Pastís de formatge de cabra i llimona

25 de setembre de 2013


Ossera  (Alt Urgell, -Lleida-) 

(Crec, que val la pena, perdre uns  minuts llegint aquesta história tant enganxada a la terra i, un cop ens desenganxem d'aquest relat podrem gaudir tots plegats de totes les olors d'aquesta narració...) 

  [...] un ramat  de cabres ha acompanyat la meva vida: he pasturat el ramat, he munyit les cabres, les he acaronades i guarides, i també les he ajudades a parir.
   Amb elles he patit les gelades d'hivern i les tronades d'estiu i, quan el vent bufava fort del nord, se m'acostaven perquè les protegís. Les cabres, agraïdes, m'han donat dia a dia una llet dolça amb la qual he fet molts formatges, plens d'aromes de plantes muntanyenques.
   Després he portat la llet a la formatgería, llet acabada de munyir sense cap tractament tèrmic i sense cap additiu, on l'apreciat líquid blanc s'ha convertit en formatge. Un cop el formatge ha agafat forma i consistència, passa a la cava, on madura en silenci acompanyada pels llevats i fongs que l'enriqueixen amb el seu sabor i la seva aroma.
   Des de sempre, el gran plaer de la feina era arribar a casa, ben cansada, o a vegades molla per la pluja que ens havia acompanyat durant la pastura, i, amb ànsia, anar a l'armari, d'on treia aquell formatge, un Serrat Gros, el tallava i en menjava un bocí lentament deixant que el paladar s'omplís de satisfacció en degustar tots aquells sabors plens de matisos: de bosc, de fruits secs, torrats... el sabor de la terra. I, en acabat, un xarrup de vi t'ajudava a reflexionar i pensar que només per aquell moment valia la pena tot l'esforç de feina feixuga i sense repòs.
   En un formatge fet amb llet de cabres que pasturen, el sabor i la textura poden variar al ritme de les estacions de l'any; aquest formatge serà el reflex d'una alimentació natural diversificada i lligada profundament al territori.
   I és que, quan es respecta el ritme biológic dels animals, el formatge resultant és un producte estacional, ja que durant tres mesos dels cinc de l'embaràs de les cabres, aquestes no donen llet. No serà fins la primavera, després de parir i criar els seus cabrits, que podrem agafar la llet de les cabres i elaborar el formatge; si són cabres lleteres, la producció s'allargarà fins al mes de novembre. [...]

Eulàlia Torras i Elias.  Ha fet de pastora i formatgera des de l'any 1978 fins al 2005.


Pastís de formatge de cabra i llimona  (*)





   Ingredients per fer la massa de brisa dolça:

    300 Grams de farina
    125 Grams de mantega (pomada)
        2  Ous frescos
    Una pessigada de sal




   Preparació:

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada.Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar-hi  la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i seguidament hi col·locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la reservarem. 


   Ingredients per fer el farciment:

   75 Grams de formatge de cabra  (Serrat Gros)
   Ratlladura i el suc de cinc llimones
   450 mil.lilítres de nata per muntar
   300 Grams de sucre extrafi
     10 Ous 
   
     Preparació:



    En un bol, posarem els ous, els batarem, tirarem el sucre, després, la nata per muntar, la ratlladura de les llimones i el seu suc, ho barrejarem tot plegat i agafarem la pasta brisa sense treure-la del motlle i esmicularem el formatge de cabra i després i tirarem el batut: sucre/ous/nata/ratlladura i suc de les llimones per a sobre. Ho deixarem al forn durant 1 hora i quart o fins que veiem que comença a quallar. Deixarem que es refredi  i el podem servir.
     
   (*) Aquest pastís, també, podem fer-hi una cobertura de sucre glas per a sobre i cremar-ho, un cop estigui ben fred. 

   Dedico aquesta entrada a la Mercé Lagrava, formatgera de; La Vall de La Vansa,  que viu a Ossera des de l'any 2005 i que junt amb l'Eulàlia Torras l'hi ha donat l'elegància i la continuïtat d'aquets fabulósos formatges de cabra, Serrat Gros des de el primer dia, fins ara.
   Moltes gràcies Mercé¡¡


 (blocaires; que vagi de gust...¡¡)

 Ah... per cert... que us pensaveu que em deixava la flor del llimoner...? doncs aquí la teniu, per donar-hi el toc d'olor final d'aquesta entrada.



Pa de pessic d'anís

17 de setembre de 2013



 Flor de la planta de l'anís
   És al voltant del mes de juny, quant floreix la flor de  l'anís. Per tal de poguer créixer, necessita d'un clima amb molt de sol i poca humitat, no tolera el fred i potser el lloc més adeqüat per poguer viure ha estat sempre en els  països de la mediterrànea. 
   Els especialistes diuen, que és una de les plantes medicinals més antigues que és coneixen, tal és així que  a l'antiga Egipte i a Grécia ( països de la mediterrànea) ja és feia servir com a expectorant i carminatiu i també com a espècia i  s'ha l'hi atribuient diverses propietats curatives. 
   Avui en día, és quasi impossible trobar anís en estat salvatge i és principalment en els països mediterrànis on es pot trobar aquesta planta medicinal, de la quàl, a part de fer l'ús en medicina, i també amb begudes alcohóliques, el podem fer servir com a postres en diferents pastissos, aquí  en teniu un exemple i aquí a sota d'aquesta entrada un altre bon exemple amb aquest ingredient i aquesta recepta "pispada" del blog de la Laia Fontanet; Delícies de llimona


Pa de pessic d'anís
   


   Ingredients: 
   
   4 Ous.-
   Una copeta d'anís.-
   1 Got d'oli d'oliva o de girasol.-
   Un quart de litre de llet.-
   400 Grams de sucre.-
   400 Grams de farina.- 
   1 sobre de llevat.-  
   El ratllat d'una llimona.- 


   Preparació: 

    Primer de tot, baterem els 4 ous. Tot seguit, i sense deixar de batre, anirem agregant la resta d'ingredients en l'ordre de la llista. Un cop tinguem la massa ben enganxada, l'abocarem en un motlle que haurem untat amb mantega, tot seguit el courem al forn previament preescalfat a 180º al voltant de 45/60 minuts.
   Un cop estigui cuit, el treurem del forn i el deixarem refredar 15 minuts a sobre d'una reixeta i el podrem desmotllar.
 

(Blocaires; ...


... que vagi de gust¡¡)




Onze de setembre 2013

10 de setembre de 2013





  Aquest any, també hi serem.




  
 Aquí, us deixo un enllaç de les mengues dels segadors que vaig publicar l'any 2010
   Que tingueu una bona diada¡¡  

Falafels al forn

5 de setembre de 2013

Flor del cigroner 


 Flor del sésam

   Qué, com han anat les vacacions...?, ...per el que he anat llegint i veien, veig que esteu força col.locats a lloc, -o al menys s'intenta- i els dies de rotina diària ja tornen a ser aquí. Encara que moltes vegades, el fet de no fer res i està de vacacions, ens fan veure quant tornem que les rotines diàries siguin vistes d'un altre manera, i aixó està bé¡¡. 
    Com també d'un altre manera, he volgut començar aquest "nou curs" del blog, amb aquesta recepta de falafels al forn, encara que els autèntics falafels es fan amb molt d'oli calent a la paella i queden fregits, aquesta versió, són fets al forn, no deixen de perdre el seu sabor original i queden molt més fins al paladar, alhora de menjar-ho.    
   "Arrebossats" amb sésam abans de posar-los al forn, l'hi donen un bon acabat, en aquestes mandonguilles de cigrons. M'ha semblat un bon principi del "nou curs" començar amb un plat; fàcil de fer, económic, saludable, sa, vegeterià... i sobretot, fet amb molt d'amor¡¡.


   Els cigrons , el principal país productor és l´India i a Europa, tant sols són els paisos de l'àrea mediterrànea, és on es cultiven. A Catalunya el cigronet de l'Alta Anoia.

   Ingredients: 

    .-400 Grams de cigrons 
   .- 2 o 3 culleredetes de sésam
   .-2 Culleredetes de llavors de comí
   .-2 Culleredetes de llavors de celiandre
   .-2 Culleredetes d'oli d'oliva
   .-1 Ceba de Figueres petita
   .-1 All
   .- 1 Ou
   .- Un parell de poms de julivert
   .- Sal i pebra
   .- Tomàquets xerris per acompanyar, al igual que també; rúcula, canonges, escarola...
   


   Preparació: 
   
   Tirarem les llavors de comí i celiandre en una paella i les torrarem un parell de minuts fins que veiem que desprenen el seu olor particular. Les triturarem en un morter. Les decantarem.
   En una paella calenta  afegirem la ceba tallada ben petita i deixarem que es faci durant, 3 a 4 minuts fins que veiem que està ben caramelitzada, i afegirem l'all i ho fregirem 1 minut més. Treurem el sofregit i tirarem els cigrons (que previament teniem amb vigilia i  bicarbonat i cuits en una olla), que els passarem primer per el passapurés. Afegirem les espècies molgudes i el julivert i ho salpabrerem.
   Barrejarem bé tots els ingredients. Batarem l'ou i el tirarem a la barreja i remanarem fins que ens quedi ben enganxada la massa.
    Anirem fent  unes petites boles amb les mans, i  les anirem "arrebossant" amb el sésam i les colocarem al forn a sobre de la plata. Tindrem les boles de cigrons en el forn al voltant d'uns 20 minuts fins que ens quedin ben daurades.

(Blocaires... 
...que vagin de gust¡¡)