Els embotits de Catalunya. Un gran rebost.

29 de desembre del 2010


Matança del Porc.


 Antiga màquina per a fer la carn picada i els embotits.
    
 Llibre; els embotits de Catalunya.

 Assortit d'embotits catalans, acompanyats amb magrana.

La matança del porc, sempre ha estat molt unida al poble català, consta que el ibers –proves documentades-dins els estudis fets en els seus poblats, s’el.logiaven dels pernils  que feien a la Cerdanya.

   A l’Edat Mitjana; Francesc Eximenis ( Girona-1332 Perpinyà-1409) Va escriure, el primer manual a Europa sobre bones maneres a taula, vins i gastronomia, titulat; Com usar bé de beure e menjar, i molts dels seus derivats són la base de l’alimentació popular. També en els receptaris medievals del Llibre de Sent Sovi (s. XIV) el Llibre de coch, del Mestre Robert (segle XV) els productes del porc –cansalades i d’altres- apareixen utilitzats ampliament.

   A l’època barroca, els embotits i altres derivats del porc apareixen citats en els recetaris escrits per monjos, i des del segle XIX fins avui formen part dels receptaris tradicionals.

   És a la pagesía a finals del segle XIX  principis del segle XX on els mesovers engraixaven un porc –potser dos- per consum propi, alimentan-l’ho des de naps bullits, restes de menjars; patates, cols, llegums, fruites, verdures... Encara que engraixar un porc necessitava un manteniment, i no tothom ho podía fer-ho.

   Si em permeteu una comparació, al porc, els mesovers, els hi donaven els productes esmentats, al igual com feiem de petits nosaltres amb les monedes que ens donaven tot fent guardiola amb aquell porquet de fang. Nosaltres algún día teniem alguna moneda extra –d'aniversari, sant, décima de Nadal... té engreixa el porquet... -em dia la meva iaia- i jo,tirava les monedes al porquet. Els mesovers quant tenien sobres de menjars rebutjats ho donaven als porcs, engraixant-los, per poder tenir un bon rebost durant tot l’any, al menys amb aquesta intenció, els hi donaven.
   Un cop “trencat” el porc, per a nosaltres era anar a comprar caramels, El TBO i alguna baldufa  amb el fil de "piano" -tal com el coneixiem aquest tipus de fil per fer ballar la baldufa- i una moneda foradada (0,50 céntims) que posavem al final de dit  fil per fer de "tope" al tirar la baldufa i  que, feiem bronzir, si era d'alzina...  Peró per el mesover, era el resultat de tot un any per treure bones peces per fer-hi els embotits que podíen ser d’un resultat mes o menys atractiu.

   A partir d’aquí entraven les mocaderes. Les mocaderes que, amb el bon tarannà popular, eren senyores que anaven per les cases de pagés o les que ja hi havía adosades al poble, tot fent gala del material que portaven al damunt i embol.licats curosament dins el mocador de fer farcells, treien els seus ganivets que, tot afilant-los amb una petita mola que portaven i fregats amb una llimona, o taronja amarga netejaven els budells del porc i treien la moca de dins, després triaven les carns per fercir els embutits, deixant-les preparades per després, tota la família ajudaven a elaborar els productes que menjarien durant tot l’any, per tenir-los penjats al rebost de casa seva.

   Avui en día, aquets costums s’han perdut, a canvi tenim bones cansaladeríes i xarcuteries -del francés charcuterie, que vol dir "carn cuita"- al igual que bons mestres artesans amb productes del porc i els seus derivats, que han substituit aquets vells oficis. Productes frescos, carns magres, embotits de tota mena; catalana, bisbes, botifarres… i perqué no¡, una taula de tots aquets embotits elaborats artesanalment, per tal de celebrar algún esdeveniment (aniversaris, sants, sopars de família o amics...) i poguer assaborir tots aquets productes acompanyats també d’un bon vi o cervesa, sense oblidar el pa amb tomàquet i uns bons talls de pernil.

   Un exemple molt il.lustrat és aquest llibre que, amb el nom de Els embotits de Catalunya, editat pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural Edicions 62  ens dóna a coneixa tots aquets productes que surtits del porc s'han elaborat d'una manera artesanal i amb el pas del temps, s’han anat acoplant en els nous temps. Fent referencia histórica i cronológica, les qualitats de les carns, l’el.laboració i processos de producció, acabant amb un glossari de paraules utilitzades, de dits embotits, a les diferents comarques catalanes. A tall personal m’ha fet molta gràcia la paraula del glosari; El devantal de les pagesses, que és l’epipló del porc conegut també com a tel o tela de fetge o mantellina.

Un bon llibre per coneixa l’história dels embotits, la regulació que es porta i el glosari – que he esmentat- de dits embotits. I a la vegada també un bon regal per aquets dies de Reis, tot provant-ho –per qué no- amb una bona taula d’aquets embotits artesanals molts d’ells amb una llarga tradició familiar i moltes d’elles centenaries.

  Dites populars sobre la matança del porc:
  
   Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.
            (Sant Martí 11 de novembre)

   La bona vella, mai mata el porc en lluna vella.

   Mata el porc en el creixent i cada tall en valdrà per cent;
mata el porc en quart minvant, tot seran ossos i sang.

El dimarts duu mala sort, ni casis filles ni matis porc.

Si vols passar un bon gener, tingues un porc al saler.

El porc mort pel febrer, no sala bé.

(Blocaires bona lectura, que vagi de gust i que tingueu un bon any¡¡)

13 comentarios:

paco ha dit...

Amic Josep, buenisima entrada y verdadera, puesto que yó desde muy joven conocia los embutidos catalanes, salvo algún embutido que se hacia por Murcia y los chorizos de Castilla central, de los mejores embutidos que se vendian eran catalanes,ahhhhh y la sobrasada de Mallorca, Josep me has hecho recordar buenos tiempos de mi juventud.........abraçades ........paco

Francesc ha dit...

Coincidesc amb el Paco pel que fa a la sobrassada. La millor, la de Mallorca. Per on jo visc no és fàcil trobar embotits catalans. Els que conec són bons, però els menge de tant en tant a la llarga!!! Ara, els de València també són boníssims. Cal buscar bé i fugir de les grans superfícies.
T'ha quedat un post fantàstic i molt ben documentat. Prenc la referència del llibre que esmentes a veure si el trobe per ací.
Bones festes.

MaryLou ha dit...

Gràcies per la teva explicació!! és veritat que els nostres embotits són molt bons i reconeguts arreu!
Què l'any 2011 sigui més just per a tots!!!!

josep ha dit...

Josep, com sempre un post magníficament documentat.
Et desitgem el millor per al 2011.
Una forta abraçada

Cristina ha dit...

Josep, jo sempre recordaré una matança del porc que vaig ser convidada fa uns 25 anys, m'ho vaig passar molt bé. Com m'agradaria poder-ho fer ara!!! Feliç 2011!!!

Margarida ha dit...

Ara, per raons higièniques, però també perquè es considera una cosa cruel ja no es fa la matança del porc. Quan era el moment de matar el porc , era dia de festa en aquella casa i un retrobament de tota la família. Jo no ho he vist mai, però el meu pare m'ha explicat moltes vegades com ho feien a casa seva.

Molt Bon Any, Josep!

No tot són postres ha dit...

Passar per casa teva és venir a documentar-se una miqueta!!!
Després d'una setmaneta per la Cerdanya, menjant embotit entre d'altres coses, aquesta entrada "contextualitza" el que he menjat!
Bon any!
PTNTS
Dolça

Fem un mos ha dit...

Un llibre que porta mols bons records, de la matança del porc a pagès, la de km que havia fet per anar al veterinari per certificar la matança
Molt bon Any 2011
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris, bona entrada d'any i també bona entrada de les rebaixes.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Paco; -Pau&Vell- Celebro moltísim que disfrutessis amb aquest "post" si pots conseguir el llibre, encara disfrutaràs molt més veure, com es fan i es diuen a les diferentes comarques catalanes tots aquets productes.
Salutacions Paco i que tinguis un molt bon any¡¡ :-D :-D :-D

Francesc; -A la taula i al llit el primer crit- La sobrasada mallorquina... en fi sense comentaris de el.lògis que podriem dir, una meravella i d'un gust exquisit... encara que l'história explica que va ser un senyó feudal, que va demanar-la a un criat d'un rei italià que l'hi portessin de Itàlia... de ben segur que aquesta sobrassada hauría fet nit a Mallorca i es van quedar amb la "recepta" i la composició dels productes.
Un bon any també per a tú i tots els teus¡¡ :-D :-D :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Marylou; -El Petit Raconet- Gràcies a tu per el teu comentari i la veritat aprofitant la benentesa... ho són de bons tots els embotits catalans, bé com a totarreu també i ha de tot, però la majoría ho són.
Salutacions Marylou¡¡.

Josep; -El café de nit- Moltes gràcies Josep. Igualment poer a tu i la Glória¡¡ :-D :-D :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Cristina; -Crijoarmael- Una festa molt arreigada aquí i encara hi ha moltes poblacions que el fan.
Aquí et deixo una mostra treta de Wiquipedia.

Tot i això encara es continua celebrant la matança del porc a la Cellera de Ter (la Selva),i la celebren el mes de marc des de l'any 1974, Vall-de-roures (Matarranya), i a Passanant i Belltall, ‎Artesa de Segre, La Llacuna, (Anoia) Rocafort de Vallbona ‎i Sarrià de Ter,(Gironés) Serra (Camp de Túria) entre altres llocs. A‎ Cambrils ‎es celebra com a part de les Festes d'Hivern però sense mort ni gairebé manipulació de carn.
Salutacions Cristina i molt bon any¡¡

Margarida; -El món de la cuina- Com he dit a la Cristina -Crijoarmael- encara hi ha poblacions que l'ha fan, jo he estat a la de la Cellera del Ter, i tot el poble -no hi ha matança, doncs ho porten tot col.locat amb taules des de l'escorxador- és tota una explicació de com feien -i les fan- les botifarres i, embotits de tota mena de manera amb les calderes al mig del poble.
Bon any per tu i tots els que t'estimen¡¡

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Dolça; -No tot son postres... a la cuina- Moltes gràcies per els el.lógis envers a mi...
Després de passar per la Cerdanya -els ibers al principi del "post" ho explico- el.logiaven els seus pernils... doncs tu els pernils i una mica més de segur que si¡¡
Salutacions "ganxeta" cap a Reus¡¡

Sión i Miquel; -Fem un mos- De ben segur que valía la pena fer tots aquets kms per tal de que verifiquessin el producte i poguer gaudir d'uns embotits i carns tant i tant bons i estimats aquí.
Igual per a vosaltres Miquel i Sión¡¡ :-D



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,