Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

21 de setembre de 2011

 En Solet
Aquest és l’homenatge que fem la Carmen Consuelo des de Ica  –Perú- i  Josepb –Menja de bacallà-   per l’aniversari dels 100 anys del redescubriment del Machu Pichu. (24 de juliol de 1911). El nom que fa referència al títol d’aquest “post”, és una menja, junt amb la beguda que l’acompanya, que elaboraben els inques i que actualment encara es menja i també es beu, però bé... del plat us en parlarà la Carmen Consuelo, les fotografies i el plat està fet per la Carmen Consuelo, amb els productes autóctons.  Una dedicatoria aquesta a, una de les set meravelles del món; el Machu Picchu. Muntanya vella, amb llengua indígena- 

 Machu Picchu


 Olluquito de charqui con arroz, acompañado de chicha de jora




“El incas  eren, sens cap dubte, grans amants de la natura i de tot el que l’envoltava. Moltes de les seves ruines dels seus edificis més importants, es troven a les parts més altes dels cims des de on pot divisar-se vistes increíbles i sorprenents de gran bellesa. Per més elevada que sigui l’arquitectura del Machu Picchu i per més impressionant que sigui el  trevall de cantera de tot un poble que, desconeixía les eines de ferro  i les de l’acer, cap de les dues coses deixa indiferent la ment del visitant amb  la bellesa indescriptible del seus voltants".
                                                                                                                                        Hiram Bingham
 

El Machu Picchu, és trova  al Valle Sagrado de los Incas, i fou construit sota l’imperi de Pachacuti aquest va ser el nové Sapa (Gran) Inca. Fou a partir d’aquest gobernador que  l’imperi va anar  creixent i creixent  arribant des de el nord; l’Ecuador fins a Xile  al sud i per l'est endinsar-se fins a Bolívia, tot fregant les línees de la Patagonia d’Argentina i, en els darrers anys de l’imperi es van internar fins a la Conca del Amazones (1532). L’imperi Inca, que  tenía la seva capital  a Cusco, va dominar al voltant de 800.000 kilómetres quadrats i una població de 12 mil.lions de persones  i en  un territori tant bast, es parlaven més de 20 llengues diferents¡.
   Els inques  van ser grans génis de la logística i a mida que anaven conquistan noves terres, preparaven a nous agricultors, per tal de abastir a les tropes i a tots els pobles que els seguíen. Els agricultors, van ser grans experts en agricultura a grans  altituds, es calcula que van arribar a cultivar mes de 70 espècies autóctones i amb molta freqüència, repetien reserves de productes a tres i a set anys vista¡, entre aquets productes hi havien, les patates, els tomàquets i sobretot el blat de moro.
    Van domesticar,  llames i alpàques, que a part de ser  els únics  mitjans de transport i animals de tir de tot el continent , podíen carregar uns 30 kilos de materials i productes cada un d’ells, també podien treuren, carn, cuir i materials fibrosos per fer-se els vestits.
    Els  estrólecs  grans coneixedors dels astres i les estrelles, feien possible que els canvis d’estacions fossin esperats en gran afany per part de tothom doncs, corresponía a que les cullites fossin fetes amb la màxima exactitud possible per tal que les cullites fossin un gran éxit. A la Gran Plaça de la Ciutadella del Machu Pichu, s’esparaven aquets esdeveniments i es feien ofrenes i rituals amb la chicha de jora. Aquesta beguda encara és ara que es fa servir per veure a  festes i celebracions i els pobles de muntanya i de la selva encara  s’ho fan ells mateixos.
     Seguint el camí del Valle Sagrado de los Incas, si trova la població de Maras, on al voltant d’unes 600 petites piscines formen petits bancals d’aigua rica en minerals produin sal per evaporació de l’aigua  i que,  els inques van saber utilitzar per secar i conservar  les carns de les llames i també de les alpàques... En l'actualitat 120 families, encara viuen d'aquesta activitat.
    Bé com podeu llegir, savien alimentar-se  bé també. Després d’aquesta petita explicació dels productes principals que menjaven els inques, us deixo amb la Carmen Consuelo des de Ica, que ha volgut preparar aquesta menja inca amb tot el seu explendor i amb tots aquets  productes autóctons. Blocaires...que vagi de gust¡¡


Olluquito con Charqui acompañado de arroz y con chicha de jora.

El decano de los sabores peruanos.
Hebras de carne de llama totalmente deshidratada, tubérculo pequeño de la amplia variedad de la familia de la papa. Productos netamente andinos, son utilizados desde hace más de 4,000 años en una fusión que deleita y nutre, impregnando nuestra historia. El Olluquito con Charqui se erige como uno de los platos más antiguos de la cocina peruana.

INGREDIENTES

   1 kilo de olluquito
- 1/4 kg de charqui deshilachado
- 2 tzs de cebolla picada en cuadraditos
- 1 tz de ají colorado molido
- 1/2 tz de ají amarillo seco molido
- 1 cda de ajo molido
- 1 cdta de pimienta
- 1/2 cda de comino
- 1 cda de culantro picado
- 1 cda de huacatay picado
- 1 cda de perejil picado
- sal al gusto
- aceite en cantidad necesaria


Preparación

Laven  bien los ollucos y córtenlos en bastoncitos delgados. Una vez picados, coloquen en un colador grande y agregen el charqui. Luego pongnr todo bajo el chorro de agua y enjuagar durante un buen rato para quitar el exceso de sal del charqui y a la vez mezclarlo con los ollucos. Reservenlo.
En una olla calienten aproximadamente 1/2 taza de aceite y doren los ajos, las cebollas, pimienta y comino. Cuando la cebolla esté transparente, incorporen los ajíes y dejen cocer removiendo para que no se pegue el aderezo.
Cuando el aderezo esté a punto, incorporen los ollucos y el charqui mezclando bien. Dejen cocer tapado por 10 minutos. Pasado este tiempo, destapen la olla para que continúe la cocción hasta que los ollucos estén tiernos. Agregen las hierbas picadas, remuevan y dejen reposar la preparación un rato antes de servir. Prueben antes de agregar la sal y luego sirvan acompañado de arroz.


 Que aproveche¡¡

Aquest "post", també està dedicat al Alejandro el fill de la Carmen Consuelo i que junts varem conèixer també; El Machu Picchu.

Romànic andorrà. Pinzellades romàniques.

12 de setembre de 2011






Nostra Senyora dels Remeis.  (Santa Coloma)

   Aquesta vegada amb els amics del Museu Nacional de Catalunya (MNAC) ens varem acostar fins Andorra, per tal de veure aquestes pinzellades del romànic andorrà, on varem poder gaudir d'un bon  cap de setmana i poder veure físicament aquestes obres amb més de mil anys d'história.
   Ah... i no m'oblido d'un plat per aquest "post", quin, us preguntereu...? doncs bé, del llibre d' Eliana Thibaut i Comalada; Cuina medieval Catalana he extret  aquesta recepta que, de ben segur els pelegríns d'aquesta zona hauríen provat  moltes vegades i de ben segur que les arribades ha dites esglésies  hauríen estat de retrovament i de goix  amb una recepta així. Préssecs amb vi negre.

   Aquesta recepta la trovareu al final de la ruta d'aquest romànic andorrà, per tal de que la disfruteu després d'una bona passejada i d'un bon acabament d'aquesta visita per dit romànic. Les esglésies que varem visitar  seràn posades amb un enllaç, per tal de que vosaltres mateixos, si esteu interessats pogueu fer la visita mes calmada i tranquila  a dites esglésies.

   Sant Martí de la Cortinada. (La Cortinada.- Ordino) El lloc de La Cortinada es troba documentada des del 1162. De l'església, no es té constància fins el 1312. L'esglèsia ja existía al segles XI-XII segons revelen les seves pintures. L'àbsis es va restaurar al segle XX.

  Sant Climent de Pal. (La Massana)  El lloc apareix documentat l'any 1112. Amb el pas del temps ha estat trasformada i adeptada. L'àbsis ha estat subsituit per un de rectangular a finals del segle XVII. Tot i aixó encara conserva el cos de la nau i el campanar.

  Sant Miquel d'Engolasters (Escaldes.- Engordany) El temple és del segle XI. El campanar, és una torre de planta quadrada, molt esvelta i que encara mostra els forats de la bastida amb què va ser construïda, el seu campanar és un dels més coneguts i singulars d'Andorra.

  Església de Santa Coloma,  (Andorra la Vella)  És un temple d'origen preromànic situat a la marge dreta del riu Valira, entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella, parròquia aquesta última a la qual pertany. A l'interior si conserva i es venera a; Nostra Senyora dels Remeis. 
    Sobre les pintures d'aquesta església, en el mateix enllaç ho trovareu.

  Sant Esteve  (Andorra la Vella)  Esmentat l'any 1312, en què es deixa constància del seu lamentable estat de conservació. Consagrada de nou l'any 1543. Fou restaurat de nou a mitjan segle XIX.
    L'àbsis de l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella és l'exemplar més gran de les Valls.

 Sant Romà de les Bons   (Encamp) Documentada l'any 1162, consagrada l'any 1164. El temple està situat en un promontori rocallós.
      Per accedir a la nau hem de baixar dos graons, doncs el nivell del sól queda mes baix que l'entrada.
      Al segle XVI si van repintar imatges amb imatges de tradició gòtica.

   Sant Joan de Caselles  (Canillo) L'església està documentada l'any 1312. És una de les esglésies més conegudes del Principat d'Andorra. Els sostre de la nau és de fusta i encara manté la policromía.
      Dues importants restauracions;  la primera l'any 1933 i la segona l'any 1963.
      L'element més interessant de l'nterior és el Crist Crucificat, d'on del mateix enllaç d'aquest apartat podeu trovar i llegir.

   Aquí es van acabar les vistes per el romànic andorrà, encara que també varem visitar el santuari de Meritxell que si apreteu aquí el podeu continuar llegint, i un cop a Catalunya (Alt Urgell) també visitarem; Sant Serní de Tavèrnoles que al igual que el de Meritxell apretant aquí  podeu seguir llegint.

   Bé ara si, després d'aquestes pinzellades romàniques, descansarem i pendrem aquets meravellósos  i sorprenents; 

Prèssecs amb vi negre.




    [...] de préssecs molars e durans. lo deuen remuylar en vi pur e fort, majorment si aquel matex dia son estats cuylets, car aque qui estan al sol II o III dies.  

Ingredients per a 4 persones: 

1 o 2 préssecs per cap
1 escorça de canyella
4 claus d'espècia
1 litre de bon vi negre
150 grams de sucre
1/2 decalítre d'aiguardent

Preparació:
Cocció: 10 minuts el vi i 10 minuts els prèssecs.
Refrigeració:  1 hora. 

   Escalfarem lleugerament el vi i prepararem una infusió amb la canyella, el sucre i els claus d'espècia. Deixarem reposar 1 hora. 
   Passarem els préssecs per l'aigua bullent i en traurem la pell. 
   Repartirem els préssecs en una sola capa dins una cassola. Hi tirarem el vi perfumat i tot seguit  deixarem que bullint durant 10 minuts. Un cop fora del foc, afegirem l'aiguardent. 
    Quant siguin freds, els  servirem amb tassons de pedra, i tot seguit servirem.
    
(Blocaires que vagi de gust¡¡)

  




 








     






El Mercat del Clot i "El testet" de Sant Martí.

5 de setembre de 2011




 Bona diada¡¡




...l'última espiga del Clot...?

Galetes casolanes de farina de blat.



Sant Martí de Provençals va ser un poble independent des de 1714 fins l’any 1897. El nom l’hi be de la paraula provincialis que els romans
utilitzaven per anomenar els camps que es trovaben més enllà de les muralles de les ciutats. I el nom de Sant Martí, l’hi fou posat per la primera església edificada que si va construir. Sant Martí de Tours.
    A l’any 1885 es van construir les primeres fàbriques, i sobretot  les farineres,  moltes d’elles mogudes per les aigues del, Rec Comtal. S’instal.laren aquí per el baix preu del sól, força aigua, alimentades  pel riu Besós, l’aproximitat al port de Barcelona.... Una d’aquestes fàbriques fou la farinera del Clot, construida l’any 1902 i que la gent que treballava al Mercat del Clot, de bensegur  hauría  vist passar els carros cents i cents de vegades per el seu mercat, i veure com anaven  a transformar-se  amb farina i amb  tots els seus derivats... 


   El Mercat del Clot fou fundat l’any 1889 i el seu arquitecta en fou Pere Falqués i Urpí. La  planta és rectangular i coberta a dues vessants i la seva estructura està basada metàl.licament, i els seus sostres en les encavallades  el transformen un cop dins en tres naus. 
  Les reformes del mercat han estat a l’any 1964; el 1969 i els anys 1994-95 remodelació global i el següent any  una reforma estructural.

    Pagesos dels municipis dels voltants; Sant Andreu del Palomar, Sant Adrià del Besós... equipaven aquest  mercat a la clientela de bones verdures i fruites. I les farineres equipaven de bones farines en els majoristes, com també preparaven les ferines  per l`exportació, equipan  a tots els  mercats i el Mercat del Clot no en va ser cap excepció...

   Derivats de la farina en n’hi han  molts, des de la cultura del pa a Europa, passant per les pastes fetes de blat, -amb més de 350 variacions diferentes- galetes, coques, pastíssos, rebostería, bunyols...  jo em recullo amb una  recepta de galetes casolanes, cultura popular i la recepta de la qual hauría de passar de boca en boca -potser en el mateix Mercat del Clot- fins arrivar en el dia d'avui i  fetes amb farina de blat blanca, i com “El testet” que des de fa onze anys  el Mercat del Clot  fa el dia de Sant Martí -11 de novembre- aquestes galetes casolanes s’acostaràn els vostres paladars i  com un “testet” entrerant al repertori de les vostres cuines.
       
“El Bosquet” dels Encants, fou l’últim troç on encara quedava blat visible... avui tant sols queda, potser, l´última espiga del Clot...? 

Per fer aquestes galetes casolanes necessitarem:


  250/300 Grams de farina.
 125 Grams de mantega.
 100 Grams de sucre.
50 ml. de llet  (un got d'aigua)
  2 Culleradetes de canyella en pols. 
1 Culleradeta de llevat en pols. 
Ho farem de la següent manera:

   En un bol barregarem amb una espàtula de fusta  la farina, el llevat, el sucre, la mantega pomada, la llet freda i la canyella en pols . Treballarem la massa amb les mans i quan veiem que es desenganxa de les parets del bol, ho treurem i ho posarem al marbre de la cuina. Ho amassarem amb les mans, fins que quedi  ben fina. 
    Enfarinarem el marbre i estendrem amb un carró de fusta la pasta obtinguda, que faci un gruix d'uns 3 milimetres aproximadament. Podem fer servir motlles per tallar la massa, inclús el cul d'un got. Posarem mantega a una platera d'anar al forn i posarem les galetes una al costat de l'altre. Deixarem que cogin 20 minuts a 180º .Deixarem refredar i podem adornar amb sucre "glass".
    
     (blocaires que vagi de gust¡¡)

Dedico aquest "post" a  la  Sión i al Miquel del blog; Fem un  Mós, grans gourmets i bons  coneixadors d'aquest mercat.