Paella amb salsafins

26 de gener de 2015





    Aquí us deixo un altre recepta feta amb salsafins, aquesta impressionant paella que va ser el delit del diumenge passat per dinar. Encara que en aquesta temporada no en n'hi ha, comprats en plena temporada i després congelats és una bona opció per poder-los gaudir tot l'any.
 
   Els salsafins que ja us he deixat en altres ocasions receptes, és un producta molt apreciat a les comarques de Girona, de color marronós i d'un sabor molt suau i agradable al paladar i com ja us he dit amb infinitat de plats i receptes per cuinar.

   Bé, aquí deixo aquesta recepta per tal de que podeu apreciar tota aquest bon gust d'aquest producta tant i tant arrelat a les comarques gironines. Espero i desitjo que sigui del vostra gust.

    Ingredients: (la de la "foto" per 6/8 persones)

 Un pom de salsafins (8/10 arrels)
    2 cebes de Figueres mitjanes
    1 pebrot vermell
    1 pebrot verd
Un grapat de pèsols
   6/8  tasses de cafè d'arrós  (una per persona)
    Oli
    Sal i pebre
         

    Preparació:

   Posarem en una paella l'oli d'oliva i tirarem el pebrot vermell i el pebrot verd tallats ben petits, després hi tiraren la ceba tallada ben petita i deixarem que es faci a foc suau, un cop veiem que està ben caramel·litzat i podem tirar una copeta de vi ranci i deixarem que redueixi tot plegat.
   Tindrem el caldo dels salsafins al foc i ben colat -dic ben colat, doncs, és un caldo que encara que els salsafins estàn ben nets i netejats sempre és millor col.lar-ho- i tirarem les tasses d'arrós a la paella i el caldo dels salsafins junt amb el col·lador, esperarem 20 minuts per tal que l'arrós és vagi fent, anirem afegint caldo dels salsafins si s'escau  i quant veiem que comença a fer el "xup-xup- i anirem tirant els salsafins tallats a rodanxes ocupant tot el voltant de la paella, afegirem el pèsols ho rectificarem de sal i pebre i podem servir.
 

 (Blogaires; que vagi de gust¡¡) 
   Si apreteu aquí trobareu un altre recepta feta amb salsafins al igual que aquí també. Ara si; un altre cop que vagi de gust blogaires¡¡

Brandada de bacallà amb xips de iuca (del blog al plat)

17 de gener de 2015





   Aquest mes la Mercé del blog; Destapant cassoles -del blog al plat-  ens va proposar fer plats del blog de l'Alfons,les receptes de Sant Hilari  

   Aquesta proposta l'he fet jo per el meu aniversari -14 de gener- i puc assegurar-vos que el contrast del gust del bacallà amb la iuca queda molt i molt be per a pica pica i també per un sopar fred, doncs és molt senzill de preparar i el resultat és molt agraït per part de tots el comensals. Garantit¡¡


   Aquesta proposta la va publicar l'Alfons el divendres dia 12/II/2010 

   Si apreteu a la data, -i també aquí- trobareu la recepta i la manera de preparar-ho. Moltes gràcies Alfons per compartir totes  aquestes receptes¡¡

 Blogaires; que vagi de gust¡¡  



Mongetes del carai -o també conegudes amb el nom del pecat-

10 de gener de 2015


 Dues "fotos" de les mongetes dites del carai, o també conegudes amb el nom del pecat. 

   A principis del segle XVI foren introduïdes per la península Ibèrica i vingudes de centre Amèrica les mongetes, a mida que s'ha anava avencant  amb la colonització anaven també apareixen nous tipus de mongetes, sobre tot de les zona dels Andes . Fou la genètica junt amb les noves troballes de mongetes que si van anar trobant i que les variacions anaren creixen, on en l'actualitat se'n coneixen mes varietats.
   Catalunya pot presumir de ser un dels llocs on si poden trobar moltes variacions d'aquets llegums, on la gran variació -i el clima- esta repartida per les comarques del Vallés Oriental, Vallés Occidental, La Selva, Maresme, Osona.
    Aquesta variació de mongeta, era poc comuna a la zona del Vallés als anys 30 (segle XX) on va ser introduïda de manera progressiva i és avui en dia on el seu cultiu té un reconegut lloc dins de les lleguminoses.
     Molt bona acabada de sortir de l'olla i també  passada per la paella, acompanya molt bé amb els guisats bé siguin de carn o de peix.

     Aquestes, ("foto") estaven amb remull el dia abans amb una mica de bicarbonat. El dia següent un cop canviada l'aigua i rentades, van bullir al voltant d'uns 20/25 minuts. Varen ser menjades acabades de sortir de l'olla amb un raig d'oli. Com ja us he dit, d'un gust molt apropiat al paladar.

       Si apreteu aquí, i també aquí trobareu altres receptes amb lleguminoses, producta de proximitat  i també de qualitat. Aquestes ("foto") demaneu-les per el seu nom; del carai o també conegudes del pecat.
 Acabades de bullir

 (Blogaires; que vagin de gust¡¡)

Amanida amb rap, margallons i taronja (sopar de cap d'any)

2 de gener de 2015




 
   Aquest va ser el sopar que varem fer per cap  d'any, encara que sigui amb retard el poso doncs com vareig dir, avui en dia mengem de tot tots els dies de l'any.
   L´únic  més "complicat" -si em permeteu aquesta paraula- és l´apartat del rap que naturalment era fresc, i estava fet a la papillote, embolicat 10 minuts amb paper de plata i mullat amb una micona d'oli d'oliva i una  pessigada de pebre a dins del forn a 160 º. Els margallons el vaig rentar passats per sota l'aixeta i les panses per acabar de donar-l'hi un altre color al plat junt amb la taronja.
   Va ser un sopar lleuger i molt senzill de fer, com podeu veure per les "fotos".

 
 (Blogaires; que vagi de gust i feliç any nou¡¡)