"Llengues" de carbassó farcides de formatge, Neu del Cadí

28 de setembre de 2016




 (Flor del carbassó) 
   
  El carbassó és una verdura molt versàtil i el seu contingut d'aigua és del 90%. Ideal per fer aquestes llengues, que un cop tallats amb la mandolina, deixarem reposar amb sal, per tal de que deixin anar el seu contingut d'aigua. Assecarem amb un drap de cotó i tot seguit posarem les llengues a la planxa deixant-les tant sols un minut per banda -previament la planxa la tindrem calenta untada amb un pinzell amb oli- treurem amb unes pinzes procurant que les llengues no es facin mal bé.



   
 Neu del Cadí,  és el formatge del centenari de la Cooperativa Cadí, ubicada a la Seu Urgell i on diàriament recullen la llet de les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya.



   Torrarem un grapat de pinyons -100 g aproximadament- i els posarem dins de les llengues. Un cop ho provem, trobarem aromes que avoquen les valls del Cadí untades pel damunt del carbassó amb el cruixent dels pinyons.

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

 
   

    





Hamburgueses de llentíes. Fruits del secà. (2 ª part i última)

21 de setembre de 2016


    Les llenties són un dels aliments més antics documentats dels quals es té noticia.
 -Heròdot- -segle V a C.- fou historiador i geògraf, considerat el pare impulsor del classicisme. Explica Heròdot  en les seves obres, les inscripcions jeroglífiques dels egipcis  -2200 anys abans de C.- detallant l'alimentació que revíen els obrers que treballaven a les piràmides de Egipte: pa, cervesa, cebes i llenties.

  També conegudes amb el nom de carn dels pobres, podem preguntar als nostres avis, durant la guerra i la postguerra, quantes vegades -els que podien- menjaven llenties tot aportant els valors nutricionals que tenia -i té- potser molts d'ells sense saber-ho; -hidrats de carboni, calci, fòsfor, ferro...- i poder menjar un plat calent amb aquesta lleguminosa.

 (Planta i flor de les llenties)

  Les  flors de les llenties, són blanques, encara que també  podem trobar-les amb altres tonalitats; roses, pórpores, violetes..., la seva floració podem veure-la de març fins al juny. Flor petita i senzilla, amb una gamma de colors bastant amplia.
   Els seus fruits són vaines d'on s'extreuen les llavors de color fosc i són de forma aplanada.

   La gamma de plats per fer amb llenties, també és molt ampli des de; estofats, bullits, pastissos, sopes, amanides...

    Jo, per la meva part, he volgut fer aquestes hamburgueses de llenties i comí, preparades a la vigília i on l'endemà vaig posar-l'hi el pa ratllat. Desitjo que siguin del vostre  gust.



      Ingredients: 

   125 g de llenties -pardines-
       3 Culleradetes de pa ratllat o farina de blat de moro
       2 Pastanagues fresques
       1 Ceba de Figueres (mitjana)
       1 Gra d'all
       1 Culleredeta de comí
       Oli de girasol
       Julivert fresc
       Sal
       Pebre



   Preparació: 

   Posarem a coure les llenties en aigua bullint, fins que estiguin toves (al voltant d'uns 15 minuts) deixarem que s'escorrin i es refredin. Les decantarem.
   Mentrestant, en una paella amb l'oli de girasol, sofregirem l'all tallat ben petit i la ceba tallada finament, a mida que vagi agafant color, afegirem les pastanagues ratllades i l'hi donarem unes quantes voltes per tal que tot plegat quedi ben amalgamat.
  Tirarem les llenties junt amb les espècies i/o herbes aromàtiques que més ens agradin, ho remenarem tot plegat. Un cop ho tinguem ben amalgamat, apagarem el foc i deixarem que es refredi (vigília).
   Posarem la barreja en un bol, tirarem el pa ratllat o la farina de blat de moro, i també, el julivert, farem petites boles d'uns 150 a 200 grams, col.locarem la massa en un aparell per fer les hamburgueses. Un cop acabades podem fer-les i/o també deixar-les preparades per congelar.

 
 (Blogaires; que vagin de gust¡¡) 
 

   Si voleu mes informació sobre aquets fruits del secà, podeu apretar aquí, i també aquí. On la Fàtima i el Joan, us donaràn informació i també fan distribució i venta d'aquets productes.



Sopa freda de cogombre

14 de setembre de 2016



 .-Pol·linització de la flor del cogombre.- 

 Sembla ser, que la calor ens ha donat una treva, les pluges caigudes aquests dies han deixat abundants precipitacions i potser, l'últim esclat de l'estiu està fent l'última volada...?

 .-Flor del cogombre i el seu fruit.-

      Abans de acabar l'estiu, que us assembla  aquesta sopa freda de cogombre per tal d'esperar la tardor, tot festejant l'espera?

   Amb el cogombre, tothom tenim la nostre versió... a mí amb repeteix, a mí no m'agrada el seu sabor, jo no n'hi poso en el gaspatxo..., doncs bé... aquesta sopa, encara que es pot versionar de moltes maneres, jo us posaré la que he trobat en els llibres que feia servir la meva mare i que dona molt  bon resultat.

   Ingredients:  (per a 6/8 persones) 

   2 cogombres grossos
   100 g de nous pelades 
   4 dents d'all 
   unes branquetes de fonoll o una branca d'àpit (jo he fet servir la branca d'àpit) 
   6 iogurts naturals ( jo he fet servir l'equivalent del iogurt al estil grec 750 c. c. aproximadament)  
   3 cullerades d'oli
   sal 
   pebre
   glaçons (opcional)  

   Preparació: 

   Pelarem els cogombres, els tallarem a daus, i els deixarem en un bol amb sal, al voltant de mitja hora. Trencarem els cent grams de nous ben petits i partirem el fonoll o l'àpit a bastonets. Rentarem i escorrarem els daus del cogombre. Dins de la batedora elèctrica hi posarem els cent grams de nous, el fonoll o àpit, els quatre dents d'all tallats finament i els sis iogurts o l'equivalent als sis iogurts, afinarem de sal i pebre. Batarem i afegirem de mica en mica les tres cullerades d'oli. Ho deixarem refredar a la nevera al voltant de dues a tres hores. Quant ho servim, podem col.locar-hi els glaçons.   


 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

  Com heu pogut llegir a la preparació, el cogombre no si posa a la recepta original, s'ha acompanya a daus en un tassó, si per cas agrada, s'afegeix dins de la batedora elèctrica i ho servim tot plegat. D'aquesta manera, tothom pot disfrutar d'aquesta sopa freda de cogombre.
   Tant a la meva senyora, la Teresa, com a mí el cogombre ens agrada i la varem preparar posant el cogombre, dins de la batedora. 

Bunyols de cigrons. Fruits del secà (primera part)

7 de setembre de 2016


      La Fàtima i el Joan, són dos emprenedors en el cultiu ecológic del secá empresa que va nèixer l'any 2011, encara que el Joan  porta fent de pagés des de l'any 1996.

   He anat a buscar el cigronet de l'Alta Anoia -originari d'aquesta zona-, per tal de veure i tocar el producte de primera mà i mai millor dit,doncs, en arribar a La LLavinera  i trobar-me amb la Fàtima, el primer que m'ha ensenyat ha estat la màquina de netejar els llegums. Enfilat damunt d'una escala i veure com anaven caient damunt del sac, i del meu palmell, semblava un filtre escolant-se per a tots els meus dits, tots aquests fruits del secà. Els cigrons i les llenties -pardines-.

 .-Flor del cigroner.-

    Les flors del cigroner, són de pendúncles molt llarcs i el seus tons i colors, els blancs.
  La seva floració, la podem veure al mes de juny. Flor discreta, però molt bonica.

    El primer país productor de cigrons, és l'Índia. A Europa són els països de la mediterrànea -Egipte, Tunísia, és en aquest país, on son típics un dolços amb forma de cilindre, fets amb mantega, sucre i arrebossats amb farina de cigrons, anomenats; graiba. Castella/Lleó, Castella la Manxa a nivell espanyol, és on es centre la seva producció més massiva. A Extremadura, els cigrons són un dels ingredients mes tradicionals de la cuina extremenya, i on els nens és típic menjar-ne crusos  e inclús verds-.

   A Catalunya, podem trobar-los a l'Alta Anoia, comarca que durant generacions a perdurat i s'ha recuperat. Conegut com el cigronet de l'Alta Anoia, és un cigró que un cop bull augmenta tres vegades el seu volum. De pell dura i d'un molt bon sabor, es poden preparar; amanides, bullits amb un raig d'oli, estofats, hummus, falafels, cigrons amb bacallà, dolços... i per que no? aquets...


  .-Bunyols de cigrons .-



     Ingredients:

   250 g de cigrons  (jo en vaig posar 125 g)
   125 g de farina d'espelta (jo en vaig posar 100 g)
       2 cullerades soperes de sucre
    un got de llet
        1 ou
      Canyella en pols
      Ratlladura de llimona
      1 cullerada de bicarbonat
      1 cullerada de cardamom

     Preparació: 

   Encara que podem trobar moltes maneres de fer bullir els cigrons, us deixaré una de les formules que a mi  m'han anat més bé.

   Deixarem els cigrons a la vigília amb aigua tèbia amb una mica de bicarbonat. L'endemà escorrarem els cigrons i els rentarem bé dins
l´escorredora, tindrem una olla al foc amb aigua, un cop l´aigua comenci a ser calenta tirarem els cigrons. Us puc assegurar, que al cap de 20 minuts, els cigrons estaven cuits.

   L'aigua que he fet servir, ha estat la Solan de Cabras, és millor posar-hi aigües en poca calç doncs el bullir els cigrons -llegums en general- queden en més consistència de gust i no perden el seu sabor. L'aigua un cop bullits els cigrons, també vaig posar-hi una ceba, i amb el caldo sobrant el vaig reservar per fer-hi una paella.
 
   Tirarem els cigrons en un atuell on poguem aixafar-los, també hi tirarem, el got de llet, l'ou, la canyella, el ratllat de la llimona, les dues cullerades de sucre i finalment el cardamom. Ho remanarem bé tot plegat. Un cop tinguem incorporats tots els ingredients, tiraren el bicarbonat i després la farina cullerada a cullerada, fins aconseguir una bona massa que quedi ben compacta.
   


   Fregirem amb força oli calent, formant petites boles que ens quedin ben rosses. Les traurem i "arrebossarem" amb una barreja sucre canyella o bé cardamom.


 (Blogaires...

...que vagin... 

 ...de gust¡¡)

   A mí personalment, m'agraden acabats de sortir de la fregidora o, també,  una mica tebis.

  Si voleu tenir més informació sobre aquesta lleguminosa, apreteu aquí.