Un dia qualsevol (articles) acompanyats amb unes galetes senzilles -casolanes- amb gingebre

8 d’octubre del 2014





   "No tots necessitem pujar muntanyes ni creuar mars per cercar la felicitat. N'hi ha que hem decidit que per ser feliços el millor és fer-ho fàcil. És simplificar, fluir, lliscar"
Tatiana Sisquella 


   Tatiana Sisquella, va escriure uns articles a una columna setmanal del diari Ara des del neixament del diari, 28 de novembre de 2010 fins al juny del 2013. Una trobada amb les coses mes quotidianes d'un dia qualsevol amb persones, fets, llocs...,  i deixant-se lliscar per tots aquets ambients d'una manera planera i simple. Tot llegint els seus articles, ens trobem amb una descripció dels fets que quant acabem de llegir-los el primer que se'ns  acudeix és; ja està?, és així?, res més...? doncs, ja està, és així i res més.¡ 

    Mes de vuitanta articles escrits i recullits en aquest llibre de l'editorial Columna i amb el nom de; 
Un dia qualsevol -Articles- Ens farà passar uns moments de frescor, lluïdesa i també de reflacció serena. 


   He triat un dels seus articles, per que veieu la petitesa dels articles i l'esséncia que si troben a dins de cada un d'ells i  pogueu també dir, ja està?, és així?, res més...? 

La Montse 

   A la vida et vas trobant moltes persones: algunes vénen i, amb el temps, marxen. Amb altres ets tu qui surt corrent abans no sigui massa tard i, en canvi, amb algunes t'hi vols quedar per sempre més. 
   La Montse, per exemple, n'és una. És la peça que conclou qualsevol trencaclosques vital, és la rialla que tothom vol de banda sonora  i la mirada que busquem entre la multitud. La Montse és la resposta a les preguntes sense resposta; és la línia que defineix l'horitzó i la sorra que se't posa entre els dits. La Montse és suau, dolça com el cotò fluix de fira. De fet, la Montse és com tota la fira junta: és imprevisible com una muntanya russa i innocent com el tren de la bruixa; és fràgil com un globus a punt d'explotar i divertida com un gronxador.Té l'energia dels autos de xoc ai la disbauxa esbojarrada dels llits elàstics. És lúcida com aquells que juguen a endevinar el futur i enginyosa com els que t'animen a pescar ànecs de goma a canvi de res. És com aquells pallassos de nas vermell que quan et miren et desarmen, i només els pots respondre amb un somriure de nen petit. La Montse és fàcil i és bona. És més llesta que una daina i més ràpida que una guineu. Li agrada més escoltar que parlar, menjar que beure i ballar que dormir, però també li agrada parlar, beure i dormir. 
   I és que a la Montse li agrada viure i t'ho fa notar, i quan ets al seu costat no tens més alternativa que ser feliç. Amb ella tot és senzill i alhora profund; tot sembla simple i alhora etern. Ella és tot el que hauríem de ser, com a mínim, una estona a la vida. Quan t'agafa la mà et sents poderós i quan t'abraça tornes a ser un infant.
   Si no coneixeu cap Montse, ja podeu començar a buscar-la, perquè com ella té un do i el millor de tot és que crec que no ho saben... I aixó no passa sovint. 

14 de maig del 2011 

doncs, ja està¡



Galetes senzilles -casolanes- amb gingebre






   Ingredients: 

   150 gr de farina
   100 gr de mantega 
     70 gr de sucre
       3 cullerades de llet
Una pessigada de gingebre en pols  




  Elaboració: 
   
   Posarem tots els ingredients a dins d'un bol. Barrejarem amb les mans i farem una bola amb la pasta. 
Tirarem una mica de farina a sobre de la taula i aplanarem amb un corró, per tal de deixar la massa ben igualada. Ens ajudarem de diferents motlles per donar forma a les galetes. Folrarem una plata amb paper de forn i posarem les galetes. Deixarem durant 15 minuts amb el forn ben calent. Treurem les galetes i quan s'hagin refredat, ja estaràn llestes per menjar¡
 
   Doncs són així de fàcils fer-les i, res més¡¡






    Dedico aquesta entrada a unes blogistes que tot  cuinant i llegint  a la vegada,  van fluint i lliscant  totes aquestes receptes escrites que tenen en el seu blog. Deixeu-vos portar per aquestes receptes fetes de la A  la Z. 


   

   

6 comentarios:

Eva ha dit...

Josep, moltes gràcies per dedicar-me aquesta entrada tan maca! l'article m'ha encantat, i sens dubte la Tatiana tenia una manera de veure la vida envejable! buscaré el llibre, i provaré les galetes, perquè a vegades les coses més senzilles són les millors. Un petó!

Cuina Cinc ha dit...

Bon dia Josep,
Quines paraules tant maques.
I les galets són fàcils i amb un resultat magnífic:))

Fem un mos ha dit...

Josep, un bon llibre i aquestes galetes per no pensar amb el temps!!!!
Una abraçada

Cristina ha dit...

Quanta raó! M´agrada molt que hagis triat la fulla per les galetes...preciosa!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Eva; -Cuinant entre llibres- Beethoven també deia; Una partitura, per mes notes que hi hagin, no vol dir que sigui millor.
Salutacions Eva¡¡ :O)

Fina; -Cuina cinc- És la senzillesa de les coses que fan boniques les paraules al igual que les galetes que envolten l'entrada d'aquest "post"
Salutacions Fina¡¡ :O)



Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Sión i Miquel; -Fem un mos- Tant sols pensem el moment d'assaborir aquest moment.
Salutacions Miquel i Sión¡¡ :O)

Cristina; -Bufet de postres- Les galetes són molta senzilles de fer, tant sols hem d'esperar l'estona de repòs de la massa. Mentrestant, assaborim d'aquest moment Cristina.
Salutacions Cristina¡¡ :O)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,