Tarta de Santiago

28 de març de 2015




 
    Al carrer Joan de Mena Nº1  molt a  prop de l'hospital de la Vall d'Hebrón, es troba el restaurant Casa Ovidio, un lloc que és pot gaudir d'unes bones mariscades a un preu molt i molt correcta, també al costat mateix de Casa Ovidio, si troba el restaurant els mistos, rep aquest nom per l'escultura monumental dels mistos que si troben. L'amo l'Ovidio -com és obvi- és un gallec que des de fa molts anys està afincat a Barcelona i en fa  més de 20 que tè el restaurant, de tracte molt amable i simpàtic amb els clients, sempre que hi hem anat ha estat molt atent i quant arribem, ja et diu que té aquell plat que sap que t'agrada.
    Jo per la meva part l´hi  vaig dir: un dia et faré la tarta de Santiago. Aquest dia va venir i aquí vosaltres també la teniu per tal de que si la feu, en tingueu la recepta.




   Ingredients: 
   
     Per la pasta brisa: 

    250 grams de farina
    125 de mantequilla (consisténcia pomada)
      2 Ous
    Ratlladura d'una llimona
    Una pessigada de sal

     Per el farciment: 

   200 g d'ametlles molgudes (jo he fet servir la marcona)
   175 g de sucre extrafí
       3 ous
   Una pessigada de canyella (opcional)
   Sucre glaç per adornar el pastís

    Preparació: 

   Per fer la pasta brisa:    

     Per preparar la pasta brisa, podem comprar-la feta als supermercats i també a les cases de congelats, encara que si apreteu  aquí podeu mirar-la i fer-la vosaltres.

   Per fer el farciment: 

    En un atuell d'alumini, tirarem els 3 ous junt amb el sucre extrafí fins obtenir una barreja que sigui força espesa. Afegirem la ratlladura de la llimona, les ametlles molgudes i la canyella molguda -jo n'he posat una pessigada-.Tirarem la barreja en un motlle d'uns 20 centímetres aproximadament -que ja tindrem la pasta brisa apunt- i la posarem el forn durant 30 minuts fins que estigui daurada. Treurem el motlle del forn i el deixarem refredar. Un cop fred, posarem la plantilla de la creu de Santiago per a sobre i tirarem el sucre glaç per adornar el pastís. Ho podem servir acompanyat amb un orujo blanc -aiguardent-



 (Blogaires; que vagi de gust¡¡)
 
 Si apreteu a Casa Ovidio, trobareu l'enllaç de dit restaurant i els telèfons per poder disfrutar d'unes bones mariscades i també provar la tarta de Santiago acompanyat d'un orujo blanc.

 
  

Mongetes -fesols- ull de perdiu

20 de març de 2015




 Mongetes -fesols- ull de perdiu

  Mongetes -fesols- ull de perdiu, abans de bullir

    Aquí us presento un altre mongeta -fesol- dins de la gran "col.lecció" de varietats que es poden trobar al mercat. Aquesta anomenada ull de perdiu, tampoc no té cap desperdici dins de la gran gamma  de lleguminoses que es troben.
    A mí m'ha recordat molt a la mongeta del ganxet, amb un toc molt subtil de mongeta d'un gust mes "modern"  als paladars d'ara. Cuita amb 20/30 minuts, no necessiten deixar-les amb vigília (remull), podeu fer-les al moment. Sortint de la feina i bullides mentre fem les feines d'arribar a casa, les posem al foc amb aigua mineral i una quantitat de sal i les deixem bullir al temps establert. Acabades de bullir acompanyades amb bacó, talls de cansalada, o bé soles amb un raig d'oli i/o vinagre si agrada, teniu unes mongetes, aquestes d'ull de perdiu, apunt per assaborir-les amb una bona amanida.

 
 Acabades de bullir 
(Blogaires; que vagin de gust¡¡)   
      Podeu apretar aquí,  al igual que aquí i també aquí, per tal de veure una petita part de la gran "col.lecció" de varietats i contrastos de sabors que podeu trobar dins de les lleguminoses.

    Demaneu-les per el seu nom; Ull de perdiu, la floreta, del carai, genolls de "cristu", or i plata, del ganxet...

Flam de café

15 de març de 2015







      Els flams són  aquets postres tant i tant lleugers, que entren d'una manera també, tant i tant lleugera i com aquell que diu, d'una sola glopada tot havent acabat de dinar... encara que un bon flam, també pot acompanyar  amb unes pastes de té, o un bon café, per qué no?
     Flams n'hi ha o es poden fer de moltes maneres, aquest que aquí us presento, com podeu veure, a la secció fotogràfica, bé tenia que veure si la consisténcia per fer  la -"foto"- quedava be. La veritat és que si  que va quedar molt i molt bé, quasi perfecta, com podeu veure i llegir.
    Bé sense més preàmbuls passem a la secció subtil del tema. La recepta.
 
   Ingredients: 

    12 ous frescos (*)
      1 l de llet  (**)
    200 g de sucre
       3 sobrets de café instantani

   Preparació: 

   En un pot d'alumini,  hi posarem el litre de llet i anirem remanant la llet tot posant-l'hi el sucre  i els ous d'un en un, sense deixar de remenar -podem fer servir el braç eléctric- en un pot a part  hi tirarem els 3 sobrets de café instantani, amb una mica de llet i tot seguit i ben remanat ho tirarem en el pot d'alumini que tenim, la llet/ous/sucre,  posarem el líquid resultant amb flameres individuals al bany maria -l'aigua del bany maria, jo l'hi poso calenta- els deixarem al voltant de 30/35 minuts, passat aquest temps obrirem al forn per tal de que es vagin  ambientant,  al cap de 10 minuts els treurem del forn i els podem deixar 10 minuts mes sobre el marbre de la cuina i passat aquest temps els posarem a la nevera.
    Es pararem el moment oportú per menjar-los (poden ser tots, ha ha ha...) i gaudir-los i disfrutar-los amb una mica de nata, per exemple?
    De caramel jo no n'hi poso, doncs a mi particularment no m'hi agrada.


 (Blogaires; que vagin de gust¡¡) 

    (*)  Els ous que faig servir per fer els flams, són frescos i de granja, són tant frescos que quant  vaig a buscar-los encara són calents i al igual que la llet, els faig servir per a tot; truites, flams, crema (els rovells) escaixades, escalivades...

     (**)  Jo per fer aquets flams i més receptes amb llet, faig servir llet de vaca crua, la compro directament a les granges, un cop a casa la bullo i després la congelo. Com us estic dient, la faig servir per a tot; els flams, la crema catalana, la beixamel dels canelons...






Coliflors de brusseles amb cap de costella

7 de març de 2015





  Sempre dono un cop d'ull els blogs i per el que he anat mirant i visitant en cada un d'ells, veig que les cols de  brusel.les  sembla ser que no són de les verdures mes apreciades.
   A mi i personalment les veig d'un gust molt apreciable i recomenable, doncs veig que el ser individuals cada d'una d'elles, l'hi dona un gust íntim al paladar. Soles -bullides, arrebossades, fregides...- o també amb un bon acompanyament de rostit els hi dona un acompanyament molt solidari al plat.
 



.-Coliflors de brusel.les amb cap de costella.-     

Ingredients: 

   200 g de cols de brusel.les 
   150 g de costelles de porc (cap de costella) 
       1 ceba de Figueres mitjana
       1 copeta de vi ranci 
   Oli  (per fregir) 
   Caldo o brou -jo he fet servir aigua mineral-
   Sal i pebre


Preparació: 

  Bullirem les cols amb sal i un cop  les tinguem bullides les  decantarem.
  Passarem per a la paella  els caps de costella i les deixarem que es fregeixin ben rosses i les decantarem. 
    En una cassola posarem una mica d'oli. Sofregirem la ceba tallada ben petita i un cop estigui rossa i tirarem la copeta de vi ranci i deixarem que  redueixi tot plegat. Tirarem el caldo o brou que tinguem  i tirarem les cols de brusel.les  i els caps de costella o cobrirem amb  el caldo i ho deixarem reduir un xic tot plegat fins que ens faci el "xup-xup"  tot rectificant de sal i pebre si convé. 
   A partir d'aquí ho podrem servir. Aixó sí, si voleu fer la "foto" abans es veurà la prova de que la feina ben feta queda registrada. 


(Blogaires; que vagi de gust¡¡) 

        



Coliflor Arrebossada

1 de març de 2015


 

    Fa unes quantes "penjades" vaig publicar aquesta pasta per arrebossar, que justament és pot  fer quasi tot, doncs com que es fa tot plegat en una sola passada, queda molt be i ens estalviem el passar-ho primer per ou, després per farina i utilitzar -com ja he dit- mes d'un plat o recipient.
    L'aposta és coliflor que, un cop bullida es talla a poms o bé a filets i es passa per la pasta d'arrebossar es deixa a la paella amb oli calent i les treiem i presentem acompanyada amb cibolet tallat finament i escalivada, que sempre en tinc congelada i a punt per acompanyar qualsevol plat, encara que l'escalivada és pot molt be menjar sola amb un raig d'oli i sal, amb l'amanida, plats amb carn arrebossada, llibrets, mitjanes...
     Si la proveu, veureu com aquesta pasta l'hi queda molt be per fer-ho quasi tot.


(Blogaires... 
 ... que vagi de gust¡¡ )