Pastís de formatge de cabra i llimona

25 de setembre del 2013


Ossera  (Alt Urgell, -Lleida-) 

(Crec, que val la pena, perdre uns  minuts llegint aquesta história tant enganxada a la terra i, un cop ens desenganxem d'aquest relat podrem gaudir tots plegats de totes les olors d'aquesta narració...) 

  [...] un ramat  de cabres ha acompanyat la meva vida: he pasturat el ramat, he munyit les cabres, les he acaronades i guarides, i també les he ajudades a parir.
   Amb elles he patit les gelades d'hivern i les tronades d'estiu i, quan el vent bufava fort del nord, se m'acostaven perquè les protegís. Les cabres, agraïdes, m'han donat dia a dia una llet dolça amb la qual he fet molts formatges, plens d'aromes de plantes muntanyenques.
   Després he portat la llet a la formatgería, llet acabada de munyir sense cap tractament tèrmic i sense cap additiu, on l'apreciat líquid blanc s'ha convertit en formatge. Un cop el formatge ha agafat forma i consistència, passa a la cava, on madura en silenci acompanyada pels llevats i fongs que l'enriqueixen amb el seu sabor i la seva aroma.
   Des de sempre, el gran plaer de la feina era arribar a casa, ben cansada, o a vegades molla per la pluja que ens havia acompanyat durant la pastura, i, amb ànsia, anar a l'armari, d'on treia aquell formatge, un Serrat Gros, el tallava i en menjava un bocí lentament deixant que el paladar s'omplís de satisfacció en degustar tots aquells sabors plens de matisos: de bosc, de fruits secs, torrats... el sabor de la terra. I, en acabat, un xarrup de vi t'ajudava a reflexionar i pensar que només per aquell moment valia la pena tot l'esforç de feina feixuga i sense repòs.
   En un formatge fet amb llet de cabres que pasturen, el sabor i la textura poden variar al ritme de les estacions de l'any; aquest formatge serà el reflex d'una alimentació natural diversificada i lligada profundament al territori.
   I és que, quan es respecta el ritme biológic dels animals, el formatge resultant és un producte estacional, ja que durant tres mesos dels cinc de l'embaràs de les cabres, aquestes no donen llet. No serà fins la primavera, després de parir i criar els seus cabrits, que podrem agafar la llet de les cabres i elaborar el formatge; si són cabres lleteres, la producció s'allargarà fins al mes de novembre. [...]

Eulàlia Torras i Elias.  Ha fet de pastora i formatgera des de l'any 1978 fins al 2005.


Pastís de formatge de cabra i llimona  (*)





   Ingredients per fer la massa de brisa dolça:

    300 Grams de farina
    125 Grams de mantega (pomada)
        2  Ous frescos
    Una pessigada de sal




   Preparació:

   Deixarem que la mantega, tingui textura de pomada, i ho remenarem junt amb els dos ous fins obtenir una crema lleugera i ben lligada.Tirarem la farina -tamitzada- i ho incorporarem a la barreja, ous/mantega, fins acabar-hi de posar tota la farina sense treballar-ho massa, tant sols fins acabar de posar-hi  la resta de la farina. Un cop ho tinguem tot ben barrejat ho deixarem amb una bola a la nevera mitja hora i passat aquest temps, estirarem la massa amb un corró i seguidament hi col·locarem dita massa en el motlle escollit i ho deixarem al forn durant quinze minuts. La traurem del forn i la reservarem. 


   Ingredients per fer el farciment:

   75 Grams de formatge de cabra  (Serrat Gros)
   Ratlladura i el suc de cinc llimones
   450 mil.lilítres de nata per muntar
   300 Grams de sucre extrafi
     10 Ous 
   
     Preparació:



    En un bol, posarem els ous, els batarem, tirarem el sucre, després, la nata per muntar, la ratlladura de les llimones i el seu suc, ho barrejarem tot plegat i agafarem la pasta brisa sense treure-la del motlle i esmicularem el formatge de cabra i després i tirarem el batut: sucre/ous/nata/ratlladura i suc de les llimones per a sobre. Ho deixarem al forn durant 1 hora i quart o fins que veiem que comença a quallar. Deixarem que es refredi  i el podem servir.
     
   (*) Aquest pastís, també, podem fer-hi una cobertura de sucre glas per a sobre i cremar-ho, un cop estigui ben fred. 

   Dedico aquesta entrada a la Mercé Lagrava, formatgera de; La Vall de La Vansa,  que viu a Ossera des de l'any 2005 i que junt amb l'Eulàlia Torras l'hi ha donat l'elegància i la continuïtat d'aquets fabulósos formatges de cabra, Serrat Gros des de el primer dia, fins ara.
   Moltes gràcies Mercé¡¡


 (blocaires; que vagi de gust...¡¡)

 Ah... per cert... que us pensaveu que em deixava la flor del llimoner...? doncs aquí la teniu, per donar-hi el toc d'olor final d'aquesta entrada.



22 comentarios:

Eva ha dit...

Els pastissos de formatge són la meva perdició! encara que mai n'he provat fet amb formatge de cabra... però vaja, estic segura que m'encantaria, genial recepta!

VISCalacuina ha dit...

Boníssim, i el formtage d'Ossera, el millor, jo també l'he tastat!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Molt bonica la historia, per reflexionar que cada cosa al seu temps i es que ens hem acostumat a tenir de tot sempre.
Qué gustós es veu aquest pastí entre el formatge i el bon sabor de la ratlladura dé llimona.
Josep, demà pujaré la recepta del pastís de llentíes, a veure si t'agrada com em va quedar.
Petons.

Judith ha dit...

hola Josep! a casa el formatge que més ens agrada es el de cabra!!!! Aquest pastís ha de ser boníssim, t'asseguro que al Bolet en 5 minuts fariem net!!! Petonets

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Bon dia Josep, ja està el pastís de llentíes al meu bloc, ja em diràs que et sembla.
Petons i bon cap de setmana!

mercè ha dit...

això no és un pastís de formatge... és una delicadesa de formatge amb glamour!!!, té un aspecte de mossegada!. U na abraçada Josep.

David Vazquez Francisco ha dit...

Formatge artesà, una massa boníssima... segur que estarà espectacular!!!

Gemma ha dit...

Sóc fan de TOTS els pastissos de formatge. I aquest, amb el formatge de cabra, ja de quedar molt gustós.
M'encanta la idea de cremar-lo per sobre amb el sucre, m'ho apunto per provar-ho el proper cop ;)

Cristina ha dit...

Fantàstic Josep! jo també m´ho apunto però trobar un formatge de cabra tant bo com el que hi has posat és un repte.

ISABEL ha dit...

Ja saps que tinc un gran vici que es la xocolata, però el que no saps es que el formatge em pirra.
Veien aquest pastís i teninlo a prop em posaría les botes.
Hum......Quina pintorra!!!!!!
Per cert, l'historia com sempre, toca la fibra, molt maca.
Que vagi de gust.
ISABEL

GEMMA ha dit...

Ostras Josep. No m'agrada el formatge, però llegint aquest fantástica historia i veient la pinta del pastís, crec quea m'en menjaria un bon troç...
Petonets...

Unknown ha dit...


Eva Macià; Si t'agraden els pastissos de formatge, aquest no és cap exepció, de ben segur que t'agradarà igual, de ben segur¡¡
Salutacions Eva Maciá¡¡ :O)

María Àngels; -Viscalacuina- Quina enveja -sana- t'has adelantat a mí en provar-l'ho¡¡
Salutacions María Àngels¡¡ :O)

Unknown ha dit...

Ana; -La cocinera de Bétulo- Així és Ana, aquestes históries, estàn enganxades a la terra i és d'aquesta manera que és fan les coses, amb il.lusió, amb al.legría i amb molt d'amor¡¡
Un pastís diferent aquest de formatge de cabra, però amb la mateixa intensitat de bo¡¡
Salutacions Ana¡¡ :O)

Judith; -El món de Juju- El Bolet, i per el que llegeixo, també algún que altre ratolí...
Salutacions Judith¡¡ :O)


Unknown ha dit...

Mercé; -Destepant cassoles- Un bona pessigada de formatge, sens cap dubte, d'aspecte i també de gust¡¡
Salutacions Mercé¡¡ :O)

David; -Restaurantes con sentimiento- Ja m'ho has dit aquest matí, estava boníssim...
Salutacions David¡¡ :O)

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Gemma; -La cuina de casa- Doncs aquest, no és cap exepció. La idea de cremar-l'ho, és un més a més afegit per donar-l'hi un gust de torrat.
Salutacions Gemma¡¡ :O)

Cristina; -Bufet de postres- De ben segur, que aquest repta, per a tu és fàcil de superar, amb el talent que tens a fer pastissos...
Salutacions Cristina¡¡ :O)

Isabel; -La cuina de la Isabel- Veig, que ets de bon convidar.
Referent a l'história, són d'aquelles que arriben allà on tenen que arribar, fetes amb tot l'amor d'aquest món...
Salutacions Isabel¡¡ :O)

Unknown ha dit...

Gemma; Doncs, tot aquest, que es veuen a les fotos, està més que acabat, encara que sempre, estem apunt de fer-na un altre.
Salutacions Gemma¡¡ :O)

MOLTES GRÀCIES PER ELS VOSTRES COMENTARIS, ENCARA QUE TRIGUI A CONTESTAR-VOS, SEMPRE ÉS UN PLAER POGUER LLEGIR I VEURE QUE LA FEINA BEN FETA, TÉ LA SEVA RECOMPENSA
MOLTES GRÀCIES DE NOU. Josepb. -Menja de baca-

Cuina Cinc ha dit...

Bon nit, Josep!!
Moltes felicitats per l'aniversari del blog, de bona feina i bons continguts!!
Ossera està de moda?
Vaig llegir el post de l'Ada i ara llegeixo el teu.
Que bo devia esta aquest pastís!!
Et deixo com regal d'aniversari el meu post dedicat al Serrat Gros! El Formatge d'Ossera
Que vagi de gust:))
http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/05/lo-serrat-gros-un-formatge.html

Unknown ha dit...

Fina; -Cuina cinc- Moltes gràcies Fina, per els teus el.lógis cap a mí.
La veritat, és que estava molt i molt bo, le fet dues vegades, i les dues vegades l'éxit ha estat molt elevat.
Ja l'he fet un comentari en el teu, "post" sobre el formatge del Serrat Gros.
Ahhh.. per cert, el Serrat Gros, és la muntanya que més els hi agrada anar a les cabres a pasturar, d'aquí el seu nom dels formatges.
Salutacions Fina¡¡ :O)

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

El pastel de queso delicioso, pero lo mas importante esos 5 años del blog...y ya son años!
La verdad es que el tiempo pasa volando, pero da gusto ver que resistes.
Ultimamente estoy a 100 po rhora josepb, pero ya vendrán días mas tranquilos, es que estamos casi a punto de abrir dos cursos anuales de cocinero profesional y no me dan las horas del día ni para visitar a los amigos y tu estás entre ellos, sin lugar a dudas.
Espero que estés bien y no se cuando podré dejarme caer por tu tierra, pero si que tengo ganas de ir.
Un abrazo muy fuerte.
Elena

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Elena; -Cuatro espècias- Com sempre, sigues benvinguda en aquest, també, teu blog.
Com hi ha et vaig dir-te, tu Elena, necesites corda continua, doncs sinó et desinfles, necessites vitamines de lluita i entrega constant.
Saps Elena, que tant sols una trucada per teléfon,quànt vinguis, i si et bé de gust, t'acostes fina a Badalona i et quedes a dinar, acompanyat d'un concert d'acordió i també de piano.
Salutacions per a tu Elena, i per a Vigo¡¡ :O) :O)



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,