Menja de Bacallà

Pits de Pollastre amb Magranes i Cava.

2011-11-08T22:36:00.000+01:00

Flor de la Magrana.

   Un fruit de tardor, que trobo molt interessant, tant per la quantitat de receptes que hi podem fer, com també dins de la mitología grega el potencial que ha tingut aquest fruit, al igual que l'história i les llegendes que s'han explicat; La Magrana. Aquest fruit, -com ja he dit- a la cuina i tè moltes receptes i aquí, com un petit exemple, en teniu una. Combina molt bé amb els fruits secs -pinyons, nous,- donant-hi un toc molt bonic de color i sabor a les guarnicions de carns i també de peixos.
   Dins la mitología grega, Hera deesa dels Déus, de la fertilitat, del matrimoni i del neixament, era molt aficcionada a menjar aquest fruit, doncs, es creia que era menjant aquest fruit, la fertilitat aumentava i els neixaments també. És un dels tres símbols de la deesa Hera, junt amb la diadema i les plumes de paó.
     A Armènia, Java i la Xina representa la fertilitat.
    Quànt Romeu declara l'amor a Julieta l'hi canta una cançó sota un magraner... Ai... l'amor..., doncs jo també hi col.laboro amb aquest apartat tot dient que, aquest plat, està fet amb molt d'amor...

Una deliciosa salsa de magranes i cava...

Ingredients:

   3 Pits de Pollastre tallats a filets ( com si fossin per a arrebossar)
   2 Megranes.
   1 Copeta de cava Brut Nature.
   Oli d'Oliva.
   Sal i Pebre.

... acompanyat dels pits de pollastre...

    Preparació:
      Salpebrerem els pits de pollastre i els col.locarem en una cassola i amb una micona d'oli, deixarem al foc fins que quedin daurats. Reservarem.
      Partirem per la meitat les magranes i amb una mà de morter, picarem les magranes treien la grana vermella i les posarem dins una batadora fins aconseguir el seu suc. Posarem aquest suc dins la cassola que em tret els pits i ho berrajarem, deixant-ho reduir una estoneta, acompanyarem amb uns grans de magranes.
     Al cap de 10 minuts hi posarem els pits de pollastre que teniem reservats deixarem 10 minuts mes al foc i tirarem la copeta de cava, deixant-ho reduir al voltant d'uns 10 minuts mes.
     Amb un colador xinés, passarem la salsa, col.locant dita salsa amb una salsera. Tirarem una micona de la salsa per a sobre, acompanyat amb uns quànts grans més de magranes. Servirem.

...blocaires, que vagi de gust¡¡

Truita de marbre de moniatos, acompanyat amb olors del bosc

2011-10-15T13:20:00.000+02:00


Flor del moniato

Els Moniatos, ens indiquen l'arribada de la tardor i aquest tubèrcul, per aquesta època, marca la diferència i ens convida a fer plats bé siguin de primers, com de segons acompanyant carns i peix al igual que també postres i pastissos.

Jo per la meva part, he volgut fer aquesta truita de moniatos, acompanyat d'olors del bosc, dites olors, poden ser molt variades, en aquest cas, jo l'he posat; comí i farigola, també pot acompanyar molt i molt bé amb romaní, orenga, julivert, un toc de canyella en pols... dins de la mateixa truita, podem posar-hi un got de llet, o bé un tall de formatge de cabra desfet amb els ous i barrejat, pot ser una bona gestió per aquesta truita.


Truita de marbre de moniatos (sencera)

El moniato, originàri de la selva del Perú, va arribar a Europa en el segle XVI i d'allà, es va difondra a tot el món. Es trova a la dieta de molts països sudamericans i és molt popular també a Estats Units, la Xina i a les ïlles del Pacífic.
   A Catalunya és consumeix típicament per a la Castanyada, acompanyant els panellets i mullat amb un licor de nous o bé de ratafia.
Al País Valencia són típics els pastissos de moniato que es fan per Nadal.

    Una truita, que pot molt bé ser vegetariana, amb un producta de dins de la terra, esquitxat amb les fragàncies que ens dónen les olors del bosc.

    Ingredients:

    2 Moniatos
    6/8 Ous
1 got de llet (Opcional)
    1 tall de formatge de cabra (Opcional)
Olors del bosc (romaní, farigola, orenga, comí, julivert, canyella en pols...)
Oli i sal

Truita de marbre de moniatos

    Preparació:

   Amb una mendolína, tallarem els moniatos donant-li formes rodones, els passarem per l'aigua i salarem   deixant-los que suin una micona. En una paella amb oli al foc, posarem les rodones de moniato.
Mentestrant, en un atuell d'alumini i posarem els ous i els batarem, després i posarem les olors del bosc a gust, el got de llet i/o el tall de formatge de cabra o batarem bé i quànt veiem que les rodones de moniato estàn fetes, ho col.locarem dins de l'atuell barrejant-ho tot amb compte. Un cop ho tinguem ben barrejat ho posarem a la paella, mirant que es vagi cuallant de mica en mica, l'hi donarem la volta a la truita, repatirem l'operació. Quànt veiem que està feta, tancarem el foc i la deixarem reposar dos minuts a la mateixa paella, la traurem de la paella i la col.locarem amb un tombatruites, deixant-la a temperatura ambient i tot seguit la posarem a la navera.
   El día següent podem disfrutar d'aquest marbre de truita de moniatos.

(Blocaires; que vagi de gust¡¡)

   Aquest és la meva aportació d'aquest mes; La recepta del 15, que com cada mes, la Sandra i el Xavi de; els fogons de la Bordeta i la Marina de Xocolata desfeta ens proposen.

Delícies de faves amb pernil i cebetes.

2011-05-01T10:33:00.004+02:00

Flor de la fava.

Unes delicioses faves amb taquets de pernil...

... cebetes i ...

...mmm... que vagi de gust¡¡

Crues, guissades, amanides amb oli, arrebossades... en són unes quantes fórmules de fer-les, aquí us deixo aquesta recepta que espero que siguin del vostre grat.

Ingredients:

2 Kilos de faves.
200 Grams de taquets de pernil.
8/10 Cebetes petites (conegudes com a franceses)
1 Ceba mitjana de Figueres.
1 Cullaredeta de farina.
1 Got de vi blanc.
1 Tassa de caldo -si fós el cas-
Unes branquetes de julivert.
Una micona de pebre.
Sal.
Oli.

Elaboració: (*)

En una cassola de fang que la tindrem al foc, hi posarem l'oli i un cop estigui calent hi posarem la ceba tellada ben petita junt amb els taquets de pernil, i ho deixarem que s'estovi totplegat. Al cap d'una estona i posarem el got de vi blanc i deixarem altre cop que redueixi. Tirarem la culleredeta de farina per tal que quedi un xic espés.Tallarem el julivert ben petit i el tirarem dins la cassola. Submergirem les faves dins la cassola i esperarem al voltant d'uns 40 minuts, o, fins que veiem que estàn fetes, si cal l'hi podem tirar la tassa de caldo. Rectificarem de sal i pebre. Servirem.

(*) Jo, per la meva part he possat les faves a bullir 20 minuts a part, i després els he posat a dins la cassola, amb la ceba i el pernil, els 20 minuts seguents.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

El cultiu, d'aquesta planta és originàri del Pròxim Orient (Iraq) estenen-se molt aviat per tota la conca mediterrànea, (Argélia, Egipte...) Els romans en foren grans productors, i van estendre-la per a tota la Ruta de la Seda (dita ruta acavaba a Roma) arrivant fins a la Xina, que actualment és un dels productors més importants en aquesta producció. Al segle XV la Ruta de la Seda va arrivar fins a la marca hispànica, portant les llavors i el producta fins a les conquestes del Nou Món i escampant-les per a tot Sudamérica, Perú, Bolívia i Ecuador en són els productors més importants.

Una curiositat que s'ha explica d'aquesta planta es; Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava Pitàgores.

Mongetes tendres, gratinades amb beixamel.

2011-04-07T18:30:00.000+02:00

Bullides al vapor...

...posades a sobra d'una safata...

...tirarem la beixamel...

... i un cop gratinades...

... que vagi de gust...¡¡¡

    La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com a primer plat.També són molt habituals amb els arrossos i paelles valencianes.
   Les mongetes tendres  a part de poder-les cuinar, tal com he anunciat abans, he trovat aquesta recepta dels llibres col.lecionables de cuina que la meva mare tenía. Aquesta n'és una que m'ha semblat diferent i, fetes al vapor i després gratinades amb beixamel, la veritat és molt dolça al paladar.

Preparació:

   Un cop bullides les mongetes tendres al vapor, posarem  en una paella tres cullerades soperas d'oli, per començar a fer la beixamel, després l'hi posarem una cullerada de farina i anirem remanant fins que veiem que el contingut es va convertint en massa, totseguit l'hi afagirem la llet, i sense deixar de remanar anirem posant, la sal, el pebre i la nou moscada, comprovant -amb el tacte de la cullera de fusta dins la paella- que quedi al nostra gust és a dir, més clara o més espessa, per tal de afegir-li una mica més de farina o més llet. Rectificarem d'alguna espécia, si fós el cas.
   Opcionalment podem acompanyar aquestes delicioses mongetes tendres amb daus de formatge, que pot ser de bola.

(blocaires que vagi de gust¡¡)

Rap amb Pinya.

2011-03-22T19:16:00.000+01:00

La Fruita i el Peix.

Rap amb Pinya.

M'ha semblat correcta, obrir la primavera amb aquest plat de fruita i peix. La fruita que encara que potser l'hi dona un toc tropical,-pinya- però amb l'encert del peix -rap- donen en aquest plat un equilibri de sabors al paladar, realment interessant, tant és així que he volgut compartir-ho en tots vosaltres. Una manera de treure-li el màxim suc en aquest plat.
Si us agradat aquí teniu la recepta.

Rap amb Pinya (*)

Ingredients per a 4 persones:

   4 Talls de rap a rodanxes.
   4 Talls de pinya natural.
   Mantega.
   1 Llimona (el suc).
   2 Taronges (una per el suc i l'altre per els grills).
   Farina (per arrebossar).
   Julivert.
Oli.

Elaboració:

Posarem l'oli en una paella al foc i, enfarinarem les rodanxes de rap, i, un cop tinguem el rap daurat per els dos cantons, el decantarem. A la mateixa paella posarem una micona de mantega junt amb els talls de pinya -les rodanxes de pinya podem fer-les a daus- i un cop la pinya estigui just embadornada amb la mantega, tirarem el suc de la llimona i també el de la taronja, ho deixarem 3 minuts al foc tot remenant-ho i, totseguit emplatarem amb les rodanxes o els daus de pinya, els talls de rap i el suc obtingut, adornats amb una micona de julivert. Ho podem servir acompanyat amb grills de taronja.

(blocaires, que vagi de gust... aquesta primavera¡¡).

(*) La pinya és natural, pelada i tallada a rodanxes.

Mandonguilles amb carxofes, amb un toc de canyella.

2011-03-10T21:45:00.003+01:00

Fent el xup-xup.

Mandonguilles amb carxofes, amb un punt de canyella.

   Un bon "dúo" per cantar-li -les carxofes i les mandonguilles- al paladar amb aquets dos ingredients. Les carxofes ara estàn en el seu millor moment de temporada i les mandonguilles que l'hi fan una "segona veu" que donaràn en aquest plat l'atractiu per continuar gaudin del seu cant amb un "bis" i potser un altre...els aplaudiments continuaràn... sucant el plat i, deixant-lo ben net...

       Per gaudir d'aquest espectacle, necessitarem;
                   -aforament per a 6 persones-

          6 Carxoves.
         300 Grams de carn picada de porc.
          300 Grams de carn picada de vedella.
          2 Cebes de Figueres.
          1 Ou.
          Farina.
          Farina de galeta.
          Una culleredeta de canyella.
          1 Pebrot vermell i un de verd.
          1 Got de vi ranci.
          2 Alls.
          Sal i pebre.
          Julivert.
          Oli.

    Per tal que l'espectacle sigui un èxit, ho podem fer d'aquesta manera;

     Barrejarem les dues carns, afegint-hi l'ou, la farina de galeta, el pebre i la sal, l'all tallat ben petit, la culleredeta de canyella i el julivert. Seguidament farem petites boletes i les barrajarem amb la farina i les tirarem en una paella amb oli i deixarem que quedin una mica rossetes. Ho decantarem.
     Bullirem les carxofes al voltant d'uns 25 minuts, un cop passat aquest temps les traurem i les decantarem.
     Farem un sofregit amb els pebrots i les cebes, un cop ho tinguem estovat, hi tirarem el got de vi ranci i ho deixarem que es rebaixi un xic més. Agafarem  les mandonguilles que teniem reservades i les carxofes, i l'hi posarem el caldo obtingut de bullir les carxofes, "escoltarem" el xup-xup i rectificarem de sal si convé.
     Ho servirem.

(blocaires que tingueu molts "bisos")

Pizza de Pagés./ Pizza de Payés.

2011-03-05T18:12:00.006+01:00

Pa rodó/ Pan redondo.

Obrirem el pa per la base/Abriremos el pan por la base.

...aquí la tenim.../...ahí la tenemos...

... tirarem una micona d'oli.../ ...tiraremos un poquito de aceite...

...posarem unes rodanxes de sobrassada.../... pondremos unas rodajas de sobrasada...

...unes altres de botifarra blanca i negra.../ ...otras de butifarra blanca y negra...

...una mica de pernil.../... un poco de jamón...

...un grapat de pinyons.../ ...un puñado de piñones...

... una micona d'oli, ho posarem al forn 15minuts i.../ ...un poquito de aceite, lo pondremos al horno 15 minutos y...

...que vagi de gust¡¡. / ...que aproveche¡¡.

(Mengeu-la, deseguida que surti del forn/

Comerla, enseguida que salga del horno)

Aquesta és la meva aportació al HEMC d'aquest mes i on, l'anfitriona, Irene, i el seu bloc;

Sabor impresión, ens convida a preparar la nostra pizza preferida.

   A l'antiga Grècia, cobríen els pans plans amb oli, herbes aromatitzades i formatge. Els romans ho deserrollaren amb un pa pla, amb formatge i mel i aromatitzat amb fulles de llaurer.
   Modernament, la pizza agafa la forma que avui en día coneixem al segle XVII a la ciutat de Nàpols, lloc on existeixen les primeres referencies documentades als voltant dels origens d'una especie de coca amb tomàquet. A finals del segle XIX es va afegir el formatge.

Pa, extret de les runes de Pompeia.
Pan, extraído de las ruinas de Pompeya.
Fotografía de Wikipedia. (*)

(*) És curiós veure els talls del pa, quasi igual els talls de les pizzes d'ara.

(*) Es curioso ver los cortes del pan, casi iguales a los cortes de pizza de ahora.

Esta es mi aportación al HEMC de este mes y donde, la anfitriona, Irene, y desde su bloc;

Sabor impresión, nos invita a preparar nuestra pizza preferida.

Los antiguos griegos cubrían el pan plano con aceite, hierbas aromáticas y queso. Los romanos desarrollaron, un pan plano untado con queso y miel y saborizado con hojas de laurel.
La pizza moderna se desarrolló hacia el siglo XVII en la ciudad de Nápoles, lugar donde existen las primeras referencias documentales acerca de los orígenes de una especie de tarta con tomate. A finales del siglo XIX se le añadió el queso.

Pomes amb pinyons. (acompanyat d'un preciós text)

2011-01-09T12:20:00.001+01:00

Pomes amb pinyons, abans d'entrar al forn...

... les mateixes pomes amb pinyons, després de sortir del forn.

Buscant una entrada per aquesta recepta, he trobar molt oportú, copiat del llibre; El Llibre de les set sivelles, del poeta Josep Sebastià Pons, aquest text, realment preciós.

(A tall particular, crec que val la pena perdre 300 segons, per llegir aquest preciós text)

“Lletra dita de les pomes”

Amable senyora;

Mai no havia rebut un present rural tan esplèndid com el d’aquest cistell de pomes reinetes o americanes, les primeres dels vostre hort. “No endevinareu qui l’envia”, m’ha dit la Felícia, tot deixant-lo al damunt de la taula. Com anava a endevinar-ho? Bé val que el sobreescrit portava el vostre nom de casa, així com la menció “Pomes” per mi ben inútil, ja que el perfum les decelava. Prou coneixia la vostra gentilesa, mes no podia sospitar que al cap d’un any fos tan fidel i generosa. Quina sumptuositat en aquesta ofrena¡ No hi haureu estalviat el temps i la pena, ni l’atenció més provident. Havent fet l’esmerç d’un cistell de vim, heu sacrificat una tovalloleta per aplegar aquesta fulgurant multiplicació de bessonades. Com no admirar encara la vostra delicadesa veient que cada poma venia embolicada dins una camiseta vermella o de color de mel per transparència? Totes elles, una vegada descobertes, han eixit precises i perfectes de forma, i ara s’ofereixen en el menjador, no pas com una “natura morta”, sinó com una natura viva i resplendent.

Són les filles iguals de la mare pomera.

I vet aquí: jo he somiat pomes i més pomes i cent vessants plantades de pomers.

En aquest país, les de les valls de Saorra i de Cadí mereixen llur anomenada. Les prades que voregen el Tec porten igualment pomers amb una facilitat que espanta. Al setembre, hom hi veu aparèixer damunt de l’herba aviat renaixent unes garbes que diexen penjar unes faldilles de palla i s’afloren com un galet de borratxa. I aquestes garbes disperses semblen comeses a la guarda de les pomes. Aquí, a Illa, els pomers han desertat el terme. Abans, nosaltres ne teníem un flotó en un Riberal. La poma-terra s’hi oferia en abundosa fruitada. Encara que fos orra de pell, i a despit del seu nom, era finalment ensucrada.

Tot sovint la collíem verda i ens esmussava les dents. Ens desquitàvem llavors tot saborejant la neu fosa d’una poma-gel. La més desitjada era la poma del ciri. Que us diré? Era aquesta una poma graciosament llargaruda, una poma de llegenda de santa Eulària, nodrida de llet fina, d’un vernís groc tan delicat que ens il.luminava i endolcia la mà.

Aquestes tres qualitats de pomes sembla que hagin desaparegut, i ara que em feu somniar pomes no és molt que les enyori... Amb tot l’agraïment d’un servidor que us admira.

Pomes amb pinyons.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Pomes grosses. (una molt bona per fercir, és la "reineta")

150/200 grams de carn picada ben fina.

100 grams de pinyons.

Unes branquetes de julivert picat.

Mantega (per untar les pomes i l’atuell que posarem al forn amb les pomes)

Una micona de nou moscada.

1 Rovell d’ou.

Preparació:

Palarem les pomes i amb compte les buidarem. Tot seguit les posarem en l’atuell per anar al forn.Passarem una micona de mantega a cada una de les pomes i també a l’atuell.

Barrajarem a la carn picada una mica de sal, el julivert, la nou moscada, el rovell d’ou i la carn de les pomes que havíem buidat (la polpa). Farcirem les pomes. Posarem a sobre de cada poma un tallet de mantega i tot seguit les posarem al forn –que tindrem calent- a una cocció màxima de 20 minuts i a 190º/200º de temperatura. A mitja cocció i empolvorarem amb els pinyons fins que ens quedin “torradets”.

Millor servir-ho calent.

P.D. Jo la carn picada, primer l'he passat una micona per la paella (2 minuts) per tal de daurar una micona la carn picada.

(blocaires bona lectura i que vagi de gust¡¡).

Sopa de Poma.-

2010-11-25T20:26:00.008+01:00

Sopa de Poma.

La pomera, és un dels arbres fruiters més conreats. Tal vegada potser per ser així, la poma també és una de les fruites que té més receptes i prestacions a la cuina, aquesta n'és un exemple; una sopa de poma, que per aquests dies, no va gens malament.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Pomes.
El suc i la pell ratllada d'una llimona.
1 Cullerada sopera de farina.
30 grams de mantega.
1/2 decilitre de vi blanc.
1 Canonet de canyella.
1 Bol de pa fregit.
Julivert.

Preparació:

Posarem el mig litre d'aigua dins una cassola. Afegirem les pomes tallades petites, la canyella, el suc i també la pell de la llimona.
Quan comencin a desfer-se, les passarem pel braç electrònic.
Dins una cassola, barrejarem la farina al igual que la mantega, i ho barrejarem ben barrejat, mullarem amb el vi.
Quan la mescla estigui ben fina, afegirem la sopa tot remenant-la fins que arrenqui el bull. Retirarem del foc. Podem servir-la amb el bol del pa fregit i escampat amb una mica de julivert.

(blocaires que vagi de gust!!)

La receta de la Paella Peruana.-

2010-11-09T18:18:00.004+01:00

Carmen Consuelo.-

Paella amb la "Inca Kola".-

Quant vaig està el Perù, una de les condicions que em vaig marcar, va ser fer una paella per la familia que em va acollir. L'èxit obtingut de haver-la fet fou tant i tant enlairat que va haver-hi una segona repetició. Després de totplegat, la Carme Consol va dir-me que l'hi digues els ingredients, al igual que la manera de fer-la -que també va veure-la i em va ajudar els díes que les vaig fer jo- per que ella pogues realitzar-la en una que altra ocasió. Aquí en teniu el resultat d'aquesta més que meravellosa paella realitzada per la Carme Consol.

Jo l'únic que he fet, es passar la recepta i penjar-la al blog, al igual que també he penjat les fotografies, enviades per ella. La P.D. també es d'ella.

INGREDIENTES…..Paq pusaq nunakuna (para 8 personas)

Ishkay pachak (200) gramos de charki (carne) de chipchi (pollo)
Ishkay pachak (200) gramos de charki (carne) de res
Ishkay pachak (200) gramos de charki (carne) de cuchi (cerdo) "chancho"
Tawa (4) tazas de arroz arborio
Huk (1) pimiento puka (rojo)  hatun (grande)
Iskay (2) zanahorias
½ k de alverjitas
Huk (1) Sibuylla (cebolla)
½ cabeza de Ajos
Pimienta
Aceite de oliva
Limón i Uchu (aji)

Preparación:

    Dorar las charkikuna (carnes) en una paella , la charki (carne) de chipchi (pollo), la   charki (carne) de res, y la   charki (carne) de cuchi (cerdo) bien condimentadas.. una vez fritas se saca y se reserva, en el mismo aceite se fríe el pimiento , luego se incorpora la sybuilla, (cebolla) y el ajo , se sofríe a fuego lento .una vez bien dorados se incorporan las charkikuna (carnes) fritas, .las alverjitas y zanahoria previamente cocidas , se añade el arroz (por cada taza de arroz ,dos tazas de caldo de chipchi (pollo) o tambièn de wallpa (gallina) cuando se vea que el caldo se consume y haga el "chu chu" se le va echando mas caldo, hasta que esté bien cocido el arroz y aproximado de ishkay trun ka (20) minutos una vez que ya esté cocido luego se adorna con rodajas de limón y uchu (aji) ,,,,,, no saben lo rico que es¡¡

P.D. Quiero dar las gràcias a Josepb. -menja de bacallà- por dejarme participar en su blog, con esta paella que hice para mi ayllu (familia) y poderla celebrar con todos ustedes.   Ancha Alli ¡¡ (muy buena¡¡)
   Las palabras usadas son en Quechua, lengua que se habla en Perú, segunda lengua mas hablada por mas de 10 millones de personas. Dyusulpaa, sulpaa¡¡ (Gracias¡¡)

Peus de porc amb castanyes.

2010-10-30T00:49:00.003+02:00

Peus de porc amb castanyes.

Josep Pla, ens diu; Les muntanyes són les berruges del món… mirat des de aquesta perspectiva... potser sí, mirat des de les seves faldes tenim les mateixes muntanyes amb noms més bonics … Montserrat, Cadí, Montseny… El món ens ensenya, si ens endinsem en ell, les seves « berruges » de vida i de natura que es respira en el seu interior, i quant respirem a fons, hi trobem els seus fruits… aquesta és la sensació que m’ha donat al endinsar-me en El Montseny i, dins el seu nucli "berrugós", trobar-hi la població de Viladrau -Osona- i, els seus fruits… Les Castanyes.

Viladrau ens endinsa els dies 23 i 24 de octubre- cap de setmana abans de la diada de Tots Sants-, a disfrutar d’aquets fruits que són les castanyes i és la tardor que com tota estació, hem de fer parada obligada d’un fruit que, es fa en aquest terme municipal. Repartides amb "la castanyada” popular, que es fa al centre del poble, la venda de castanyes, com també les caminades populars que es fan al voltant de Viladrau. Veure els castanyers –i tot el que els envolta- per poder sentir la bona salut i l’evolució d’aquets arbres originàris de l’Àsia, que formen aquest racó “berrugós” de món.
Jo, per la meva part, m’he tret les castanyes del foc i he volgut fer-vos aquest plat, que espero que us agradi.

Peus de porc amb castanyes.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Peus de porc (a mitats i bullits)
Castanyes (una vintena)
Caldo.
2 Cebes.
2 Pebrots (vermell i verd).
Encenalls de pernil.
Pèsols (opcional).
Sal i pebre.

Preparació:

Tallarem les cebes ben petites i un cop estigui ben rossa, hi tirarem el pernil deixant que es cogi un xic. Totseguit i posarem el pebrot vermell i el verd, deixant que es faci un bon sofregit. Agafarem els peus de porc i els posarem junts amb el sofregit, cobrirem els peus amb un caldo –aquest de la “foto” es fet amb un manat d’herbes i un os de l’espinada- salpebrerem. Agafarem quatre o cinc castanyes,- un cop torrades-, i l’hi treurem la primera pell, posant-les a la picadora, un cop desfetes les posarem dins del caldo, deixant que es faci totplegat uns 45 minuts, hi posarem la resta de les castanyes. Per últim hi posaren els pèsols. Rectificarem de sal i pebre si cal.

(Blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una bona "castanyada"¡¡)

"Llibrets" farcits

2010-10-23T18:28:00.004+02:00

"llibrets" farcits...

...amb pernil, formatge, prunes i, arrebossades amb avellanes.

Una bona aposta estàn fent Els Mercats de Barcelona amb dits mercats, apropant als clients de tota la vida, els clients avituals, els de pas, els curiosos i el pùblic en general a participar amb el Mercat de Mercats que aquest cap de setmana des de el 22 de setembre fins el 24 al vespre, posen a disposició de tothom, amb aquesta amplia gamma de tonalitats que tè la Mediterrànea farcida de colors, olors i sabors per apreciar el ventall de resultats que si poden sentir, mès enllà de l’Avinguda de la Catedral -on estàn obvicades les carpes- amb mercats vinguts de Turí, Génova i Marsella.

Summeliers, restaurants, cuiners, tallers/cuines per infants, parades dels diferents mercats de Barcelona -40 mercats en total- activitats al voltant dels productes autòctens i frescos que ens dóna la terra, es troven en un ampli llibre farcit de propostes, tots ells, amb un control de qualitat amb tots els seus productes exposats, per disfrutar-los envoltats i acompanyats dels vins i caves catalans que si troven amb la seva denominació d’origen.

He trovat oportù, tot voltant per les parades i carpes de Mercat de Mercats fer aquets “Llibrets” farcits, doncs tenim la carn que en aquest cas és llom de porc –“llomillo”- farcit amb pernil ibèric, formatge, prunes i avellanes tots ells comprats dins aquest “llibre” que són les carpes i parades d’aquest Mercat de Mercats i tots els productes que hi ha són autòctons. El resultat és aquest:

Ingredients: (Per a 4 persones)

8 “Llibrets” de llom -“llomillo”- de porc.
150 Grams de prunes (sense pinyol).
200 Grams d’ avellanes.
8 Talls de pernil ibèric.
8 Talls de formatge per desfer.
2 Ous (per arrebossar)
Farina (per arrebossar)
Tomàquets (opcional)

Preparació:
Salpebrerem els “llibrets” i com si fos un entrepà, l’hi posarem el tall de pernil, el de formatge i untat amb les prunes per sobre i picat amb una micona de pols d’avellanes per damunt, juntarem els “llibrets” tot untant-los amb els ous batuts, la farina i per acabar amb la picada d’avellanes i els posarem al foc amb oli d’oliva, fins que veiem que estàn fets, per els dos cantons. Podem servir amb una amanida de tomàquets.

(Blocaires que vagi de gust¡¡)

Llobarro a la Sal.

2010-10-12T18:57:00.001+02:00

Preparant el llobarro a la sal.

"Afectes especials" de la sal.

Treien la closca de sal.

Servit amb un rajolí d'oli...

... i que vagi de gust¡¡

No heu sentit mai, a les pel.lícules aquella frase que diu; parla amb el meu advocat, o bé, parla amb el meu assessor d’imatge..., s’ens a dir en els protagonistes que fan de grans capitalistes o financers..., jo per la meva part, m’he montat la meva pel-licula i he parlat amb la meva peixatera... ... pose’m un llobarro per fer-ho a la sal... un plaer terranal, amb poc guió, amb un cost de producció poc elevat i amb grans beneficis per el paladar... val la pena no...?, parlar amb la teva peixatera..., surt a compte...

Per fer aquest montatge culinari necessitarem: (Per a 4 persones)

1 Llobarro d’un kilo i mig.
2 kilos de Sal. (*)
1 micona de pebre, la pela d’una llimona, llorer...
Una micona d’oli.

La posada en escena, ho podem fer-ho així:

Posarem en una plata de forn, un llit de sal i acoixinarem el llobarro amb una la micona de pebre a dins del ventre –netejat- una micona de pebre,la pela de la llimona, el llorer... i acabarem de cobrir-lo amb la sal per sobre. Col.locarem el llobarro al forn a una temperatura de 220º graus, al voltant de 50 minuts, o quant veiem que la sal s’ha convertit en una closca forta i fosca. El traurem totseguit i amb l’ajut d’una cullera, donarem uns quants cops a la closca de la sal, i treurem el llobarro a punt per fer els filets i acompanyar-los amb un rajolí d’oli... fa?

(*) Per fer un llobarro d’un kilo, la quantitat de sal estimada és de 2 kilos. Aquesta sal, jo l’ha vaig anar a buscar en una droguería especialitzada –el meu adroguer-, però que de bensegur en firmes especialitzades en alimentació, no us serà gens complicat trobar-la.

El meu assessor d’imatge per aquest llobarro ha estat... blocaires que tingueu una bona "pel.lícula"...

Arròs (paella) amb caps de costella i pollastre.

2010-09-19T00:19:00.000+02:00

Arrós amb caps de costella i pollastre.

Aquesta vegada ha tocat fer un arrós acompanyat de caps de costella i pollastre, d’aquesta manera, és com a mí més m'agrada. Potser a molt estirar l’hi poso una micona de sepia o calamar, però amb poc tall, doncs disfruto molt més amb l’arrós i el sofregit que porta i que quedi caldós per sucar-hi el pa.
Doncs, si esteu servits?

Ingredients: (per 6 persones).

400 Grams d’arròs.
200 Grams de caps de costella.
200 Grams de pits de pollastre a daus.
1 ½ D’aigua (caldo o brou)
1 Pebrot vermell.
2 Cebes mitjanes de Figueres.
Un grapat de pèssols.
Sal.

Elaboració:

En una paella amb oli, hi tirarem els caps de costella i el pit de pollastre, quant estiguin rossets ho treurem de la paella, i ho reservarem. A la mateixa paella hi tirarem el pebrot vermell a quadrets petits, i el cap d’una estona l’hi tirarem les cebes, deixant-les fins que quedin caramelitzades. Tirarem l’arrós a la paella i seguidament, l’aigua (caldo o brou) i ho deixarem que es vagi couent fins arribar els só màgic del xup-xup, tirarem la sal i ho provarem. Seguidament l’hi posarem els caps de costella i els pits de pollastre que teniem reservats, el grapat de pèssols i ho deixarem 5 minuts més al foc. Apagarem el foc, i deixarem la paella tapada 5 minuts i tot seguit..., que vagi de gust blocaires¡¡

El Mercat de Sants. La terra per la terra.

2010-09-11T16:45:00.002+02:00

Pollastre amb farigola.

Apunt per anar al Born...

Vinga Xurriaca que ja és hora…, tranquila…, que sóc jo… sí, sí… encara és negra nit… peró ja ho saps de cada día… vinga som-hi… ara et posaré la manta… així… els arnesos… a veure… així…molt bé… bé…vinga ja estàs a punt… …goita Xurriaca… la mestressa ens ha preparat la carmanyola… bé… m’ho ha preparat per a mí…, doncs tú ja saps, que tens la doble ració de cebada… i també la ració de palla…

Arri…¡¡ …les peulles closques de l’euga començaren a marcar el pas monóton i buit en aquell paratge fosc, de cami cap a Barcelona per després arribar-se fins el Mercat del Born… …oixque (*)… goita Xurriaca ja comença agafar forma el nostre mercat… ja no tindrem que aixecar-nos tant d’hora … i així no anar fins el Born i allà, poder vendre les nostres fruites i verdures… …i fet amb maons…i d’obra vista¡¡ … … que bé… la terra per la terra, Xurriaca…¡¡ bona feina… Ollà…vinga que encara ens queda un bon troç fins arribar-nos a Barcelona…

El Mercat de Sants fou inaugurat el 1913, i queda pales que en aquest mercat la seva estructura d’obra vista i la forma que va volguer donar-li l’arquitecta Pere Falqués i Urpí, -autor entre altres obres dels bancs-fanals del Passeig de Gràcia, i també del mercat Maigmó de Badalona, que es troba en aquets moments també en restauració- és per tal de no oblidar la terra i així convertir-la per la terra. Els contraforts interiors muntats amb maons, remarquen la voluntat de reafirmar aquesta estructura per acabar amb el sostre, i amb la teulada i també amb la façana fets de ceràmica i maó.

Encara que el Mercat en els seus inicis es trovaba a la plaça d`Osca -anomenat mercat d'Osca, 1876- el seu enclavament final, és aquest, amb l'illa tancada dels carrers; Sant Jordi, Sant Medir, Càceres i Daoiz.

L’any 1991, es varen fer treballs de manteniment i a l’any 1990 i 1996 treballs estructurals, amb una reforma del terra. L' any 2009 i també el 2010 es quant es farà una restauració integra. Aquestes obres estàn previstes acabar-les l’any 2012. La carpa del Mercat es troba en aquets moments a la Rambla de Badal.

... a veure Xurriaca... vine cap aquí..., que et poso el sac amb la cebada i t'he afluixaré el bridó una mica... així... i t'ha apartaré el ramal... a veure ... molt millor... per que puguis menjar més bé ...

Com anècdota final, aquest mercat està molt ben protegit per tots els carrers dels “sants” que el protegeixen al seu voltant … Carrer de Sant Jordi, cavaller i aventurer que fou, i també protector de les terres dels més febles, Carrer de Sant Medir, pagés català i que conreava les seves terres a Sant Cugat i, dins del mercat, protegint-ho tot plegat, Sant Bartomeu, patró de Sants.

…a veure que ens ha posat la mestressa a la carmanyola per dinar…?

.-Pollastre a la farigola acompanyat amb patates.-

Ingredients: (per a 4 persones)

1 Pollastre tallat a quartos
o pit de pollastre tallat a daus.
Unes branquetes de farigola.
1 Ceba.
1 Kilo de patates.
1 Pebrot vermell.
1 Pebrot verd.
Farina (per arrebosar).
1 copeta de conyac.
Un grapat de pèssols.
Sal i pebre.

Preparació:
Agafarem el pollastre el salpabrerem i un cop enferinat el passarem per la paella i el reservarem, un cop estigui fregit. Bollirem les patates.
Bollirem la branca de la farigola amb una micona d’aigua, durant una estona. Mentrestant, a la mateixa cassola de terrissa que hem fet el pollastre, tallarem els dos pebrots – el vermell i el verd- ben petits i al cap d’una estona, posarem la ceba que ens quedi tot ben sofregit, posarem el pollastre a dins de la cassola, la copeta de conyac i ho cobrirem amb el caldo obtingut de la farigola, junt amb una culleredeta de farina per tal de que la salsa quedi una micona més espessa, ho remanarem una micona, i deixarem que es faci 30 minuts a foc baix, 10 minuts abans d’acabar l’hi posarem el grapat de pèssols.
Ho servirem calent, acompanyat amb les patates bullides i la salsa a part.

Vinga Xurriaca marxem cap el tros…, que per avui hi ha ens hem guanyat el dinar…arri…¡¡

(*) Totes les expressions posades en aquest “post” son extretes del llibre del senyó Miquel Pont; L’abecedari del pagés, de l’Editorial Proa, Un llibre que per ordre alfabètic, podem trobar-hi més de 300 entrades, totes elles relacionades amb el món rural i el de la pagesía; noms dels estris de la casa, dels aparells per anar a segar i batre, de les eines del cam, mides de longitud, per mesurar el líquids…a tall d’exemple, és molt curiós, trovar-hi l’olla d’escalfar l’aigua, que es trova junt a la llar de foc i on en el seu voltant si troven més de 25 noms diferents d’estris i ferros, per aguantar dita olla.

Dedico aquest « post » a la Glória i el Josep de; El café de nit, per coneixa tant i tant bé aquest barri; per trepitxar-lo, per viure’l, per fer-hi pinya i per donar-nos a coneixa també, aquestes receptes tant arrelades a la terra, al igual que també per les escapades, per les receptes de cuines i les cróniques d’òpera que ens comenteu sempre en el vostre bloc. El café de nit.

Moltes gràcies Glória i Josep¡¡.

Ah..., i si voleu saber més del barri de Sants i la seva gent, trapitgeu aquí, doncs l'Agus i el seu blog; Memória de Sants, us en poden explicar tot un munt.

Peres Farcides, amb un punt de picant.

2010-08-21T19:42:00.006+02:00

Peres Farcides...

...amb un punt de picant.

M’ha semblat força oportú, per a l’estació que estem i a la vegada diferent per trencar una micona, el fet de menjar fruita com a postres, doncs aquestes peres naturals, tant podem menjar-les com un aperitiu com també, com un entrant. Un plat on les peres són les protagonistes i la seva elaboració és força senzilla i sense cap grau de dificultat. Un plat on l’amfitrió, amb aquestes peres, pot quedar d’allò tant i tant bé davant dels seus convidats.

Una recepta trobada en els llibres de cuina, de la meva mare.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Peres.-
1 Llimona ( el suc).
150 Grams de formatge fresc (mató o Burgos)
1 Culleradeta de maionesa.-
1 Culleradeta de mostassa (opcional)
½ got de conyac.-
Un grapat de nous pelats.- ( o fruits secs, per adornar)
Fulles d’escarola.-
Sal i pebre.-

Preparació:

Traurem la pell de les peres i tot seguit les tallarem per la meitat, amb compte i amb una culleradeta, traurem la part carnosa de dins. Les mullarem amb el suc de la llimona i tot seguit les reservarem.

En un atuell d’alumini, barrejarem el formatge fresc, la maionesa, la mostassa, el mig got de conyac, els trossets de pera que hem tret al buidar-les, la sal i el pebre i ho barrejarem ben barrejat. Omplirem les meitats de les peres amb aquesta salsa i ho adornarem per sobre amb mitges meitats de nous.
En un plat, posarem fulles d’escarola formant un llit, i a sobre, les peres farcides.

Ho deixarem a la nevera fins el moment de servir. (blocaires que vagi de gust¡)

Tomàquet de Montserrat (Rosa del Cardener)

2010-08-11T18:50:00.007+02:00

Amanida de tomàquets de Montserrat, amb cibulet.

A finals del mes de juliol me'n vaig anar a veure el meu bon amic Jaume Ribera de, Súria –Bages-, que em va telefonar per anunciar-me que ja podia anar a buscar els tomàquets de Montserrat, -coneguts també, com a Rosa del Cardener, al igual que també, es coneixen com a Tomàquet de Súria- i que, junt amb altres companys com ell anomenats, Els Hortelans de Súria, cultiven en petites parcel.les de camp, aquest fruit tant apreciat durant els mesos d’estiu. A part del famós tomàquet, també hi sembren verdures de molt bona qualitat –albergínies, carbassons, patates, enciams...- al igual que arbres fruiters –pruneres, pereres, pomeres...- que els hi donen molt bona ombra,- i fruits- per poder gaudir d'unes bones estades i tertúlies els dies calorosos d’estiu. Juntament amb la vinya de raïm moscatell que s’emparra per tots els voltants de la petita caseta que té col.locada al centre del petit hort.

Josep Pla ens diu; [...] Montserrat es una muntanya que no s’assembla a res, a cap altre, en definitiva, és única... [...]

Comparant aquest tomàquet amb les paraules de Josep Pla, podríem dir que aquest tomàquet, tampoc s’assembla a cap altre..., de pell rosada i amb el bonys que el fan característic, el fan a taula únic i, amb molt poques llavors per dins que, un cop obert el podem farcir o be d’arròs o, simplement tallat a rodanxes, acompanyat amb algun tipus de formatge, col.locat a quadrets al costat i, pessigat amb una micona de cibulet, un bon raig d’oli d’oliva... sal... ...mmm... únics... sens cap dubte... i com seguiria dient Josep Pla; ... no tenen rival!

L’autèntic Tomàquet de Montserrat -Rosa del Cardener, Tomàquet de Súria- la llavor del qual, és plantada pels vols de la mare de Déu de Montserrat, té un període curt de temps, des de la segona quinzena de juliol fins l’acabament de la primera quinzena d’agost. Aquest fruit, es caracteritza pel fet que s’emparra molt i dona pocs fruits, això deriva que molts agricultors no el vulguin plantar. Són els Hortelans de Súria que, procuren que aquest tomàquet pugui tenir cabuda, encara que curta, que sigui ben acceptada a les taules, acompanyats amb les bones amanides i tertúlies que caracteritzen els estius.

Amanida, amb tomàquets de Montserrat.

(Rosa del Cardener).

Ingredients: (per a 4/6 persones.)

3 o 4 Tomàquets de Montserrat (Rosa del Cardener).-
1 Manat de cibulet.-
Oli d’oliva.-
Sal i pebre.-

Preparació:

No crec que us tingui que explicar com es fa una amanida…, encara que, aquests tomàquets, no necessiten res mes que un rajolí d’oli d’oliva, sal, pebre i tot plegat, ho mullarem amb una micona de pa…, per deixar el plat ben net… i… llepar-nos els dits! (blocaires, que vagi de gust!!)

P.D. Si teniu ocasió de poder anar aquesta població, i més concretament els mesos de; juliol, agost, no deixeu de comprar aquests tomàquets a les botigues de la seva població i gaudir a la comarca del Bages d’aquest tomàquet en els seus restaurants.

Súria, també es coneguda per les seves mines de sal i de potassi, les quals es poden visitar, en visites guiades i concertades.

El casc antic de la població i el seu castell, si troba una magnífica finestra oberta, que dona una bona visió a la seva població, regada per el riu Cardener que envolta tot el seu conjunt històric i artístic, i que el fan únic a la festa medieval que es celebra, per la segona setmana de novembre.

(*) La frase que diu; va més perdut que un pop dins d’un garatge, l’he canviat per… va més perdut que un “bacallà” dins un hort…

Bunyols de bacallà.-

2010-07-31T18:44:00.006+02:00

Bunyols de bacallà.-

Que vagi de gust...¡¡

Moltes gràcies a tots vosaltres companys bloquistes, per la vostra comprensió, paciència i també per les vostres visites que heu fet durant tots aquets dies, en aquest blog. Per tant, sigueu de nou benvinguts un altre cop.
Una satisfacció poguer tornar un altre cop i gaudir amb tots vosaltres de noves passejades per els vostres blogs i disfrutrar tot mirant i llegint; les escapades, les vacances, les recomanacions de lectures, poesies escoltades amb els auriculars, àries d’òpera… i com no…¡ aquets plats que llueixen tant i tant bé a les pantalles dels vostres ordinadors i que de bon grat donen ganes de donar-hi una bona mossegada…
Bé doncs, procuraré estar al corrent de les vostres recomenacions el més aviat possible, mentrestant rebeu una salutació ben coordial. Josepb. –Menja de bacallá.-

He fet aquesta parada obligatòria per les obres que us vaig explicar, encara que cada dia tenim que menjar i també tenim que fer la parada obligatòria per tal de fer els àpats obligatoris que el nostra metabolisme ens demana. Buscant menges amb bacallà, no podia escaparse’m aquests bunyols, trets del llibre; El Gran llibre de la cuina catalana, d’en Josep Lladonosa i Giró –Editorial Empúries,1991- i on la gràcia d’aquets bunyols, rau amb la micona de llard, escampada dins la massa, i fan que dits bunyols tinguin obligatòriament, aquell gust d’abans, fets amb la paciéncia i l’amor que dominaven les nostres mares i àvies, quan es posaven a la cuina.
La fórmula per fer-ho…?...és aquesta… (després ja vindrà la paciència i l’amor per aconseguir-ho…)

Ingredients: (per a 6 persones, 30 bunyols aproximadament)

300 Grams de bacallà remullat (morro).-
200 Grams de farina (aproximadament).-
75 Grams de llard.-
3 Grans d’alls.-
2 o 3 Ous.-
Dos gots d’aigua de coure el bacallà.-
Unes branquetes de julivert.-
Sal i pebre.-
Oli (per fregir).-

Elaboració:

Posarem el bacallà cobert d’aigua al foc en un recipient, perquè s’escalfi (sense que arribi a bullir). Un cop perbullit, traurem l’aigua. Netajarem de possibles espines i pell i el picarem al morter. Posarem al foc l’aigua i el llard. Un cop arrenqui el bull, afegirem la farina i sense deixar de remanar amb un batador, afagirem la farina.Totplegat té que formar una barreja ben compacta, ho apartarem del foc i afagirem els ous, tornant a barrejar-ho tot plegat. Afagirem el bacallà, els alls i el julivert. Tornarem a barrejar-ho tot i amanirem amb la sal i el pebre. Amb la massa formarem petites boles de la mida d’una culleredeta de café. Fregirem en abundant oli, primer a foc suau i després a foc viu. (blocaires que vagi de gust¡¡)

Bacallà al forn, acompanyat amb salsa de nous.

2010-06-25T23:28:00.002+02:00

Després de la “ressaca” de la revetlla de Sant Joan, he pensat que fer un dia de “quaresma” amb aquest bacallà podria quedar d’allò tant i tant bé. Un cop hagi sortit del forn i acompanyat amb aquesta salsa de nous per després agafar una micona de pa i començar a sucar…, fins deixar aquest dia de “quaresma” ben net…
Els nous són uns fruits secs de gran vitalitat, i que ajudaran a deixar -també- aquest bacallà al forn ben net.
Menja 5 nous durant 5 dies, es una bona manera de cuidar el cor... cuidem el cor i el cos, provant aquest; bacallà al forn amb salsa de nous.

Ingredients: (per a 2 persones)

2 Morros de bacallà.
Un parell d'alls.
Oli.
Farina (per arrebossar)

Per la salsa:

100 grams de mantequilla.
Un grapat de nous.
1 llimona (el suc).
1 branca de farigola -timó-
Sal i Pebre.

Preparació:

Un cop tinguem el bacallà enfarinat, el posarem a la paella i deixarem que agafi color. To seguit el traurem i en un cassola amb una micona d'oli i un parell d'alls, posarem els talls de morro al forn, durant un màxim de 10 minuts i on l'escalfor no sigui massa elevada -90º/100º- . Mentrestant en una paella desfarem la mantequilla, hi posarem el suc de la llimona, la branca de farigola/timó, els nous trencats ben petits mentrestant ho remanem l'hi donem un punt de sal i de pebre. Treurem la cassola del forn i servirem el bacallà acompanyat de la salsa de nous.
(blocaires, que vagi de gust¡¡)

Truites de riu, amb fruits secs. Truchas de río con frutos secos.

2010-06-05T16:03:00.006+02:00

Truites de riu amb fruits secs (en català i castellà)

Aquesta és la meva aportació al HEMC d'aquest mes que la SU del blog la cocina de Su, ens ha proposat.

La meva mare tenia molts llibres de cuina i, dins aquest món tan fascinant, un deliri apassionat amb el peix. Sempre s’ho feia venir bé per poder menjar encara que fos, bullit amb un rajolí d’oli, una cua de lluç, acompanyat amb el baf de les patates bullides que l’acompanyaven.
Llegint llibres d’aquets que, encara corren per a casa, i treien la pols d’algun d’ells, m’he trobat amb receptes explicades amb l’ impressió rebregada de la tinta en el llibre i, amb apunts de llapis escrits al costat per la meva mare… Suquet de peix, mollets a la planxa amb allioli ,truita de riu amb fruits secs, polla al forn, sípia estofada… encara que moltes vegades s’estafava ella mateixa doncs, el poc moviment que hi havia a casa per menjar peix, era minúscul.
Dins aquets llibres de receptes de peix, m’he tret aquestes truites. Dic, m’he tret, doncs, el meu pare quant escolta la paraula peix es tanca com els musclos i, en canvi jo com que sóc un “bacallà”, m’ho puc fer per a mi tot sol.

Ho prepararem més o menys d’aquesta manera:

Ingredients per a 2 persones:

2 Truites de riu.-
2 Llimones (el suc)
175 grams de fruits secs.-
(Ametlles, avellanes, panses…)
Patates (opcional)
50 Grams de mantega.-
2 Gots d’oli d’oliva.-
Farina (per arrebossar).-
Sal.-
Pebre.-
Julivert ben picat.-

Preparació:

Salpebrarem les truites, les enfarinarem i les fregirem, procurant que quedin daurades; les traiem i les escorrem bé.
Tot seguit, posem una paella al foc amb la mantega. Hi afegim els fruits secs, no massa aixafats, el suc de la llimona, el julivert i, finalment, les truites. Ho introduïm al forn durant uns minuts, ho traiem i ho servim. Podem acompanyar el plat amb patates bullides.
(Blocaires bona… pesca¡¡)

Truchas de río con frutos secos (en catalán y castellano)

Esta és mi aportación al HEMC de este mes que SU, del blog, La cocina de Su, nos ha propuesto.

Mi madre tenía muchos libros de cocina y, entre este mundo tan fascinante, un delirio apasionado con el pescado. Siempre se lo montaba de manera que, aún cuando fuera comiendo hervido una cola de merluza con hilo de aceite, acompañado del vaho de las patatas hervidas que le acompañaban.
Leyendo libros de estos que, aún corren por casa, y sacando el polvo de algunos de ellos, me he encontrado con recetas explicadas con la impresión arrugada de la tinta en el libro y, con apuntes de lápiz escritos al lado de los libros con puño y letra de mi madre… “Suquet" de pescado, salmonetes a la plancha con alioli, truchas de río con frutos secos, cabracho al horno, sepia estofada… aunque muchas veces se estafaba ella misma pues, el poco movimiento que había en casa para comer pescado, era mínimo.
Dentro de este libro con recetas de pescado, me he podido hacer estas truchas. Digo, me he podido hacer, pues, mi padre cuando escucha la palabra pescado se cierra como los mejillones y, en cambio yo, como que soy un “bacallà”, -bacalao- me lo puedo hacer para mi solo.

Lo prepararemos más o menos de la siguiente manera:

Ingredientes para 2 personas:

2 Truchas de río.-
2 Limones (el jugo)
175 gramos de frutos secos
(Almendras, avellanas, pasas…)
Patatas (opcional)
50 Gramos de mantequilla.-
2 Vasos de aceite de oliva.-
Harina (para rebozar)
Sal.-
Pimienta.-
Perejil bien picado.-

Preparación:

Salpimentaremos las truchas, las enharinaremos y seguidamente las freiremos, procurando que queden doradas; las sacaremos y las dejaremos que escurran bien.
Seguidamente, pondremos una paella al fuego con mantequilla. Le añadiremos los frutos secos, no demasiado picados, el jugo del limón, el perejil y, finalmente, las truchas. Cuando este bien mezclado, lo introduciremos al horno durante unos minutos, sacándolo del horno y sirviéndolo seguidamente. Se puede acompañar el plato con patatas hervidas.
(“Bloqueros” buena… pesca¡¡)

Cebes de Figueres farcides

2010-05-26T23:59:00.004+02:00

La ceba de Figueres, es diferencia de les altres perquè té un gust dolç, és de consistència tova, de color rosat amb tendència a lilós, de forma una mica aplanada, de mida mitjana i d'uns 200 grams de pes per unitat. És fàcil de diferenciar sense ser-ne un expert.
Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l'hora de preparar-la, és esclafar-la, per treure-li la ràbia i separar el troços per menjar-la. Les cebes són de gust suau i d’un bon cruixir al mastegar-la. Això fa que les puguem menjar tant amb sofregit com directament sense coure-la.

Actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.

Ingredients: (per a 4 persones).-

4 Cebes grosses.-
250 grams de xampinyons.-
100 grams de pernil de Jabugo.-
100 grams de bacón.-
8 Anxoves.-
2 Culleredetes de farina de galeta.-
50 grams de formatge ratllat.-
Oli.-
Julivert.-
Sal i pebre.-

Preparació:

Anirem en molt de compte en pelar les cebes, per tal que tinguin una bona base i estiguin estables en els plats. Un cop ben pelades tallarem una rodanxa de cada una d’elles- i aquesta- la picarem ben petita. Tornarem anar en molt de compte per buidar-les, per tal de que quedin uniformes i ben igualades. Aquests troços que anirem traient els anirem picant.
Tallarem el pernil amb la tisora i el deixarem ben petit, al igual que el bacón. Netajarem i trossajarem els xampinyons. Reservarem.
Estovarem la ceba picada en una paella amb l’oli calent. I seguidament posarem el bacón, el pernil i els xampinyons saltejant-los a foc ben alt per tal que l’aigua dels xampinyons s’evaporin.
Deixarem les cebes salpebrades al bany maria durant 25 minuts.
Amb la preparació de la barreja xampinyons/pernil i tirarem les dues culleredetes de la farina de galeta i el julivert que el tindrem tallat finament, omplirem les cebes posant-hi a sota un parell de anxoves a cada una de les cebes.
Un cop estiguin farcides, hi possarem el formatge ratllat per a sobre i gratinarem al forn durant un parell de minuts.
Aquestes cebes queden molt millor, menjades acabades de fer. (blocaires que vagi de gust¡¡)

FRICANDÓ AMB RATLLAT DE XOCOLATA

2010-04-24T16:23:00.018+02:00

.-Fricandó amb ratllat de xocolata.-

Aquesta senzilla i a la vegada bona recepta, va passar-me-la l’Enric de, Ca l’ Assur, -bloc aquest per els que no el coneixeu, hi podreu trobar a part de bones receptes de cuina, bones cròniques de llibres i també bones recitades de poesia...-La Poesia Feta Veu-

Però bé, tornant a la recepta, que molts hi ha coneixereu, és un plat tradicional de la cuina catalana, on quasi sempre apareixen els bolets –moixernons, ceps, rovellons...- i és fet amb carn de bou o vedella. El fricandó és un plat que el podem fer el dia abans i podem reescalfar-lo quan mes convingui.

El sofregit amb variacions diverses, al igual que posar-hi el vi blanc, podem substituir-ho per una micona de vi ranci, i la picada, que en aquest cas, és feta amb una micona de ratllat de xocolata. Això sí..., sempre la carn que sigui tallada ben primeta i ben enfarinada.

Per fer aquest plat, necessitarem: (per 6 comensals)

- 12 talls de carn de vedella –Llata, crostó.

- 1 Ceba de Figueres.

- 2 Dents d’alls.

- 1 Got de vi blanc.

- Caldo.

- 1 Pom d’herbes aromàtiques (Llorer, farigola, canyella, julivert...)

- 1 Barra de xocolata amarg (50 grams)

- Farina (per arrebossar).

- Bolets.

- Un grapat de pèsols.

- Sal

- Pebre.

- Oli.

Per l’elaboració d’aquest plat, ho farem de la següent manera:

Salpebrarem la carn, l’enfarinarem i un cop estigui fregida a la paella, la reservarem.

En el mateix oli de la paella hi posarem la ceba tallada ben petita i també els dos dents d’alls tallats igual, un cop estigui estovat tirarem el got de vi blanc, tot deixant que redueixi.

En una cassola a part, posarem el sofregit obtingut,seguidament posarem els talls de carn que teníem reservats, el caldo, que el tindrem en un pot el foc calent, el pom d’herbes i ho deixarem que es faci a foc suau durant 30 minuts. 10 minuts abans d’acabar afegirem els bolets, els pèsols i el ratllat de xocolata. Rectificarem de sal, si convé.

(Que vagi de gust!!)

EMBOLCALLS DE CARBASSÓ AMB CARN PICADA

2009-12-08T17:23:00.009+01:00

La revista Sabor… -número207- revista exclusiva de Caprabo, que ens van regalar junt amb altres presents, un cop varem sortir en una de les classes de la Mireia Carbó, i vareig llegir aquesta recepta que em va agradar i l’he vist interessant per fer-la, tant per els ingredients que porta com per la presentació. Ingredients: ( per a 4 persones). 2 Carbassons mitjans.- 1 Ceba de Figueres.- 150 Grams de carn picada.- 1 Rovell d’ou.- 60 Grams de nata líquida.- 80 Grams de pa ratllat.- Tomàquets.- (opcional) Alfàbrega.- Oli.- Sal i pebre.- Escuradents.- Preparació: Rentarem un carbassó i el tallarem allargat a tires fines, el salarem i deixarem que escorrri l’aigua que porta, al voltant d’uns 10 minuts. De l’altre carbassó farem unes quàntes boles amb l’aparell adeqüat per posar-los a dins del farciment de la carn i també per decorar el plat, ho decantarem. Picarem la ceba ben petita i quànt veiem que comença està una micona rosseta afegirem la carn picada. Ho posarem a coure 10 minuts i després afegirem unes quàntes boles del carbassó i ho deixarem que es facin al voltant d’uns 5 minuts més. Ho retirarem del foc i posarem el rovell d’ou, la nata líquida, el pa ratllat i l’alfàbrega. Salpabrerem. Col.locarem dues tires de carbassó entreposades formant una creu i a dins l’hi col.locarem el farciment, tancarem les tires de carbassó amb els escuradents i ho deixarem daurar a la paella per a tots els cantonts, a l’altra punta dels escuradents i posarem boles de carbassó que haurem saltejat un parell de minuts a la paella. Ho podem servir acompanyat de tomàquet al voltant i perfumar-ho amb alfàbrega.- (blocaires, que vaigi de gust¡¡)

SOPA DE MORENETES

2009-10-31T18:17:00.009+01:00

No us vull pas espantar amb aquest nom, n’hi molt menys¡¡. Peró així és com l’anomenen a les Terres del Ebre aquest excel·lent bolet, que té forma de trompa – i de color fosc- i la cama de color groc. Aquesta recepta, que aquí us presento és del llibre de M. Carme Queralt Tomàs, - La Cuina de les Terres de l’ Ebre- i que si voleu, aquí podeu donar-hi una ullada.

Els fredolics (morenetes) És un bolet que acostuma a sortir a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds -d’aquí el nom popular- de manera que allarga la temporada boletaire. El fredolic és un bon comestible. Es fa servir per guisats i per sopes. També és un bolet que es passa amb molta facilitat.

Bé, anem per feina que és el que ens interessa…¡¡ (*)

Ingredients per a quatre persones. 1 Kilo de morenetes (fredolics). 1 Ceba.- Aigua.- Pa torrat.- Oli (o també sagí).- Ametlles.- Preparació: Netegem bé les morenetes i les reservem. Posem l’oli en una olla i sofregim la ceba ben trinxada. Quan la ceba sigui ben feta, hi afegim l’aigua. Mentre s’escalfa l’aigua, tallem els bolets a trossets petits i després els tirem a l’olla; després hi afegim també el pa torrat i les ametlles, que haurem picat en un morter. Ho deixem coure, tot junt, duran uns deu minuts.

Recepta dels Ports. També se l’anomena: sopa de fredolics. Una altra sopa de morenetes, més elaborada, es cuina amb un sofregit d’alls, de ceba (poca) i de tomata, que als masos dels Ports es feia antigament amb sagí, al qual s’afegeixen després les morenetes i, quan són prou cuites, aigua (o si es vol caldo). Aquesta sopa és millor si després de feta es trituren tots els ingredients junts.

(*) He deixat tal i com està escrita la recepta en el llibre, al igual que l’explicació del peu de pàgina. (Blocaires bona lectura i... que vaigi de gust!!

LLONZES AMB SALSA DE FIGUES

2009-09-18T13:15:00.010+02:00

Les figues són un fruit de tardo, originaries dels països de la mediterrània. Es un arbre típic de seca. Les figues i les breves son fruits de la Figuera. Les breves son la primera collita del mateix arbre, les figues les de la segona collita.

A l’antiga Roma explicaven de les figues que, els romans els hi agradava trobar-se amb figueres per els camins, doncs a més de apreciar-ne el seu fruit com a menja, els agradava posar-hi a sota per donar peu a bones tertúlies.

Ingredients: (per a 4 persones).-

4 Llonzes de porc.-

Un gotet de vi ranci.-

Taquets de pernil.-

1 Got de llet o una micona de nata líquida.-

1 o 2 patates petites.-

300 Grams de figues.- (Un parell per decorar)

2 Cebes petites escalivades.

1 Pebrot escalivat.-

Sal i pebre.-

Una branqueta de romaní (opcional).-

Preparació:

L’hi traurem la pell a dues de les figues i un cop esmicolades les deixarem 10 minuts amb aigua calenta junt amb la branqueta de romaní fins que es desfaigin. Ho decantarem.

Agafarem les llonzes i les pintarem amb una mica de vi ranci i tot seguit les col.locarem en una paella salpebrades i les deixarem que agafin color. Ho reservarem.

Bullirem les patates. Un cop bullides i fredes les tallarem a rodanxes.

Agafarem les figues esmicolades i l’hi posarem una micona de llet o nata líquida, les escalfarem una micona, -sense portar a ebullició- i remenant sense parar fins que es formi una salsa espessa… que… l’he trobeu bona…? Doncs ja la tenim a punt¡

Posarem les llonzes damunt del plat. En un motlle rodó i petitet farem un prensat amb la patata, després les cebes escalivades, a sobre el pebrot escalivat i pel damunt de tot, els taquets de pernil… oh¡ que “bonic” que queda… posarem un parell de figues obertes, i tot seguit mollarem el plat amb la salsa de figues pel damunt.

Llest per a fer-li la “foto”. (blocaires que vaigui de gust!)