es troba amb els dos ulls del Comte Arnau.

(fragment; Cant primer)

La tardor despulla els arbres i les fulles que encara hi queden pel damunt, tenen colors ocres, tèrbols, confúsos i platejats quasi exhaurits. Vida Privada (1932) sería la novel.la que tocaría tots aquets colors, la caiguda de la burgesía catalana, els personatges i l’entorn queden reflectits en aquesta novel.la on la famíla Lloberola una família burgesa de finals del anys 30 del segle passat, veuen com la seva economía va caient portant-los a la ruina. Vida Privada ha estat considerada la novel.la més representativa de Barcelona.

El blanc inocent, net, fresc, fred..., descriu d’questa manera el Poema de Nadal (1930) i on Josep María de Sagarra, faría aquest Poema per el poble, donant el seu toc personal a tradicions i que ell mateix va recitar en un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom i on molts fragments del qual la gent de diverses generacions ha après de memòria.

[...]

I vora el foc, torrant les avellanes,
desasprejaven l'esperit i el pèl,
amb un sac de gemecs, ple de sardanes,
i amb l'alegría d'un porró blau cel.
Era un paisatge que jo em feia a mida,
de molses tendres, de morat encís,
de muntanyes de punta arrodonida
que eren semblants a les del meu país,
però més musicals, més inflamables,
amb uns argelaguers desesperats,
que si senten el sofre dels diables,
senten el vol dels àngels platejats.
Un món amb les entranyes més descloses,
un aglevat més viu i més despert...
Així jo imaginava aquestes coses
en aquell temps enyoradís i verd.
I fulgurants de diamantina gebra
em guarnien els somnis del capçal
els pastors de Betlem, del meu pessebre,
quan venia la vetlla de Nadal.
[...]
(Fragment; Cant I)

Damunt d'aquest cavallet, us deixo aquesta passejada per; Vinyes Verdes Vora el Mar (Cant VI) de; Cançons de Rem i de Vela (1923) i on tots els colors de les vinyes hi són representats.

...i el galopar de la seva pluma, ens va deixar sense colors un; 27 de setembre de 1961 a Barcelona a l'edat de 67 anys.

(blocaires; disfrute-m'ho...¡¡)

200 aniversari del neixament de Franz Liszt. El Cosac Musical.

2011-10-09T22:22:00.000+02:00


Franz Liszt. -1811/1886-

   Haydn, Mozart, Beethoven... foren uns quánts dels músics preferits per el pare de Franz Liszt per tal de guiar al jove talent músical i encaminar-lo en el món del Romanticisme.
    Va nèixer a la ciutat de Doborjan un 22 d’octubre de 1811 sóta el signe zodiacal de; Balances.

   A l’edat de dotze anys -1823- provà sort ingressant al Conservatori de París, lloc al qual l’hi fou negada l’entrada pel fet de ser extranger. Després d’una gira per l’extranger –Londres- tornar a París i a l’edat de catorze anys escriuría l’única òpera cómica coneguda d’ell; Don Sancho o El Castell de l’amor, estranada a París el 1825.

L’any 1839, realitzar una gira per les diferentes capitals europees, per tal de recaptar diners per la construcció d’un monument al pare del Romanticisme a Bonn: (Ciutat natal de) Ludwig Van Beethoven .

L’any 1845 oferir sis concerts a la ciutat de Barcelona i un a la ciutat d'Arenys de Mar.

L’any 1848 es va retirar de concedir concerts i es va dedicar per complert a la composició, al igual que també a interpretacions quasi perfectes d’altres compositors, Schumann, Chopin, Berlioz, Saint Saëns..., fóren músics privilegiats per tal d’escoltar les obres que els mateixos compositors demanaven a Liszt que els interpretes i també les estranés. L’any 1850 dirigí i estrenà l’òpera de Wagner; Lohengrin al Teatre de la Cort de Weimar.
Donar classes a més de 400 alumnes i escriuría més de 350 peçes... repsódies hungares, dos concerts per a piano i orquestra, transcipció de les simfonies de Beethoven al piano... Fou l’improvitssador junt amb Frederic Chopin més gran que mai ha donat l’història de la música.
Franz Liszt va morír a la ciutat de Bayreuth (Alemanya) el 31 de juliol de l’any 1886, a l’edat de 74 anys.

Aquí us deixo amb el nocturn número 3 en la bemoll Major.

(Somni d'amor)

(Blocaires, escolteu-ho i gaudi-ho¡¡)

Romànic andorrà. Pinzellades romàniques.

2011-09-12T10:02:00.000+02:00

Nostra Senyora dels Remeis. (Santa Coloma)

   Aquesta vegada amb els amics del Museu Nacional de Catalunya (MNAC) ens varem acostar fins Andorra, per tal de veure aquestes pinzellades del romànic andorrà, on varem poder gaudir d'un bon cap de setmana i poder veure físicament aquestes obres amb més de mil anys d'história.
   Ah... i no m'oblido d'un plat per aquest "post", quin, us preguntereu...? doncs bé, del llibre d' Eliana Thibaut i Comalada; Cuina medieval Catalana he extret aquesta recepta que, de ben segur els pelegríns d'aquesta zona hauríen provat moltes vegades i de ben segur que les arribades ha dites esglésies hauríen estat de retrovament i de goix amb una recepta així. Préssecs amb vi negre.

   Aquesta recepta la trovareu al final de la ruta d'aquest romànic andorrà, per tal de que la disfruteu després d'una bona passejada i d'un bon acabament d'aquesta visita per dit romànic. Les esglésies que varem visitar seràn posades amb un enllaç, per tal de que vosaltres mateixos, si esteu interessats pogueu fer la visita mes calmada i tranquila a dites esglésies.

   Sant Martí de la Cortinada. (La Cortinada.- Ordino) El lloc de La Cortinada es troba documentada des del 1162. De l'església, no es té constància fins el 1312. L'esglèsia ja existía al segles XI-XII segons revelen les seves pintures. L'àbsis es va restaurar al segle XX.

Sant Climent de Pal. (La Massana) El lloc apareix documentat l'any 1112. Amb el pas del temps ha estat trasformada i adeptada. L'àbsis ha estat subsituit per un de rectangular a finals del segle XVII. Tot i aixó encara conserva el cos de la nau i el campanar.

Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes.- Engordany) El temple és del segle XI. El campanar, és una torre de planta quadrada, molt esvelta i que encara mostra els forats de la bastida amb què va ser construïda, el seu campanar és un dels més coneguts i singulars d'Andorra.

Església de Santa Coloma, (Andorra la Vella) És un temple d'origen preromànic situat a la marge dreta del riu Valira, entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. A l'interior si conserva i es venera a; Nostra Senyora dels Remeis.
    Sobre les pintures d'aquesta església, en el mateix enllaç ho trovareu.

Sant Esteve (Andorra la Vella) Esmentat l'any 1312, en què es deixa constància del seu lamentable estat de conservació. Consagrada de nou l'any 1543. Fou restaurat de nou a mitjan segle XIX.
    L'àbsis de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella és l'exemplar més gran de les Valls.

Sant Romà de les Bons   (Encamp) Documentada l'any 1162, consagrada l'any 1164. El temple està situat en un promontori rocallós.
      Per accedir a la nau hem de baixar dos graons, doncs el nivell del sól queda mes baix que l'entrada.
      Al segle XVI si van repintar imatges amb imatges de tradició gòtica.

   Sant Joan de Caselles (Canillo) L'església està documentada l'any 1312. És una de les esglésies més conegudes del Principat d'Andorra. Els sostre de la nau és de fusta i encara manté la policromía.
      Dues importants restauracions; la primera l'any 1933 i la segona l'any 1963.
L'element més interessant de l'nterior és el Crist Crucificat, d'on del mateix enllaç d'aquest apartat podeu trovar i llegir.

   Aquí es van acabar les vistes per el romànic andorrà, encara que també varem visitar el santuari de Meritxell que si apreteu aquí el podeu continuar llegint, i un cop a Catalunya (Alt Urgell) també visitarem; Sant Serní de Tavèrnoles que al igual que el de Meritxell apretant aquí podeu seguir llegint.

Bé ara si, després d'aquestes pinzellades romàniques, descansarem i pendrem aquets meravellósos i sorprenents;

Prèssecs amb vi negre.

[...] de préssecs molars e durans. lo deuen remuylar en vi pur e fort, majorment si aquel matex dia son estats cuylets, car aque qui estan al sol II o III dies.

Arnau de Vilanova

Ingredients per a 4 persones:

1 o 2 préssecs per cap

1 escorça de canyella

4 claus d'espècia

1 litre de bon vi negre

150 grams de sucre

1/2 decalítre d'aiguardent

Preparació:

Cocció: 10 minuts el vi i 10 minuts els prèssecs.

Refrigeració: 1 hora.

Escalfarem lleugerament el vi i prepararem una infusió amb la canyella, el sucre i els claus d'espècia. Deixarem reposar 1 hora.

Passarem els préssecs per l'aigua bullent i en traurem la pell.

Repartirem els préssecs en una sola capa dins una cassola. Hi tirarem el vi perfumat i tot seguit deixarem que bullint durant 10 minuts. Un cop fora del foc, afegirem l'aiguardent.

Quant siguin freds, els servirem amb tassons de pedra, i tot seguit servirem.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

El Mercat del Clot i "El testet" de Sant Martí.

2011-09-05T08:34:00.000+02:00

Bona diada¡¡

...l'última espiga del Clot...?


Galetes casolanes de farina de blat. Sant Martí de Provençals va ser un poble independent des de 1714 fins l’any 1897. El nom l’hi be de la paraula provincialis que els romans utilitzaven per anomenar els camps que es trovaben més enllà de les muralles de les ciutats. I el nom de Sant Martí, l’hi fou posat per la primera església edificada que si va construir. Sant Martí de Tours. A l’any 1885 es van construir les primeres fàbriques, i sobretot les farineres, moltes d’elles mogudes per les aigues del, Rec Comtal. S’instal.laren aquí per el baix preu del sól, força aigua, alimentades pel riu Besós, l’aproximitat al port de Barcelona.... Una d’aquestes fàbriques fou la farinera del Clot, construida l’any 1902 i que la gent que treballava al *Mercat del Clot,* de bensegur hauría vist passar els carros cents i cents de vegades per el seu mercat, i veure com anaven a transformar-se amb farina i amb tots els seus derivats... *El Mercat del Clot* fou fundat l’any 1889 i el seu arquitecta en fou Pere Falqués i Urpí. La planta és rectangular i coberta a dues vessants i la seva estructura està basada metàl.licament, i els seus sostres en les encavallades el transformen un cop dins en tres naus. Les reformes del mercat han estat a l’any 1964; el 1969 i els anys 1994-95 remodelació global i el següent any una reforma estructural. Pagesos dels municipis dels voltants; Sant Andreu del Palomar, Sant Adrià del Besós... equipaven aquest mercat a la clientela de bones verdures i fruites. I les farineres equipaven de bones farines en els majoristes, com també preparaven les ferines per l`exportació, equipan a tots els mercats i el *Mercat del Clot* no en va ser cap excepció... Derivats de la farina en n’hi han molts, des de la cultura del pa a Europa, passant per les pastes fetes de blat, -amb més de 350 variacions diferentes- galetes, coques, pastíssos, rebostería, bunyols... jo em recullo amb una recepta de galetes casolanes, cultura popular i la recepta de la qual hauría de passar de boca en boca -potser en el mateix Mercat del Clot- fins arrivar en el dia d'avui i fetes amb farina de blat blanca, i com “El testet” que des de fa onze anys el Mercat del Clot fa el dia de Sant Martí -11 de novembre- aquestes galetes casolanes s’acostaràn els vostres paladars i com un “testet” entrerant al repertori de les vostres cuines. “El Bosquet” dels Encants, fou l’últim troç on encara quedava blat visible... avui tant sols queda, potser, l´última espiga del Clot...? Per fer aquestes galetes casolanes necessitarem: 250/300 Grams de farina. 125 Grams de mantega. 100 Grams de sucre. 50 ml. de llet (un got d'aigua) 2 Culleradetes de canyella en pols. 1 Culleradeta de llevat en pols. Ho farem de la següent manera: En un bol barregarem amb una espàtula de fusta la farina, el llevat, el sucre, la mantega pomada, la llet freda i la canyella en pols . Treballarem la massa amb les mans i quan veiem que es desenganxa de les parets del bol, ho treurem i ho posarem al marbre de la cuina. Ho amassarem amb les mans, fins que quedi ben fina. Enfarinarem el marbre i estendrem amb un carró de fusta la pasta obtinguda, que faci un gruix d'uns 3 milimetres aproximadament. Podem fer servir motlles per tallar la massa, inclús el cul d'un got. Posarem mantega a una platera d'anar al forn i posarem les galetes una al costat de l'altre. Deixarem que cogin 20 minuts a 180º .Deixarem refredar i podem adornar amb sucre "glass". (blocaires que vagi de gust¡¡) Dedico aquest "post" a la Sión i al Miquel del blog; Fem un Mós, grans gourmets i bons coneixadors d'aquest mercat.

Stabat Mater, perque avui és avui.

2011-08-04T18:36:00.005+02:00

No heu sentiu a dir; -i amb nosaltres mateixos també-... jo la crema catalana, la faig tot l’any... o bé... el diumenge van venir a dinar els meus pares i vaig fer canelons... potser plats d’aquells que sembla que tinguem que fer-los el día que toca per la data que s’han de fer –Sant Josep, Sant Esteve...- A mi em passa amb aquest Stabat Mater Dolorosa que, encara que no sigui Setmana Santa, l’escolto en qualsevol dia del any, escoltar-ho i gaudí d’aquesta meravellosa pregària medieval, pel fet de perque avui és avui.

Tampoc voldría amb aquest “post”, no carregar-vos massa de música sacra, tant sols voldría donar-vos a conèixe´r una mica aquesta pregària medieval, atribuida a Innocenci III i al franciscà Jacopone da Todi.

El nom de Stabat Mater Dolorosa, -Estava la Mare Sufrint- és la meditació que tè María, la mare de Jesús, davant la crucificció.

Aquest text, ha estat al llarg de l’història un dels més musicats, des de les diferents èpocas i artistes, formes musicals i compositors han creat i han donat vida musical en aquest text. Més de 200 compositors l’hi han donat música... Palestrina, Scarlatti, Vivaldi, Liszt, Haydn, Dvorák, Pergolesi, Rossini... i és d’aquets dos compositors darrers que voldría parlar-vos.

L’Stabat Mater de Pergolesi (Jesi (Itàlia)1710- Pozzuoli (Itàlia) 1736) és sens cap dubte, la més editada i reproduida, durant al segle XVIII.

Si voleu escoltar-ne un fragment, trapitgeu aquí. Està escrita per a veu soprà, contraal i orquestra. Aquest Stabart Mater fou la pedra de toc dels posteriors que vindríen de tots els compositors precedents.

Per altra banda L’Stabat Mater de Rossini, (Pèsaro 1792, París1868) és el més popular. Escrit a la maduresa de Rossini i molt vinculat a Espanya, doncs va ser estrenat a l’església del Convent de Sant Felip el Real, de Madrid, el divendres Sant de 1833.

Curiositats d’aquesta obra fou que, per atacs de llomadura i també les poques ganes de fer-la, l’obra va quedar inacabada, amb 6 fragments o estacions sense acabar. També, tot sigui dit, que el manuscrit original el va regalar en el prelat D. Manuel Fernàndez Varela que va ser qui l’hi va encarregar l’obra, no es té cap constància de compra/venta de l’obra.

El director musical del Teatro Italià de París, Giovanni Tadolini, fou qui va acabar l’obra i es va estrenar l’any 1842 a París. L’obra fou força criticada per els crítics tot dient que hi havía molta teatrealitat en els fragments; no hi havía el sentit místic que havía escrit Jacopone da Todi.

Rossini era així...

Aquí us deixo amb aquest Stabat Mater de Rossini–Cuius animam- cantat per Juan Diego Florez.

(blocaires, escolteu-ho, gaudi-ho...¡¡)

Voldría dedicar aquest "post", a una persona molt estimada per a mi, per la força que té, per l'al.legría i voluntat que hi posa i verdaderament la fe que sent en fer les coses.

Carme Consol, un petò i una abraçada molt forta per a tú, per Ica i per el Perú¡¡.

Badalona, plena de badius i micacos¡

2011-05-21T17:25:00.016+02:00

Boles de gelat de Micacos.

Pompeu Fabra (1868-1948)

Amb aquesta frase, es va donar a conèixer Badalona amb unes bandes que portaven enganxades els cotxes, en els vidres del darrera i, que van estar de moda, a la decada dels anys setanta.

Badalona també la va donar a conèixer Pompeu Fabra, nascut a la vila de Gràcia l’any 1868 dic, també doncs, va estar a Badalona visquent quasi trenta anys i mentres ho va fer, es publicà el Diccionari General de la Llengua Catalana. A Badalona va fer la major part de la seva obra, en especial el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932) i no va saber estar d’incorporar-hi mots badalonins com;

BADIU; Eixida d’una casa, sense cobrir o formant porxada segons les conrades. Al darrera hi ha un badiu amb un safareig i quatre plantes.

MICACO; Fruit del nesprer del Japó.

Ara fa un any, es va inaugurar l’estació de metro de Badalona, Pompeu Fabra –la quarta estació de metro que hi ha a Badalona- i al cap d’un any s’inaugura la plaça que porta el seu nom. Plaça de Pompeu Fabra, merescut homenatge a un catedràtic de químiques, però que es va decantar més de forma autodidàcta a la filología.

Un plat per aquest post? Doncs sembla fàcil l’ingredient a escollir, no us sembla? De bensegur que en Pompeu Fabra, gaudiría mengant aquest gelat de micacos, tot jugant a les cartes,-era un gran aficcionat- amb els companys que l’hi feient “la Canastilla” o Canasta.

Boles de gelat de Micacos.

Per fer aquest gelat necessitarem:

350 Grams de Micacos.

100 Grams de sucre.

100 Cc. De llet

1 Ou (només el rovell)

Mitja branqueta de canyella (també pot ser en pols)
Fulles de menta (per adornar)

Ho prepararem d'aquesta manera:

Posarem la llet al foc junt amb el sucre i la canyella, deixant-ho totplegat que s'escalfi i quant veiem que la llet comença ha està calenta afegirem els micacos tallats a troçets i ho remanarem per tal que s'estovi junt amb la llet i el sucre, un cop estigui calent hi tirarem el rovell d'ou, passarem el braç eléctric i quant estigui ben desfet ho deixarem refredar una estona i tot seguit ho posarem al congelador un parell d'hores fins que es faci gelat.
Abans de servir ho treurem del congelador -una hora abans- i farem les boles adornades amb unes fulles de menta.

El micaquer va arribar a Europa procedent del Japò al segle XVIII com a arbre ornamental. Al segle XIX es va iniciar el consum dels fruits en tota l’àrea mediterrànea, lloc on es va adeptar perfectament a les zones dels cultius dels cítrics.

(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Joan Soler i Amigó és;

Les quatre barres (columnes) "re"construides un altre cop.

2011-02-27T19:46:00.005+01:00

Les quatre columnes en el seu lloc original (1919)

Enderrocament de l´última columna (1928)

Inauguració oficial (27 de febrer de 2011)

Aquestes quatre columnes formaven el pla d’un projecta que Puig i Cadafalch, volía presentar a Barcelona com a capital de la mediterrànea i també de Catalunya, presidida per la Mancomunitat (1915) centrada sobre el tema de l’electricitat i les industries eléctriques, a la muntanya de Montjuic. Dites columnes es van construir l’any 1919, amb capitells jónics i fou el primer monument que es construir a la muntanya de Montjuic. Uns quants anys mes tard (1925) que l´únic nom dedicat a l’Exposició recaiés exclusivament amb industries eléctriques, no agradar al consistori i va a passar a nominar-se Exposició Internacional de Barcelona, convertint la reorganització de la muntanya amb tres vesants; indústria, esport i art.

Rebutjada la proposta, Puig i Cadafalch insistir amb la proposta de l’Exposició Universal que es faría l’any 1929. Les columnes tenien 20 metres d’alçada i 2,5 de diàmentre. Els monolits de les quatre columnes teníen que ser el monument mes esplendorós durant l’Exposició Universal representant Catalunya amb una columnata –herència grega- i una cúpula per homenatjar l’herència romana.

Fou l’any 1928 que van ser enderrocades les columnes –veure foto- durant la dictadura de Primo de Rivera, i el.liminant també tots els símbols públics que portessin representacions catalanistes, (modificació dels noms dels carrers en castellà, arrencant els noms en català, rotulacions en castellà...) tots aquets fets foren el.liminats, per tal que l’Exposició Universal de l’any següent (1929) no tinguessin reconeixement propi des de on es fería l’exposició. Barcelona.

Amb el temps, Franco fins i tot va arribar a inhabilitar a Puig i Cadafalch com a arquitecte.

L’any 2009 es va presentar un projecte de “re”construcció, seguint el projecte original de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica.

Les obres de reconstrucció van començar durant el primer trimestre de 2010.

Tans sols queda que la Xarxa d’Entitas Cíviques convoqui a tots els alcaldes de Catalunya per fer l’acte d’inauguració oficial. Segons paraules del seu President de la Xarxa, Enric Pedrosa explica; El monument, no és barceloní, sinó de tot Catalunya i amb ell es vol homenatjar "Els patriotes catalans de tots els temps" inscripció que la Xarxa proposa inscriure a la placa de bronze que s’instal.li a peu de columna.

La construcció final de les columnes s’ha fet una mica més amunt de l’ubicació on es van construir en principi, on avui hi trobem, La Font màgica.

(blocaires, que tingueu una bona passejada¡¡)

Lluç (palangre) amb crema de taronja.

2011-01-31T20:22:00.009+01:00

Lluç (palangre) amb crema de taronja.

    Últim poble –alfabèticament parlant- i presumiblement primer “cítricament” –si em permeteu aquesta expressió- mirant el seu poble i tot el seu terme municipal -33,30 km2- ple de taronges, mandarines i llimoners... mmm... quina olor de colors per l’olfacte i els ulls, veure gammes esquitxades verdes, ataronjades i grogues en arribar a Xerta. (Baix Ebre).
   En aquests mesos d'hivern, val la pena acostar-se fins aquesta població i admirar i comprar, algun sac de taronges, mandarines o bé llimones que, a peu de carretera venen el mateixos pagesos dels camps que ells mateixos conreen.
   És ben curiós que, les taronges i el seu suc, ens agrada més, potser, prendre-ho a l'estiu i és una de les fruites més hivernals que hi ha.

   Després un cop tinguem alguna de les bosses de cítrics, podem acostar-nos fins a la població de Paüls (Baix Ebre) que es troba a 12 kms de Xerta, però bé... aquesta població, és un altre "Racons Amagats" amb un altre producte molt arrelat en aquesta població, que quan vingui l'estiu, ho podrem parlar.

Lluç (palangre) a la crema de taronja.

Ingredients: (per a 4 persones)

8 Talls filets de lluç.
50 Grams de mantega.
Farina (per arrebossar)
3 Taronges.
1 Llimona.
3 Ous.
Crema de llet.
Un gotet de vi blanc (semisec)
Sal i Pebre.

Elaboració:
Ruixarem els filets amb la meitat del suc de la llimona, posarem sal i pebre i els espolvorejarem de farina. Fregirem els filets amb la meitat de mantega, fins que estiguin ben daurats. Ho decantarem. Espremerem una taronja i mitja i tallarem l’altre mitja a rodanxes, partirem les rodanxes en dues, barrejarem el suc de la taronja amb la resta del suc de la llimona. Separarem els rovells de les clares, deixatarem els rovells amb la crema de llet i els sucs de la taronja i la llimona. Ho posarem en una cassola petita i afegirem el vi blanc. Tot seguit posarem aquesta salsa al bany maria perquè quedi espessa sense deixar de remoure amb una cullera de fusta. Ho salpebrarem.

Agafarem els filets de lluç que teníem decantats i esquitxarem per sobre, la crema de taronja. Escalfarem la resta de la mantega, i, amb un obrir i tancar d’ulls, passarem per la resta de la mantega fosa, els trossos de la taronja, que, disposarem al voltant dels filets. Ho servirem.

(blocaires, que vagi de gust!!)

Borregos de Sant Antoni.

2011-01-21T19:12:00.000+01:00

Borregos de Sant Antoni.

Passada de Sant Antoni.
(Els Tres Tombs)

Els borregos, -petits rosegons de pa torrat,- estàn associats a la festivitat de Sant Antoni, (17 de gener) eren repartits a tots els assistents, que s’arrivaben a les poblacions on celebraven la benedicció dels animals per tal de que el sant patró beneis els animals, eren beneits per que fossin fertils, al igual que també estiguessin protegits de qualsevol enfermetat. Aquets borregos, un cop beneits els animals, era la recompensa obtinguda a tots els assistents, al igual que també en els animals –heuges, cavalls, bretons…- per tal de recuperar les forçes del llarc camí recorregut.

Els borregos és una menja/postres-dolços, que és remonta a temps remots, cal buscar-los a l’época medieval i és a les fleques d’aquells temps, on els flequers feien aquets petits rosegons de pa torrat.

El document escrit més antic que es conéix, -prova documentada- sobre els borregos, curiosament, es troba en una llista de la compra del any 1830, on se cita una lliura de borregos, entre altres productes a adquirir.

Els borregos, per les herbes que hi porta, tenen virtuts terapèutiques i eren els metges de l’època, que ho receptaven a persones que patien del aparell diguestiu, tal és així que els apotacaris i farmàcies venien els borregos com a elixir per tal de fer front els possibles mals d’estómac.
La vila de Cardedeu, és on de forma industrial les families de generacions pastisseres l’hi han otorgat la categoría que avui en dia els coneixem com a tals, i expliquen que alguna d’aquestes families els seus antepassats ja hi feien els borregos a les fleques de Cardedeu, al segle XVIII.

Postres molt preuades al segle XIX, no podíen faltar a cap casa benestant, tenint aquets postres com una molt bona colminació d’un bon àpat festiu.
Per acabar, he trobat aquet rodolí que amb aquestes quatre paraules pot resumir el que he estat explicant:

“Borregos del Cardedeu,

rosegons de casa rica,

amb gust de pa de mel,

que és cosa que mai no enfita”

Borregos de Sant Antoni.

Ingredients: (per uns 30/35 borregos)

400 Grams de farina.
1 Ou.
50 Grams de margarina.
50 Grams de llard.
20 Grams de llevat premsat.
15 cl . de Llet.
75 Grams de sucre.
1 Copa de anís.
1 Culleradeta de comí/matafaluga.
1 Pell de llimona ratllada.

Elaboració:

   Desferem el llevat amb una micona de llet calenta, afegirem 100 grams de farina i ho deixerem llevar una estona. Barregarem la resta de farina amb l’ou, la pell de la llimona ratllada, la margarina, el llard, la resta de llet, el sucre, el comí, la matafaluga i l’anís. Ho treballarem, afegirem la massa llevada i ho pastarem fins aconseguir una massa compacta.
   Partirem en dues parts i farem unes barres cilíndriques de 4 cm. de diàmetre.
   Ho deixarem reposar una estona i tot seguit ho posarem a coure al forn a 180º uns 15 minuts.
   Ho deixarem refredar i ho tallarem a trossos de 2 cm. de gruix.
   Torrarem els borregos ja partits uns 5 minuts al forn.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Magdalenes amb dàtils i nous. Mercat d'Hostafrancs. L'Oàsi Urbà.

2010-12-05T17:54:00.004+01:00

Després de fer tota la rotonda per la Plaça d’Espanya a peu i trepitjar l’esfalts dels seus voltants, m’he endinsat cap a la carretera de la Bordeta, agradable sensació de benestar al veure els arbres dins aquest carrer, ombra espessa i amplia dels lladoners, (*) poguer caminar per aquest carrer, i arribar-se fins a la plaça Joan Corrades, que fou el promotor del barri de Hostafrancs. La ximenea, el vell mig de la plaça, ens recorda l’antiga fàbrica de Manufacturas Ceràmicas S.A., i que a finals del segle XX va desapareixa. En aquets moments a la plaça si poden veure, al igual que també si pot disfrutar d’una bona sombra; les tipuanes, arbres aquets, que quànt deixen anar les seves flors grogues dels arbres, es converteixen en un confetti vegetal, els lladoners, el pissardi, les palmeres, els margallons... Enfilarse pel carrer de Hostafrancs de Sió, d’esquena a la ximenea i mirant cap a la plaça d’Espanya, si trova dit carrer, tot engalanat de pissardi, que ens passeja fins arribar al Mercat d'Hostafrancs, aquí, les magnólies amb les flors obertes,- encara que per pocs dies,- ens dona la benvinguda al mercat i després els lilàs amb les flors amb forma de tirabuixons de color morat, fan una munió de colors que acompanyen tot el voltant del mercat, junt amb els “encants” de les parades.

El nom del barri – i de retruc també el del mercat- l’hi posar el senyó Joan Corrades. El senyó Joan Corrades, comprar uns terrenys fora de les muralles de Barcelona. En aquets terrenys construir un hostal, per tal de que els viatgers quant arrivaben a Barcelona, poguessin fer nit al hostal, doncs molts d’ells es trovaben amb el portal tancat,-muralles de Barcelona- i, el portal més proper que tenien, era el portal de Sant Antoni.

El nom de l’hostal és deia; d’Hostafrancs, nom que l’hi posar per ser la població on va néixer el senyó Joan Corrades. Hostafrancs de Sió. (La Segarra)

El Mercat d'Hostafrancs, va ser fundat l’any 1888 amb estructura de ferro i el tancament d’obra vista, format per una nau de tres cossos. L’arquitecta va ser Antoni Rovira i Trias, que també construir el
Mercat de la Concepció, aquets dos mercats són “bessons” i construits al mateix any.

Un plat per aquest mercat...?, doncs jo he pensat que després de fer una bona passejada per aquest "oàsi urbà" tot ple de lilàs, mangnólies,lladoners, plataners, tipuanes, pissardi, palmeres... dàtils... dolços... passtissería... que tal unes magdelenes de dàtils i nous... fa...? doncs si és així... som-hi¡¡

.- Magdalenes amb dàtils i nous.-

Ingredients: (per a 12 magdalenes, mida gran)

200 Grams de dàtils frescos o secs, sense os i trossejats.-
175 Grams de farina.-
115 Grams de sucre moreno.-
100 Grams de mantega.-
2 Ous poc batuts.-
1 Sobret de llevat en pols.-
Un grapat de nous.-
Sucre glas (per espolvorejar).

Elaboració: Deixarem el forn a 210º. Engrassarem un motlle per a 12 magdalenes, amb mantega fosa o també amb una micona d’oli. Posarem un cassó al foc -i amb la mida d’una tassa- amb aigua calenta i a dins, hi posarem el dàtils, la mantega i el sucre moreno i ho remenarem a foc lent fins que la mantega quedi desfeta. Ho bullirem i ho retirarem del foc, fins que es refredi a temperatura ambient.
Tamisarem la farina en un atuell d’al.lumini, junt amb el llevat en pols i, afegirem els nous torrats a bocinets petits. Al vell mig hi posarem la barreja dels dàtils/mantega/sucre moreno/ junt amb els ous. Ho remenarem ben remenat, fins que els productes quedin ben units.
Col.locarem la barreja en un motlle per a magdalenes i amb una cullera, omplirem fins a tres quartes parts de la seva capacitat. Fornagarem durant 20 minuts -10 minuts si els motlles són de mida gran- i ho deixarem que es refredi i, abans de treure-les del motlle, les posarem a sobre d’unes graelles per tal que es refredin. Espolvorajarem amb sucre glas tamisat abans de servir i… tot seguit les provarem.

(Blocaires que vagi de gust¡)

(*) Si voleu saber més sobre els arbres de Barcelona podeu mirar-ho aquí.

Robert Schumann: Somnis de joventut.-

2010-11-15T23:26:00.004+01:00

Robert Schumann (1810-1856)

Ensueño. Robert Schumann. Intèrpret Anna Brenna

Encara que diuen, que val més tard que mai, no voldria acabar l'any, sense concloure amb una modesta dedicatòria, a aquest gran músic alemany que fou Robert Schumann que enguany celebra el seu segon centenari del seu naixement (1810-2010). Nascut a Zwickau –Sajonia- i considerat per molts, un dels compositors de més gran fama durant la primera meitat del segle XIX.

De temperament depressiu, el seu pare, llibreter i editor a Zwichau, va influir molt a les lectures del jove Robert, al igual que també va heretar el temperament depressiu, que marcaria tota la seva jovenívola vida.

Dos fets marcarien la seva vida considerablement; La seva germana Emilie, la qual va embogir i es va matar i poc després la mort del seu pare. (1826)

Alumne brillant dotat d’una gran sensibilitat i d’una intel·ligència molt desperta, els tretze anys es va dedicar a la literatura, fet que va creure que seria la seva vocació.

La seva mare, que era una entesa filharmònica, va enfrontar-lo molt aviat a tocar el piano, revelant-se com un alumne brillant, tal fou així que, a l’edat de dotze anys, escriuria un Salm per cor i orquestra, i els catorze anys, escriuria un assaig sobre l’estètica de la música.

Allunyat de la realitat, va trobar en els somnis, la sensibilitat necessària, potser, per escriure aquesta peça d’un poder de sentiment i romanticisme en estat pur. Reverière/ Ensueño/Somni.

Fou ingressat en un sanatori privat a prop de Bonn, on va morir el 29 de juliol de 1856 a l’edat de 46 anys. Fou enterrat al cementiri vell de Bonn.

Blocaires, mentre llegiu... escolteu...

Peus de porc amb castanyes.

2010-10-30T00:49:00.003+02:00

Peus de porc amb castanyes.

Josep Pla, ens diu; Les muntanyes són les berruges del món… mirat des de aquesta perspectiva... potser sí, mirat des de les seves faldes tenim les mateixes muntanyes amb noms més bonics … Montserrat, Cadí, Montseny… El món ens ensenya, si ens endinsem en ell, les seves « berruges » de vida i de natura que es respira en el seu interior, i quant respirem a fons, hi trobem els seus fruits… aquesta és la sensació que m’ha donat al endinsar-me en El Montseny i, dins el seu nucli "berrugós", trobar-hi la població de Viladrau -Osona- i, els seus fruits… Les Castanyes.

Viladrau ens endinsa els dies 23 i 24 de octubre- cap de setmana abans de la diada de Tots Sants-, a disfrutar d’aquets fruits que són les castanyes i és la tardor que com tota estació, hem de fer parada obligada d’un fruit que, es fa en aquest terme municipal. Repartides amb "la castanyada” popular, que es fa al centre del poble, la venda de castanyes, com també les caminades populars que es fan al voltant de Viladrau. Veure els castanyers –i tot el que els envolta- per poder sentir la bona salut i l’evolució d’aquets arbres originàris de l’Àsia, que formen aquest racó “berrugós” de món.
Jo, per la meva part, m’he tret les castanyes del foc i he volgut fer-vos aquest plat, que espero que us agradi.

Peus de porc amb castanyes.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Peus de porc (a mitats i bullits)
Castanyes (una vintena)
Caldo.
2 Cebes.
2 Pebrots (vermell i verd).
Encenalls de pernil.
Pèsols (opcional).
Sal i pebre.

Preparació:

Tallarem les cebes ben petites i un cop estigui ben rossa, hi tirarem el pernil deixant que es cogi un xic. Totseguit i posarem el pebrot vermell i el verd, deixant que es faci un bon sofregit. Agafarem els peus de porc i els posarem junts amb el sofregit, cobrirem els peus amb un caldo –aquest de la “foto” es fet amb un manat d’herbes i un os de l’espinada- salpebrerem. Agafarem quatre o cinc castanyes,- un cop torrades-, i l’hi treurem la primera pell, posant-les a la picadora, un cop desfetes les posarem dins del caldo, deixant que es faci totplegat uns 45 minuts, hi posarem la resta de les castanyes. Per últim hi posaren els pèsols. Rectificarem de sal i pebre si cal.

(Blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una bona "castanyada"¡¡)

Museu del Modernisme Català. L'Encert daurat.

2010-10-07T19:21:00.006+02:00

Museu Modernista Català.

Un encert daurat, gaudir d'aquest Museu del Modernisme Català, a Barcelona. Poder disfrutar de totes aquestes peces, veure-les, sentir-les i viure-les en un espai on, el mateix museu és una obra modernista -Carrer Balmes 48-. Dissenyat per Enric Sagnier entre els anys 1902-1904 restaurada i adaptada perquè totes les peces que hi ha col.locades vagin de bracet formant una harmonia, amb la sensació de que quan el visitant entra, es troba passejant per una casa modernista. A la planta inferior, podem llegir els ulls del quadre de Antoni Utrillo titulat; Les filles de Trueta, oli sobre tela, i on en la intimitat, les dues germanes del quadre, ens presenten obres de, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Josep Llimona, gaudint de les pintures, escultures i vitralls que hi són presents.

El modernisme a Catalunya, va ser un esclat que, malgrat el poc temps que va durar, va donar un esplendor amb una força imaginativa molt destacada... colònies tèxtils, edificis, cellers, cases particulars, mobles, joies... peces úniques per la seva imaginació i la seva màxima naturalitat amb les matèries primeres que es van fer servir per donar-li les formes... el totxo, la pedra, el ferro, el vidre, la fusta... i els diferents oficis que hi van treballar; fusters, ebenistes, vitrallers, fonedors, ferrers, forjadors, guixaires, ceramistes...

Un museu, que crec que val la pena tancar-se durant una estona i obrir l' imaginació per poder veure com es vivia en aquest resplendor de la Catalunya que va anar dels anys 1890, fins tocar sostre a finals del 1902.

(Blocaires, que tingueu una granada visita)

Per saber més d'aquest museu, trepitgeu aquí.

El Mercat de Sants. La terra per la terra.

2010-09-11T16:45:00.002+02:00

Pollastre amb farigola.

Apunt per anar al Born...

Vinga Xurriaca que ja és hora…, tranquila…, que sóc jo… sí, sí… encara és negra nit… peró ja ho saps de cada día… vinga som-hi… ara et posaré la manta… així… els arnesos… a veure… així…molt bé… bé…vinga ja estàs a punt… …goita Xurriaca… la mestressa ens ha preparat la carmanyola… bé… m’ho ha preparat per a mí…, doncs tú ja saps, que tens la doble ració de cebada… i també la ració de palla…

Arri…¡¡ …les peulles closques de l’euga començaren a marcar el pas monóton i buit en aquell paratge fosc, de cami cap a Barcelona per després arribar-se fins el Mercat del Born… …oixque (*)… goita Xurriaca ja comença agafar forma el nostre mercat… ja no tindrem que aixecar-nos tant d’hora … i així no anar fins el Born i allà, poder vendre les nostres fruites i verdures… …i fet amb maons…i d’obra vista¡¡ … … que bé… la terra per la terra, Xurriaca…¡¡ bona feina… Ollà…vinga que encara ens queda un bon troç fins arribar-nos a Barcelona…

El Mercat de Sants fou inaugurat el 1913, i queda pales que en aquest mercat la seva estructura d’obra vista i la forma que va volguer donar-li l’arquitecta Pere Falqués i Urpí, -autor entre altres obres dels bancs-fanals del Passeig de Gràcia, i també del mercat Maigmó de Badalona, que es troba en aquets moments també en restauració- és per tal de no oblidar la terra i així convertir-la per la terra. Els contraforts interiors muntats amb maons, remarquen la voluntat de reafirmar aquesta estructura per acabar amb el sostre, i amb la teulada i també amb la façana fets de ceràmica i maó.

Encara que el Mercat en els seus inicis es trovaba a la plaça d`Osca -anomenat mercat d'Osca, 1876- el seu enclavament final, és aquest, amb l'illa tancada dels carrers; Sant Jordi, Sant Medir, Càceres i Daoiz.

L’any 1991, es varen fer treballs de manteniment i a l’any 1990 i 1996 treballs estructurals, amb una reforma del terra. L' any 2009 i també el 2010 es quant es farà una restauració integra. Aquestes obres estàn previstes acabar-les l’any 2012. La carpa del Mercat es troba en aquets moments a la Rambla de Badal.

... a veure Xurriaca... vine cap aquí..., que et poso el sac amb la cebada i t'he afluixaré el bridó una mica... així... i t'ha apartaré el ramal... a veure ... molt millor... per que puguis menjar més bé ...

Com anècdota final, aquest mercat està molt ben protegit per tots els carrers dels “sants” que el protegeixen al seu voltant … Carrer de Sant Jordi, cavaller i aventurer que fou, i també protector de les terres dels més febles, Carrer de Sant Medir, pagés català i que conreava les seves terres a Sant Cugat i, dins del mercat, protegint-ho tot plegat, Sant Bartomeu, patró de Sants.

…a veure que ens ha posat la mestressa a la carmanyola per dinar…?

.-Pollastre a la farigola acompanyat amb patates.-

Ingredients: (per a 4 persones)

1 Pollastre tallat a quartos
o pit de pollastre tallat a daus.
Unes branquetes de farigola.
1 Ceba.
1 Kilo de patates.
1 Pebrot vermell.
1 Pebrot verd.
Farina (per arrebosar).
1 copeta de conyac.
Un grapat de pèssols.
Sal i pebre.

Preparació:
Agafarem el pollastre el salpabrerem i un cop enferinat el passarem per la paella i el reservarem, un cop estigui fregit. Bollirem les patates.
Bollirem la branca de la farigola amb una micona d’aigua, durant una estona. Mentrestant, a la mateixa cassola de terrissa que hem fet el pollastre, tallarem els dos pebrots – el vermell i el verd- ben petits i al cap d’una estona, posarem la ceba que ens quedi tot ben sofregit, posarem el pollastre a dins de la cassola, la copeta de conyac i ho cobrirem amb el caldo obtingut de la farigola, junt amb una culleredeta de farina per tal de que la salsa quedi una micona més espessa, ho remanarem una micona, i deixarem que es faci 30 minuts a foc baix, 10 minuts abans d’acabar l’hi posarem el grapat de pèssols.
Ho servirem calent, acompanyat amb les patates bullides i la salsa a part.

Vinga Xurriaca marxem cap el tros…, que per avui hi ha ens hem guanyat el dinar…arri…¡¡

(*) Totes les expressions posades en aquest “post” son extretes del llibre del senyó Miquel Pont; L’abecedari del pagés, de l’Editorial Proa, Un llibre que per ordre alfabètic, podem trobar-hi més de 300 entrades, totes elles relacionades amb el món rural i el de la pagesía; noms dels estris de la casa, dels aparells per anar a segar i batre, de les eines del cam, mides de longitud, per mesurar el líquids…a tall d’exemple, és molt curiós, trovar-hi l’olla d’escalfar l’aigua, que es trova junt a la llar de foc i on en el seu voltant si troven més de 25 noms diferents d’estris i ferros, per aguantar dita olla.

Dedico aquest « post » a la Glória i el Josep de; El café de nit, per coneixa tant i tant bé aquest barri; per trepitxar-lo, per viure’l, per fer-hi pinya i per donar-nos a coneixa també, aquestes receptes tant arrelades a la terra, al igual que també per les escapades, per les receptes de cuines i les cróniques d’òpera que ens comenteu sempre en el vostre bloc. El café de nit.

Moltes gràcies Glória i Josep¡¡.

Ah..., i si voleu saber més del barri de Sants i la seva gent, trapitgeu aquí, doncs l'Agus i el seu blog; Memória de Sants, us en poden explicar tot un munt.

Tomàquet de Montserrat (Rosa del Cardener)

2010-08-11T18:50:00.007+02:00

Amanida de tomàquets de Montserrat, amb cibulet.

A finals del mes de juliol me'n vaig anar a veure el meu bon amic Jaume Ribera de, Súria –Bages-, que em va telefonar per anunciar-me que ja podia anar a buscar els tomàquets de Montserrat, -coneguts també, com a Rosa del Cardener, al igual que també, es coneixen com a Tomàquet de Súria- i que, junt amb altres companys com ell anomenats, Els Hortelans de Súria, cultiven en petites parcel.les de camp, aquest fruit tant apreciat durant els mesos d’estiu. A part del famós tomàquet, també hi sembren verdures de molt bona qualitat –albergínies, carbassons, patates, enciams...- al igual que arbres fruiters –pruneres, pereres, pomeres...- que els hi donen molt bona ombra,- i fruits- per poder gaudir d'unes bones estades i tertúlies els dies calorosos d’estiu. Juntament amb la vinya de raïm moscatell que s’emparra per tots els voltants de la petita caseta que té col.locada al centre del petit hort.

Josep Pla ens diu; [...] Montserrat es una muntanya que no s’assembla a res, a cap altre, en definitiva, és única... [...]

Comparant aquest tomàquet amb les paraules de Josep Pla, podríem dir que aquest tomàquet, tampoc s’assembla a cap altre..., de pell rosada i amb el bonys que el fan característic, el fan a taula únic i, amb molt poques llavors per dins que, un cop obert el podem farcir o be d’arròs o, simplement tallat a rodanxes, acompanyat amb algun tipus de formatge, col.locat a quadrets al costat i, pessigat amb una micona de cibulet, un bon raig d’oli d’oliva... sal... ...mmm... únics... sens cap dubte... i com seguiria dient Josep Pla; ... no tenen rival!

L’autèntic Tomàquet de Montserrat -Rosa del Cardener, Tomàquet de Súria- la llavor del qual, és plantada pels vols de la mare de Déu de Montserrat, té un període curt de temps, des de la segona quinzena de juliol fins l’acabament de la primera quinzena d’agost. Aquest fruit, es caracteritza pel fet que s’emparra molt i dona pocs fruits, això deriva que molts agricultors no el vulguin plantar. Són els Hortelans de Súria que, procuren que aquest tomàquet pugui tenir cabuda, encara que curta, que sigui ben acceptada a les taules, acompanyats amb les bones amanides i tertúlies que caracteritzen els estius.

Amanida, amb tomàquets de Montserrat.

(Rosa del Cardener).

Ingredients: (per a 4/6 persones.)

3 o 4 Tomàquets de Montserrat (Rosa del Cardener).-
1 Manat de cibulet.-
Oli d’oliva.-
Sal i pebre.-

Preparació:

No crec que us tingui que explicar com es fa una amanida…, encara que, aquests tomàquets, no necessiten res mes que un rajolí d’oli d’oliva, sal, pebre i tot plegat, ho mullarem amb una micona de pa…, per deixar el plat ben net… i… llepar-nos els dits! (blocaires, que vagi de gust!!)

P.D. Si teniu ocasió de poder anar aquesta població, i més concretament els mesos de; juliol, agost, no deixeu de comprar aquests tomàquets a les botigues de la seva població i gaudir a la comarca del Bages d’aquest tomàquet en els seus restaurants.

Súria, també es coneguda per les seves mines de sal i de potassi, les quals es poden visitar, en visites guiades i concertades.

El casc antic de la població i el seu castell, si troba una magnífica finestra oberta, que dona una bona visió a la seva població, regada per el riu Cardener que envolta tot el seu conjunt històric i artístic, i que el fan únic a la festa medieval que es celebra, per la segona setmana de novembre.

(*) La frase que diu; va més perdut que un pop dins d’un garatge, l’he canviat per… va més perdut que un “bacallà” dins un hort…

Coca de Sant Joan, amb olor de pòlvora.

2010-06-19T15:13:00.005+02:00

Tots els carrers feien olor de pólvora…en una mà, jo, portava la metxa encesa, a l’altre, les piules dins d’una bossa...et fotràs mal… em deia el pare, assentat al portal de casa, tot prenent la fresca amb els veïns. Dins a casa l’olor que desprenia el forn, amb portava fins a l’interior de la cuina, passant primer per la botiga de casa que es trobava tota plena de plats i olles, per després entrar fins el fons … fugiu-me de la cuina… deia la mare, tot traient amb els draps de cuina aquella coca acabada de fer i encara fumejant…mama vindré tard…me’n vaig de revetlla…, deia el meu germà… Jo, me’n tornava al carrer, acabar d’esclatar quatre piules més i guardant-ne altres quatre, per la revetlla de Sant Pere… Joseeeeeeeep… cridava la mare… deixa els “petardus” i agafa un troç de coca…em deia la mare amb la coca a les mans… jo, agafava aquell troç de coca, acabada de fer… esponjosa… amb els pinyons per sobre acabats de torrar… amb aquell gust de llimona acabada de ratllar… i la fruita confitada… i darrera fons… l’aire fresquet…, amb l’olor de pólvora… No cal dir, que aquella coca era repartida entre tots els veïns… boníssima Maria, tens que donar-nos la recepta…i mullada amb una copa de xampany… María… t ’on fill veu xampany… deia la meva àvia, tot mastegant la coca amb l’única dent que li quedava a la boca… deixa’l mama… un día és un día… i tot seguit la mare començava…

Coca de Sant Joan.- (per a 6/8 persones)

.- Ingredients:

1 Ou.
1 llimona.
200 g. De farina.
100 g. De fruita confitada.
25 g. De margarina.
25 g. De llard.
50 g. De pinyons.
20 g. De llevat premsat..
100 g. De sucre.
3 culleradetes de llet.

.-Preparació:

Desfeu el llevat amb la llet i amb una part de farina en un bol fins que formeu una bola tova. Tapeu-la amb un drap de cuina, deixeu-la a prop del calor fins que augmenti de volum. (dins e l forn apagat, és un bon lloc).Poseu la resta de farina en forma de volcà i el bell mig col•loqueu l’ou sencer, el llard, la margarina, 40 g. de sucre i la pell de la llimona ratllada, ajunteu tots els ingredients, en primer lloc amb una forquilla i tot seguit amb les mans. Quant la barreja estigui a la meitat, afegiu-hi el llevat fermentat i acabeu-lo de amassar amb les mans fins obtenir una pasta compacta.
Tot seguit formeu una coca sobre una llauna engrassada, aixafeu amb les mans, pinteu lleugerament amb aigua i adorneu amb la fruita tallada ben fina... Joseeep ja n’hi ha prou de xampany..., i els pinyons (que haurán estat en remull al voltant d’una hora). Espolseu la resta de sucre. Deixeu-la en repòs i en un lloc calent, tapeu-la amb un drap de cuina, fins que augmenti el seu volum. (un bon lloc, es també al forn amb una micona d'escalfor). Estireu la coca amb un corró donant la forma de la coca tradicional. Poseu-la el forn regular uns 20 minuts fins que quedi daurada. (bon profit¡).

Goita que bé Maria… per Sant Pere l’ha faré aquesta coca… doncs en el meu marit l’hi agradarà… i a més a més com que és diu Pere… goita que bé… Oli en un llum…
També he de dir, que la meva àvia, molt subtilment, l’hi havia venut a la veïna, una plata de forn de la botiga de casa…, l’excusa…?... que la veïna pogués fer la coca per Sant Pere… vés… dona vés… ja m’ho pagaràs demà... ( blocaires bona revetlla¡¡)

MOTLLE D'ARRÒS AMB XOCOLATA

2010-03-30T19:44:00.022+02:00

Camarles

.-Dansa de Castellterçol.-

Camarles. Balcó del Delta.
.-Els colors de l’arròs.-

Camarles –Baix Ebre- és una població, que es troba en ple Delta de l’ Ebre i on els seus habitants –camarlenca/camarlenc- superen els 3700 veïns -2008-

Un cop aparcat el cotxe als voltants de la Torre de Camarles podrem endinsar-nos per la seva població, i entrar per els seus carrers, tots ells amb noms de números, i arribar-nos fins el Balcó del Delta on, a totes les estacions de l’any, trobarem marcats, l’ampli ventall de colors i tonalitats de l’arròs.

L’arròs avui en dia continua essent a Camarles, el seu plat fort i val la pena seguir durant quasi tot l’any aquest espectacle de visió tant sorprenent ; les llacunes omplint-se d’aigua a mitjans d’abril, per després per Sant Jordi -23 d’abril- sembrar l’arròs i després esperar fins Sant Joan -24 de juny- on veurem les marques de les llacunes fent fites amb el verd enfilant-se fins arribar a la superfície. No serà fins Sant Jaume -25 de juliol- on començarem a veure les primeres espigues amb tons daurats i brillants, tot mirant-se la tardor del setembre que es quant es collirà l’arròs amb els colors més majestuosos i daurats que el color palla pot donar i, després serà portat cap a les cooperatives, per elaborar-lo de cara al consum. Una munió de tractors deixaran els rostolls ensorrats i finalment pel novembre, les llacunes quedaran seques, per tornar el mes d’abril a començar el cicle de nou.

L’any 2008 al Delta del Ebre, és van recollir, de la variació arròs bomba; 1.750 mil.lions de kilos.

Aquí damunt, podem escoltar la Dansa de Castellterçol, aquesta Dansa és tocada, ballada i cantada el dia de la Festa Major en aquesta població de Castellterçol -del 22 al 26 d'agost, i on el color palla estarà a punt de collir-se-i on les autoritats del poble vestits amb les seves millors gales llueixen l’esplendor en aquest dia tant assenyalat, repartint el ball posteriorment a tota la gent que s’hi vulgui afegir.

Comparable amb aquestes gales de Castellterçol llueix, tot bellugant-se, l’arròs durant tot l’any.

-. Motlle d’Arròs al xocolata.-

Ingredients:

- 200 grams d’arròs.
- 1 litre de llet.
- 1 branca de vainilla.
- 150 Grams de sucre.
- 100 Grams de xocolata per fondre.
- 250 Grams de panses-
- 4 Culleradetes de ron.
- 20 Grams de mantega

Preparació:

Primer de tot rentarem les panses i les estovarem amb el ron al voltant de dues hores.

Bullirem 1litre d’aigua en una cassola, posarem l’arròs amb un colador i el rentarem amb força aigua. El tirarem amb l’aigua bullint i el deixarem coure al voltant de 2 minuts.

Posarem la vainilla, amb la llet freda i seguidament posarem la llet a bullir.

Escorrerem l’arròs, el tirarem amb la llet bullint, el taparem i el deixarem coure a foc lent, fins que l’arròs hagi begut tota la llet; un cop cuit hi tirarem el sucre. Untarem un motlle amb mantequilla, traurem la baina de la vainílla, ho abocarem en el motlle i ho deixarem refredar. Tallarem la xocolata i la posarem en un cassó que es desfaci amb un parell de culleradetes de llet a foc baix. Quant el xocolata comenci a formar una crema, afegirem les panses i el ron; ho remenarem. Posarem l’arròs en un plat, ho cobrirem amb la salsa de xocolata i ho deixarem refredar. Ho servirem fred.

(blocaires que vagi de gust!)

Dedico aquest “post” en el Manel de; Cuinar és generós, per la seva perfecta organització el dia de la trobada de blocaires feta a Castellterçol-gener del 2010- i també per tots els seus “post”-32 l´última vegada que el vaig llegir- dedicats en aquest aliment; el més important del món. L’Arròs.

Moltes gràcies Manel!!

"BRUNYOLS" DE L'EMPORDÀ

2010-03-15T21:01:00.016+01:00

Sant Feliu de Guíxols - Baix Empordà- és una població que es troba a la Costa Brava.

Els estius aquesta població incrementa considerablement el nombre d'habitants, sumant les cases de primera i segona residencia, arriben a un total de mes de 22.000 habitants.

Al Passeig del Mar i vorejant la platja, si troba la màquina de tren presentada amb un rail, que s’exposa tota orgullosa, tot recordant els centenars de viatges que hauria de haver fet de Sant Feliu de Guixols a Girona i viceversa. (1889/1892-1969).

Val la pena donar un tomb pel mercat setmanal del diumenge, plantat entre la Plaça del Mercat i el Passeig del Mar (esmentat al segle XV) i on els pagesos/es de la zona i de la comarca venen a vendre els seus productes, aquets productes de primera mà i que sumats a la gran variació que si veuen, donen presentats a taula un magnífic resultat.

Es per la Setmana Santa durant 3 dies, el divendres 2, el dissabte 3 i el diumenge 4 d'abril. que en aquesta població s’ha concentrat la fira dels “brunyols” de l’Empordà que enguany, celebra la setena edició. Aquí si troben les pastisseries i forns de la població al igual que també les de la comarca, exposades en petites carpes. A un preu mòdic de 3 €, podem escollir 4 “brunyols” tot compartint-los amb una copeta de Aromes de Montserrat. Tot mirant-nos Porta- Ferrada –segle IX-X- mentre anem assaborint aquests “brunyols”.

També hi ha el concurs de “brunyols” tant de triangle, que són típics de Sant Feliu, els de l’Empordà, i els innovadors.

Bé, aquí i abans d’acabar, podem escoltar aquesta preciosa sardana que porta per títol; Juny, de Juli Garreta, fill d’aquesta població, i que fou rellotger d’ofici, i també fiscornaire de la cobla orquestra: la Vella, que era del seu pare. Explica la gent gran de la població, que se’l veia molt sovint dret darrera la porta d’entrada de la botiga, tot mirant a través dels vidres, de portes endins, escoltant el temps com passava, de portes cap a fora veien el temps com corría.

.-“Brunyols” de l’Empordà.-

Ingredients:

- 1 Kilo de farina.

- 60 Gr. De llevat premsat.

- 250 Gr. De mantega.

- 200 Gr. De sucre.

- 10 Grams de sal.

- 4 Ous.

- 300 Grams d’aigua.

- Canyella en pols,

- 3 pells de llimona ratllada.

- Coriandre i matafaluga.

Preparació:

Barrejarem tots els ingredients i els pastarem fins que la massa quedi ben fina, de manera que no s’enganxi a les mans. La deixarem reposar -un bon lloc per reposar, és a dins del forn, apagat es clar¡- en un recipient untat amb oli i esperarem que creixi fins que dobli el volum inicial. Quan la pasta hagi pujat, i amb les mans untades d’oli, agafarem trossets de pasta i els tirarem en una cassola amb l’oli ben calent.

Els servirem amb sucre "glace", i acompanyats amb un vi dolç de l'Empordà, per exemple?

(blocaires que "soni" bé)

EL MERCAT DE LA CONCEPCIÓ. EL BON MERCAT

2010-02-27T16:11:00.007+01:00

Paella d'arròs amb rap i carxofes.

Lluisetaaaa…¡¡¡…Lluisetaaaaaaa… sí senyora…ja vinc…quant et necessito mai et trobo…vinga espavila’t, que tenim que anar al mercat, no ho recordes que el cap de setmana venen els “papàs” del senyoret Artur a dinar i hem de fer l’arrós…?... i ja saps que són molt exigents… i jo, no vull quedar malament…¡ … Estava acabant de netejar la coberteria que em va dir que neteges senyora… deixa està aixó ara, i agafa el cistell que està a la cuina i anem al mercat…vinga… espavila’t¡ … si senyora…El Mercat de la Concepció fou fundat l’any 1888 per tant és un altre dels mercats “més” que centenaris de Barcelona. La seva coberta, pertany a l’època d’esplendor de les construccions de ferro, a l’últim quart del segle XIX i primers del XX. – Recordem que a Barcelona l’any 1888 es va fer la Fira Internacional de Barcelona-.

El Mercat de la Concepció es troba en plena eixample barcelonina. L’entrada principal del Carrer d'Aragó, fou oberta amb llambordes i per a la circulació de carros tirats per tracció de sang, durant el final del segle XIX i principis del segle XX, encara que algún que altre cotxe a motor ja si feia notar…”moc-moc”…brètol…més que brètol… no ho sé pas on anirem a parar Lluiseta… no ho sé pas… Ja ho pot ven dir-ho senyora, ja ho pot ven dir… i l’altre entrada principal, es troba al carrer Valencia, -coneguda aquesta entrada per les parades de flors que si troben-, i obert per circular-hi els carruatges i cotxes, a finals del segle XIX, principis del segle XX. El mercat es troba separat per el Passatge de les Escoles -Carrer del Bruc- i paral•lelament per el Passatge del Mercat –Carrer Girona-

El tancament del mercat és d’obra vista on destaca la cobertura a base de peces de ceràmica vidrada.

Les parades que si troben, a part de tenir els clients fidels de tota la vida, també hi són per els clients/gourmets més exigents per que hi puguin trobar els productes de màxima qualitat…Bon día senyora Bilbeny... que hi posarem…? ... Posi’m un rap... és per fer l’arrós al estil “Serrallo”... com aquell que em va posar la setmana passada, que el “senyoret” Artur l’hi va encantar… miri veu..., senyora Bilbeny...?, son dels mateixos de la setmana passada, pescats a les platges de la Barceloneta, ja veurà com quedarà molt bé… ja l’hi ben juro… ...expressions al seu marit senyora Bilbeny…passi-ho-bé senyora Bilbeny…, que tingui un bon día… Lluiseta... que fas aquí parada com un “estaquirot “…?… ves a buscar el ram de margarides blanques…, les preferides de la “mamà del senyoret Artur”… corre espavila… oh…¡ tot ho tinc que fer-ho jo… si senyora…

Fou els anys 1982 i 1990 que si van fer restauracions generals al mercat i a l’any 1998 la restauració total, tal com avui en dia el coneixem.

Bon día senyora Bilbeny... posi’m 1 kilo d’arrós... ...Lluiseta, tè... compra les carxofes... ... adéu “Lluiseta.”... passi-ho be senyora Bilbeny...

Des de fa 15 anys, el mercat celebra per la Puríssima -8 de novembre- les seves festes, tot participant-hi amb activitats des de concursos de pintura ràpida, xocolatades... El mes de febrer els carnavals. Mostra de fira modernista al mes de maig, al igual que tallers de panellets el mes de novembre.

.-Arròs de rap amb carxofes.- (*)

Ingredients : (per a 4 persones)

4 Talls de rap (8 si són petits)

300 Grams d’arròs.-

1 Ceba de Figueres.-

2 Grans d’all.-

4 Carxofes.-

1 Pebrot verd.-

1 Gotet de vi blanc.-

1, 5 de litre de brou (fumet)

Julivert.-

Oli.-

Sal.-

Preparació:

Primer de tot farem la picada, consisten en; una ceba tallada ben petita, 2 alls, julivert i un gotet de vi blanc, ho piquem i un cop tinguem l’oli calent ho tirarem a la cassola deixant-ho 5/6 minuts, junt am el pebrot verd, tallat ben petit. A continuació, afegirem l’arrós i ho remanarem. Afegirem el brou –fumet- i quant comenci a bullir, afegirem els talls de rap. Deixarem que cogi l’arròs 15/20 minuts fins esperar a fer el “xup- xup”. Posarem per sobre les carxofes. Un cop l’arròs estigui apartat dels fogons el deixarem reposar un parell de minuts i tot seguit ja el podrem servir.

Boníssim… no… si ja ho deia jo hi ha… L’Artur ha fet una gran sort amb tu Pilar…(*) Aquest plat, és tìpic de la cuina tarragonina, com podem veure, si troba el rap –El Serrallo- l’arrós –Delta del Ebre- i les carxofes de la part de l’interior de la pagesía, -Terra Alta, Priorat- Un arrós de barca i pagés. Canviant una micona algún que altre ingredient, aquest plat es tret de la pàgina de; Cuines. Ah...¡ i els “papàs” del senyoret Artur, no cal que us digui d’on venien veritat...? (Bloquistes que vagi de gust¡¡)

FREDERIC CHOPIN. EL POETA DEL PIANO (2a. part i última)

2010-02-16T20:47:00.007+01:00

Frederic Chopin. Preludi nº 15 -la gota d’aigua-.

Quant plou; l’aigua, personalment em fa recollir desseguida a casa –com quasi be tothom- i escoltar una peça que Frederic Chopin va escriure l’any 1838-39.

Les pluges d’estiu, ràpides i esbojarrades, porten al cap d’una estona cels blaus elèctrics, amb terres humits i carregats d’olors fresques. A la tardor aquestes mateixes pluges molt més pesades, deixen el cel carregat de núvols grisos i pesats i també molt més lents de dissuadir-los, és aquí en aquesta estona que em dona per mirar per la finestra i veure caure aquestes gotes d’aigua i observar com petites agulles van clavant-se dins de petits coixins d’aigua encercada i que van donant formes imaginaries de diferents tamanys.

Podria ser que, aquestes agulles en la imaginació del “poeta del piano” Frederic Chopin, fossin recollides en el seu piano i després repartides tot impregnant de so tots aquets petits fiblons...?

Aquest preludi forma part dels estudis que Frederic Chopin escriuria en el curt, però intens temps que va viure de la seva vida.

Frederic Chopin va escriure un total de 27 estudis, tots ells d’una gran força musical i també d’un gran mecanisme per els virtuosos del piano.

(Un estudi és una composició musical curta, destinada a practicar l'habilitat i la tècnica en un instrument solista —en el cas de Chopin, el piano. )Malalt i delicat va viatjar fins a Mallorca per passar una temporada amb la escriptora George Sand que l’acompanyà a l’illa per fer repòs. S’instal•là a Palma i també a Valldemosa i, diuen els illencs, que aquí escriuria els seus millors estudis… podria ser que, un dia de tardor tot mirant a través de la finestra i veient caure aquelles gotes de pluja...?

Blocaires escolteu aquesta gota d’aigua –nom amb que es conegut aquest preludi.-

Jo he tingut l’ocasió de està a Polònia. Una de les coses que em va fer molta gràcia, va ser que en el hotel on vaig està allotjat, a les habitacions i havia el telèfon i cada matí a les 7 sonava i jo deia; digui’m... la resposta era el fragment d’un nocturn de Chopin. Cada matí esperava -tot hi està despert- agafar el telèfon per poder sentir aquells fragments de poloneses, nocturns i estudis gravats per poder fer de despertador i gaudí durant uns instants d’aquella meravellosa música.

FREDERIC CHOPIN.- L'HOME TALENT. (1ª part).

2010-02-10T20:04:00.008+01:00

.-Bicentanari del seu neixament.-

(L'única fotografia coneguda de Frédéric Chopin, presa per Louis-Auguste Bisson el 1849)

Home de talent; impressionable; físicament dèbil; i d’esperit retingut.
Un gran talent sens cap dubte, doncs a l’edat de 15 anys ja va escriure el seu primer Rondó Op. 1 -Varsòvia, 1825- I a l’edat de 17 anys ja va donar els seus primers concerts a la ciutat de Varsòvia. Els seus èxits començaven a ser força notables, i va ser quant va decidir marxar del seu país. El seu pare -francès de naixement- va demanar una subvenció del Estat (1829), i l’hi va ser denegada pel ministre de Cultura, tot al•legant; Que els fons públics no podien ser destinats en aquesta classe d’artistes.
Impressionable, de poder viure en ple Romanticisme, on la seva harmonia musical situada en un punt clau, caracteritzada per no tenir cap excés romàntic. Va arribar a París el 1832, on va poder conèixer a Rossini; Paganini; Bellini; Berlioz i també a Liszt, -entre els músics- Balzac i George Sand, -entre els escriptors.- Home distingit, el calor eslau de la amistat i el clima de misteri que sol portar als voltants de tota persona extrovertida, fossin presumiblement els motius per els quals ingresses en aquella societat.

Fou a París on un any després de la seva arribada, estrenaria el seu primer concert per piano i orquestra Op. 11-1833-. Si trepitgeu aquí podeu escoltar el segon moviment d’aquest concert.
El segon concert per piano i orquestra Op. 21 l’estrenaria tres anys després 1836.

El seu dèbil estat físic, el comportaren a fer estades de repòs a Valldemosa (Mallorca) i també a Nohant l’ha acompanyà George Sand, l’instin maternal de l’escriptora –l’hi deia; “el nen”- i especialment el domini aclaparador de la seva persona el va escollir com a “víctima” per acompanyar-lo. (1838).

L’esperit retingut de Chopin, el va fer “parlar” amb el piano, i tota la força i el descarragament interior fou la seva “vàlvula d’escapament” amb aquest instrument. Els seus estudis, es poden escoltar com a peces de concert, tots ells de gran força expressiva i també d’un gran virtuosisme.

Es en el gener de 1849 quant comença agreujar-se la seva enfermetat pulmonar.
D’acord amb la seva voluntat, es va tocar el Rèquiem de Mozart en els seus funerals, a l’Església de la Madeleine. Funerals els quals, no van fer-se fins al cap de dues setmanes, doncs el Rèquiem de Mozart hi canten veus femenines, i en el cor de l’església no havien acceptat mai dites veus. Finalment l'església va cedir i va atorgar la darrera voluntat de Chopin. Encara que Chopin està enterrat a París en el cementiri del Père-Lachaise el seu cor fou enviat a Varsòvia i es conserva a l’Església del Esperit Sant d’aquesta ciutat.

Per acabar –la teniu al principi- us deixo amb la polonesa; l’Heroica, que va compondre l’any 1842 i és un cant al seu poble. Interpretada per Rubinstein del que diuen, que potser ha estat el millor intèrpret de Chopin.

Sobre la dieta de Chopin, en el llibre de George Sand, Un invierno en Mallorca si troba un escrit que diu així; -El resultat d’aquesta dieta és després de rebre el metge a la Cartoixa de Valldemosa.-
En cuanto a la dieta, era bastante contraria, y, cuando observamos sus malos efectos, la aceptamos lo menos posible, pero, desgraciadamente, sólo podíamos escoger entre las ardientes especies del país y una mesa en extremo frugal. Fue, por suerte, tan rara
la leche en Mallorca, que el régimen lácteo, cuyo pernicioso efecto notamos en seguida, no llegó a producir ninguno. Pensábamos, todavía, en esta época, que la leche haría maravillas y nos atormentábamos para conseguirla. En aquellas montañas no hay vacas, y la leche de cabra que se nos vendía era bebida siempre en el camino por los muchachos que nos la traían, lo que no evitaba que el jarro llegara tan lleno como había salido de la granja. Era un milagro que hacia todas las mañanas el piadoso mensajero, después de haber tenido el cuidado de rezar sus oraciones al lado de la fuente, en el patio de la Cartuja.
Para acabar con estos prodigios, nos procuramos una cabra. Era la más dulce y amable criatura del mundo. […] Estas cabras difieren aún de las francesas, en que tienen las ubres muy pequeñas y dan muy poca leche. Cuando están en lo mejor de su vida esta leche tiene un sabor áspero y salvaje, del que los mallorquines hacen muchos elogios, pero que a nosotros nos pareció repugnante.
Potser aquets el.lògis dels mallorquins es referien el que després ells enferien el preuat flaó...?
(blocaires disfrutem-ho¡¡

PETONETS DE VALLS

2010-01-30T20:43:00.010+01:00

Segons l’Enciclopedia Catalana un petó/net és; Fet de tocar amb els llavis alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte.

Si aquesta definició la posem a la cuina fent aquesta recepta, notarem als nostres llavis el contacte d’aquestes avellanes benyades de xocolata i de ben segur no voldrem descloure’ns en cap moment d’aquesta sensació tant agradable al paladar, tot recordant aquets “petonets de Valls” postres típics, d’aquesta població capital de l’Alt Camp.

Jo, per la meva part, he volgut fer aquets “petonets” en versió lliure, tot dedicant aquest “post” a L’Eva “petonets” nom en que és coneguda l’Eva Montearriba. El seu magnífic bloc;

"El Cullerot Festuc” el qual no us heu de perdre, -els que no el coneixeu-, doncs en les seves receptes hi trobareu una sensació que sempre us deixarà amb els seus plats amb un bon gust de “petonets”.

Eva PERTUnets també per tu… bé per tots dos… i per el pare... l’enhorabona¡¡.

Per fer aquesta recepta necesitarem: (*)

Avellanes de Reus.-

Llet.-

Mitja taula de xocolata a la pedra per desfer.

Unes gotes de vainílla.-

Una copeta de licor d’avellanes.-

Preparació:

Pelarem les avellanes i les reserverem. En un cassó i amb una micona de llet, desfarem la xocolata. Un cop la xocolata estigui desfeta, hi posarem les gotes de vainílla, anirem banyant amb la xocolata les avellanes i les arrebosarem amb una micona d’avellanes picades, tot deixant-les reposar. Al moment de servir-les, podem acompanyar-les amb un licor d’avellanes.

(*) Com heu pogut llegir a la recepta, no hi ha quantitats doncs, si la feu aquesta recepta “els petonets”, aniràn al vostre gust.

MERCAT DE LA BARCELONETA. EL PEIX VORA EL MAR

2010-01-24T18:36:00.014+01:00

Arrós a la marinera

Joaquim Sorolla. Tornant de la Pesca.1894

Parlar de, La Barceloneta, és sens cap dubte, parlar del mar i dels seus fruits; Els Peixos.
Aquest barri que és troba al litoral marítim de Barcelona i on endinsar-se per els seus carrers i buscar vells pescadors i trobar-los a les belles tabernes de l’època, amb el regust de “les cassalles” enganxades per tots els racons de les parets del local amb la pipa mig apagada i poder escoltar belles histories de les seves boques, daven segur que hauria de ser fascinant poder treure el peix al seu voltant . Poder escoltar el gregal de mitja tarda, fins quasi tocar fons de les platges de Sant Sebastià, per entrar amb les veles plegades -i envoltades de gavines-, fins a la sorra de les platges i després, estirades pels bous de càrrega tot tirant de les barques i deixant-les descansar a la sorra ..., la cadena humana vindria tot seguit per treure les caixes del peix que després es portarien a la llotja i també es repartirien i es vendrien entre els familiars i veïns …, tot sentit l’olor de l’all i salobre encara bellugant dins de les caixes…

El mercat de La Barceloneta fou fundat l’any1884 és per tant, un dels mercats centenaris de Barcelona. Antigament es trobava a la plaça de Sant Miquel –patró de La Barceloneta- i era aquí, on els pescadors portaven els seus carregaments de peix acabats de pescar; sardines, barats, llenguados, congres… tot depenent de la temporada i naturalment també, el que el mar els hi volgués donar.

L’arquitectura del mercat és de estructura arquitectònica, metàl•lica, amb tancament d’obra vista i distribuïda en tres naus.

L’any 2007,guanya el Premi Ciutat de Barcelona, amb la modalitat d’arquitectura i urbanisme, tot conjugant tradició i modernitat.
Les dues estructures existents en el mercat –l’antiga, a la plaça Poeta Boscà i la nova, a la plaça de la Font- l’hi donen a dita planta, l’estructura amb combinacions que no toquen mai a terra.
El nou Mercat de la Barceloneta, va obrir portes el 27 de març de 2007, amb més de 600 m2 de superfície comercial; L’Arquitectònic, amb 2500 m2 i el gastronòmic; amb més de 30 parades i, el restaurant els Fogons/Lluçanès amb una estrella Michelín.

… i de darrerafons escoltar el xiuxiueig de les aigües del mar…

.-Arrós a la marinera.-

Ingredients: (per a 6 persones).

• 400 Grams d’arròs.-

• 1 Kilo de peix variat (Rap, congre, calamars, pops…),

• 12 Musclos.-

• 1 Litre de caldo.- (fumet)

• 1 Pebrot vermell.-

• 1 Ceba petita de Figueres.-

• 3 Grans d’all.-

• 4 Tomàquets.-

• Una micona de pebre negre i també de vermell.

• Un grapat de pèsols.-

• Una pessigada de safrà (opcional)

Preparació:

En una cassola amb oli sofregirem la ceba fins que quedi ben rosseta, seguidament afegirem el pebre vermell, els alls tallats ben petits, els tomàquets i el pebrot tallat a daus.

Al cap d’una estona afegirem el peix tallat a troçets. Ho courem 10 minuts, passat aquest temps, hi tirarem l’arròs, remenarem totplegat, per tal que tots els productes quedin ben barrejats i tot seguit hi tirarem el caldo bullint. Salarem. Afegirem els pèsols i els musclos cuits -podem afegir una micona d’aigua del bullit dels musclos-.

En un morter picarem el safrà lleugerament torrat i un all aixafat, desfet amb una micona de caldo, i ho tirarem a l’arròs.

Deixarem que faigi el “xup-xup” al voltant d’uns 15/20 minuts, rectificant de sal si s’escau. El deixarem reposar 5 minuts abans de servir.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Dedico aquest “post” a una persona que ha dedicat tota la seva vida a; Els Peixos, - al igual que tots els crustacis- com a professió i, també com a bloc que té dedicat a receptes, que parlen d’aquets crustacis i fruits del mar. Dolors moltes gràcies per compartir totes aquestes receptes i també per explicar-nos tota la vida d’aquets, Peixos.