Pa de Pessic de la besàvia

24 d’abril de 2013


   En el sempre interessant bloc de, la Dolça; -No tot són postres... a la cuina- hi vareig trobar aquesta senzilla però deliciosa recepta de pa de pessic. L'entrada i la recepta l'he deixat tal i com vareig trobar-la a dit bloc. 

    Primer vam buidar la casa i ara portem un temps classificant papers i més papers que de qualsevol manera vam desar  dins de caixes. Papers vells, papers antics, digueu-ho com vulgueu, papers grocs que es desfan quan els agafes... Entre tots hem trobat unes quantes receptes escrites a mà. M'ha cridat especialment l’atenció el pa de pessic que avui he fet i m'agradat el comentari dels que l’han tastat:  "Té gust a pastís antic" Exactament és això, un pastís la recepta del qual deu tenir vora un centenar d'anys.






   A la recepta original hi posa:

-6 ous sencers de gallina
-150 g de sucre
-200 g de farina

Preparació: 

Preescalfar el forn a 200 º
Batre els ous sencers amb el sucre a punt de cinta ben fort ( encara que no ho posi a la recepta original afegiu-hi un polsim de sal que us ajudarà).
Després posar-hi la farina a poc a poc i amb molta cura mirant que no ens baixi gens la massa.






Preparar un motlle amb oli i farina perquè no s’enganxi.
Abocar-hi la massa i posar-lo al forn uns 20 minuts.






   ... val a dir, que té gust de pastís antic...


(Blocaires, que vagi de gust¡¡)

Sant Jordi 2013

21 d’abril de 2013



Sant Jordi 
Lucas Cranach dit "El Vell" 
Cap a 1514. 
Oli sobre fusta
Museu Nacional de Catalunya (MNAC)

Col.lecció Thyssen
    Aquest any, la veritat, no he llegit cap llibre i tampoc us puc recomenar una lectura per poguer gaudir d'aquest dia de Sant Jordi.

    El quadre de Lucas Cranach dit "El Vell", he tingut l'oportunitat de veure'l al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) i el contingut de tot el quadre, el veig que el  fa molt humà, doncs veig un Sant Jordi amb cara i ulls i carregat d'humiltat, sense cap avarícia, engany, odi, ira...aquets fets d'aquesta pintura, la veig representada en aquesta poesía de Salvador Espriu  que aquí a sota podeu llegir i, esperem que ens dongui; força, raó, joia, al.legría... per compatir aquest día i que ens dongui l'ànim i les forçes per la resta dels dies del any.

Senyor sant Jordi, 
patró, 
cavaller sense por, 
guarda'ns sempre 
del crim 
de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres 
pecats 
d'avarícia i enveja, 
del drac 
de la ira i de l'odi 
entre germans, 
de tot altre mal. 
Ajuda'ns a merèixer 
la pau 
i salva la parla 
de la gent 
catalana. 
Amén. 

Salvador Espriu
SANT JORDI TRIOMFANT

              (Blocaires; que tingueu una bona diada de Sant Jordi¡¡)

Peix, marisc, suquets, "fideuàs"...

6 d’abril de 2013



Bassa de l'Encanyissada


  ...Fa tant de temps que no hi anem cap aquí... ...uíííí...mmm... ...i és que si menja un peix i un marisc tant i tant bo... és que està tant lluny... ...des de l'última vegada que hi varem anar, deu està tant canviat...

    Aquestes són frases que s'escolten a dir, quant et pregunten, on has estat de vacances de Setmana  Santa?.Tot fent un recull de totes aquestes frases, et dius a tu mateix;

... la veritat, sí que feia molt de temps que no hi anava cap aquí... de peix i de marisc n'hi ha molt i  de molt veriat, i segons la temporada, és clar...¡¡ -podeu anar mirant les "fotos"- anem o pensem anar a París, Londres... i ho trobem tant a prop... ... les zones i els llocs, tots han canviat, per molt o poc temps que faci que hi hagessim anat... abans eren d'una manera i ara són de la manera que s'han fet... millor, pitjor... diferent segur. 


 Suquet amb rap

  El mestral ens va acompanyar tota l'estada i, era tant mercat que hi havía moments que t'esgarrepava amb molta força tots els moviments que intentaves fer amb el cos...
 
   Però bé..., tornant a les "fotos" i concretament en el segon apartat de les frases del principi, el peix i els crustàcis, són el plat principal d'aquesta població... que per cert..., sabeu de quina població us estic parlant...? bé, un cop trovada la població, podem continuar amb el marisc, que com podeu veure, són d'una qualitat molt elevada i sense cap retall en el seu cos, doncs les pinzes així ho sartificen...


Cigala 


Plata de cigales

   Aquestes de la "foto", estàn fetes a la planxa i fregides per els quatre cantons, -dalt, baix, i cantó dret i esquerra-  acabat amb una pessigada de sal a cadascúna d'elles.
    El suquet amb rap, -un dels meus peixos preferits- puc dir-vos que eren, naturalment frescos, no gaire grans i tallats tots a la mateixa mida, donan a l'acabat del plat l'equilibri d'igualtat, i també del gust  de les coses ben fetes. Exquisit¡¡
    El pop, un cop bullit amb la patata, tallat a rodanxes i acompanyat amb el llit de patata per a sota, amb pebre vermell per damunt, no va trigar gaire a ser provat, i, acabat,  per els que tinguerem aquesta gran sort de poguer-ho fer. Deliciós¡¡



Pop amb pebre vermell 
 
 L'endemà per dinar, la "fideuà" primer de tot  amb la sepia agafan color, i amb oli d'oliva arbequina,  després, la ceba que quedes caramelitzada, acompanyada dels fideus del nº 2 i deixan que agafessin un color rosset, per que tot seguit -un cop rossos- tirar-hi el caldo fet de peix de roca -crancs, galeres, cintes, rapets...-


 Agafan color

 Afegin el caldo (brou)

deixant que els fideus agafin el caldo que necessitin... qué... anem bé no...? ...doncs... tant sols queden 5  minuts al forn i... ahhh..., per cert...  el vi per acompanyar aquesta "fideuà" fou de la comarca veína,  de la Terra Alta i concretament  del Pinell de Brai¡¡  ... ara sí...

(blocaires, que vagi de gust¡¡)


 Sant Carles de la Ràpita vista des de la Foradada i el fons, la Punta de la Banya.