Peus de porc amb castanyes.

30 d’octubre de 2010


 Peus de porc amb castanyes.


Josep Pla, ens diu; Les muntanyes són les berruges del món… mirat des de aquesta perspectiva... potser sí, mirat des de les seves faldes tenim les mateixes muntanyes amb noms més bonics … Montserrat, Cadí, Montseny… El món ens ensenya, si ens endinsem en ell, les seves « berruges » de vida i de natura que es respira en el seu interior, i quant respirem a fons, hi trobem els seus fruits… aquesta és la sensació que m’ha donat al endinsar-me en El Montseny i, dins el seu nucli "berrugós", trobar-hi la població de Viladrau  -Osona- i, els seus fruits… Les Castanyes.


Viladrau ens endinsa els dies 23 i 24 de octubre- cap de setmana abans de la diada de Tots Sants-, a disfrutar d’aquets fruits que són les castanyes i és la tardor que com tota estació, hem de fer parada obligada d’un fruit que, es fa en aquest terme municipal. Repartides amb "la castanyada” popular, que es fa al centre del poble, la venda de castanyes, com també les caminades populars que es fan al voltant de Viladrau. Veure els castanyers –i tot el que els envolta- per poder sentir la bona salut i l’evolució d’aquets arbres originàris de l’Àsia, que formen aquest racó “berrugós” de món.
Jo, per la meva part, m’he tret les castanyes del foc i he volgut fer-vos aquest plat, que espero que us agradi.

Peus de porc amb castanyes.

Ingredients: (per a 4 persones)

4 Peus de porc (a mitats i bullits)
Castanyes (una vintena)
Caldo.
2 Cebes.
2 Pebrots (vermell i verd).
Encenalls de pernil.
Pèsols (opcional).
Sal i pebre.

  Preparació:

Tallarem les cebes ben petites i un cop estigui ben rossa, hi tirarem el pernil deixant que es cogi un xic. Totseguit i posarem el pebrot vermell i el verd,  deixant que es faci un bon sofregit. Agafarem els peus de porc i els posarem junts amb el sofregit, cobrirem els peus amb un caldo –aquest de la “foto” es fet amb un manat d’herbes i un os de l’espinada- salpebrerem. Agafarem quatre o cinc castanyes,- un cop torrades-, i l’hi treurem la primera pell, posant-les a la picadora, un cop desfetes les posarem dins del caldo, deixant que es faci totplegat uns 45 minuts, hi posarem la resta de les castanyes. Per últim hi posaren els pèsols. Rectificarem de sal i pebre si cal.

       (Blocaires; que vagi de gust i... que tingueu una bona "castanyada"¡¡)

"Llibrets" farcits

23 d’octubre de 2010


 "llibrets" farcits...


 ...amb pernil, formatge, prunes i,  arrebossades amb avellanes.


Una bona aposta estàn fent Els Mercats de Barcelona amb dits mercats, apropant als clients de tota la vida, els clients avituals, els de pas, els curiosos i el pùblic en general a participar amb el Mercat de Mercats que aquest cap de setmana des de el 22 de setembre fins el 24 al vespre, posen a disposició de tothom, amb aquesta amplia gamma de tonalitats que tè la Mediterrànea farcida de colors, olors i sabors per apreciar el ventall de resultats que si poden sentir, mès enllà de l’Avinguda de la Catedral -on estàn obvicades les carpes- amb mercats vinguts de Turí, Génova i Marsella.

Summeliers, restaurants, cuiners, tallers/cuines per infants, parades dels diferents mercats de Barcelona -40 mercats en total- activitats al voltant dels productes autòctens i frescos que ens dóna la terra, es troven en un ampli llibre farcit de propostes, tots ells, amb un control de qualitat amb tots els seus productes exposats, per disfrutar-los envoltats i acompanyats dels vins i caves catalans que si troven amb la seva denominació d’origen.

He trovat oportù, tot voltant per les parades i carpes de Mercat de Mercats fer aquets “Llibrets” farcits, doncs tenim la carn que en aquest cas és llom de porc –“llomillo”- farcit amb pernil ibèric, formatge, prunes i avellanes tots ells comprats dins aquest “llibre” que són les carpes i parades d’aquest Mercat de Mercats i tots els productes que hi ha són autòctons. El resultat és aquest:



Ingredients: (Per a 4 persones)

8 “Llibrets” de llom -“llomillo”- de porc.
150 Grams de prunes (sense pinyol).
200 Grams d’ avellanes.
8 Talls de pernil ibèric.
8 Talls de formatge per desfer.
2 Ous (per arrebossar)
Farina (per arrebossar)
Tomàquets (opcional)

Preparació:
Salpebrerem els “llibrets” i com si fos un entrepà, l’hi posarem el tall de pernil, el de formatge i untat amb les prunes per sobre i picat amb una micona de pols d’avellanes per damunt, juntarem els “llibrets” tot untant-los amb els ous batuts, la farina i per acabar amb la picada d’avellanes i els posarem al foc amb oli d’oliva, fins que veiem que estàn fets, per els dos cantons. Podem servir amb una amanida de tomàquets.

   (Blocaires que vagi de gust¡¡)

Llobarro a la Sal.

12 d’octubre de 2010

 Preparant el llobarro a la sal.

 "Afectes especials" de la sal.

 Treien la closca de sal.

 Servit amb un rajolí d'oli...

 ... i que vagi de gust¡¡


No heu sentit mai, a les pel.lícules aquella frase que diu; parla amb el meu advocat, o bé, parla amb el meu assessor d’imatge..., s’ens a dir en els protagonistes que fan de grans capitalistes o financers..., jo per la meva part, m’he montat la meva pel-licula i he parlat amb la meva peixatera... ... pose’m un llobarro per fer-ho a la sal... un plaer terranal, amb poc guió, amb un cost de producció poc elevat i amb grans beneficis per el paladar... val la pena no...?,  parlar amb la teva peixatera..., surt a compte...


Per fer aquest montatge culinari necessitarem: (Per a 4 persones)

1 Llobarro d’un kilo i mig.
2 kilos de Sal. (*)
1 micona de pebre, la pela d’una llimona, llorer...
Una micona d’oli.

La posada en escena, ho podem fer-ho així:

Posarem en una plata de forn, un llit de sal i acoixinarem el llobarro amb una la micona de pebre a dins del ventre –netejat- una micona de pebre,la pela de la llimona, el llorer... i acabarem de cobrir-lo amb la sal per sobre. Col.locarem el llobarro al forn a una temperatura de 220º graus, al voltant de 50 minuts, o quant veiem que la sal s’ha convertit en una closca forta i fosca. El traurem totseguit i amb l’ajut d’una cullera, donarem uns quants cops a la closca de la sal, i treurem el llobarro a punt per fer els filets i acompanyar-los amb un rajolí d’oli... fa?

(*) Per fer un llobarro d’un kilo, la quantitat de sal estimada és de 2 kilos. Aquesta sal, jo l’ha vaig anar a buscar en una droguería especialitzada –el meu adroguer-, però que de bensegur en firmes especialitzades en alimentació, no us serà gens complicat trobar-la.

El meu assessor d’imatge per aquest llobarro ha estat... blocaires que tingueu una bona "pel.lícula"...

Museu del Modernisme Català. L'Encert daurat.

7 d’octubre de 2010

Museu Modernista Català.

Un encert daurat, gaudir d'aquest Museu del Modernisme Català, a Barcelona. Poder disfrutar de totes aquestes peces, veure-les, sentir-les i viure-les en un espai on, el mateix museu és una obra modernista -Carrer Balmes 48-. Dissenyat per Enric Sagnier entre els anys 1902-1904  restaurada i adaptada perquè totes les peces que hi ha col.locades vagin de bracet formant una harmonia, amb la sensació de que quan el visitant entra, es troba passejant per una casa modernista. A la planta inferior, podem llegir els ulls del quadre de Antoni Utrillo titulat; Les filles de Trueta, oli sobre tela, i on en la intimitat, les dues germanes del quadre, ens presenten  obres de, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Josep Llimona, gaudint de les pintures, escultures i vitralls que hi són presents.

El modernisme a Catalunya, va ser un esclat que, malgrat el poc temps que va durar, va donar un esplendor amb una força imaginativa molt destacada... colònies tèxtils, edificis, cellers, cases particulars, mobles, joies... peces úniques per la seva imaginació i la seva màxima naturalitat amb les matèries primeres que es van fer servir per donar-li les formes... el totxo, la pedra, el ferro, el vidre, la fusta... i els diferents oficis que hi van treballar;  fusters, ebenistes, vitrallers, fonedors, ferrers, forjadors, guixaires, ceramistes... 

Un museu, que crec que val la pena tancar-se durant una estona i obrir l' imaginació per  poder veure com es vivia en aquest resplendor de  la Catalunya que va anar dels anys 1890, fins tocar sostre a finals del  1902.

(Blocaires, que tingueu una granada visita)

Per saber més d'aquest museu, trepitgeu aquí.