Els segadors. Les menges dels segadors.

4 de setembre del 2010

La Collita
Pieter Brueghel el  Vell, 1565.
Oli sobre fusta
Museo Metropolitan de Nueva York

 La Migdiada.
Vincent van Gogh 1890
Oli sobre tela
Museo d'Orsay de París.


L’onze de setembre de 1714, fou la caiguda de Barcelona en mans de Felip V, i per tant, la pèrdua de tots els privilegis del poble català. Catalunya quedava en mans borbòniques… i els camps… en mans dels segadors.

El fet de segar els camps, mai havia estat una bona feina, doncs, moltes vegades ja fos per culpa de les males collites, o bé fos per uns mals anys de poques pluges, al igual que els saquejos de les terres entre els bàndols rivals per part dels senyors feudals, els abusos dels impostos, o la pesta del juny de 1348 i la de l’any 1589, -amb més de 11.000 morts a Barcelona, i que també allargaven les males collites-, deixaven aquesta feina en mans dels segadors, que eren els que recollien el que trobaven en els camps després de tots aquests infortunis.

Malgrat tots aquests infortunis, els segadors tenien que menjar i alimentar-se, per tal de poder fer la feina de segar els camps i tenir les forces necessàries que els ajudessin a continuar, perquè molta més gent, també, pogués fer-ho. Recollit dels llocs esmentats, aquí en teniu uns exemples:

A Avià –Berguedà- en els programes de les festes del Segar i el Batre (segon/tercer diumenge de juliol) recollit i explicat per la gent gran del poble, ens diuen que, mentre duraven les feines del segar, els segadors llogats per a tal fi, molts d’ells, eren convidats a les cases dels propietaris, i aquests, donaven i repartien les millors viandes i menges que tenien a la casa per els segadors, doncs l’esforç de fer aquestes feines del segar, eren molt elevades i el segar, en ple mes de juny, (i també el juliol i l’agost), encara ho feia molt més complicat, per tant…, sembla ser, que la lògica de menjar bé, s’imposava. Una de les menges seleccionades era, la tupina. La tupina eren trossos de carn de porc o d’altres animals cuits i confitats en oli o llard. Servia per conservar la carn que actualment es congela. Malgrat tot, –segueixen explicant els programes de festes del Segar i el Batre-, molts d’aquests segadors no aguantaven les altes temperatures d’aquesta estació i queien aplomats al terra. Anys 1950 fins arribar el 60.

(*) A la Segarra; capital Cervera, el cultiu del blat, molt arrelat en aquesta comarca, està documentat des de el segle XVIII. En aquesta comarca els anys 1950 fins arribar els anys 60 les colles de segadors, havien arribat a ser de més de 300 persones, i els camps de blat superaven les 15.000 hectàrees. L’any 1999 el conreu de blat a la comarca, era de 10.142 hectàrees -Per fer-nos una idea, una hectàrea és l’equivalent a les mides de dos camps de futbol, aproximadament. (0,01km2 = 10.000 m2)-
 Però bé, no sortim d’estudi i continuem amb les menges dels segadors. Les menges que es buscaven els segadors d’aquesta comarca per anar a segar, tenien que ser consistents i que no es fessin malbé. Un d’aquests aliments era, el donegal, que era botifarra, blanca o negra segons la composició de l’embotit (amb sang o sense), de carns bones, que es fa amb el budell gros del porc dit també bisbe i que, una vegada bullit, es pot guardar molt de temps. El mandongo, que eren les carns que un cop s’havia fet la matança del porc, s’elaborava dita carn per triturar-la i fer-ne les botifarres, llonganisses... Un altre menja eren els llardons, que són residus del sagí que no es dissolen, i queden com a grumolls sòlids. Se’n fan les coques de llardons i rebosteria. El pa, el vi i l’aigua que acompanyaven tots aquests àpats i que corria de mà en mà, dins de les botes i els càntirs -també anomenats sillons a les Terres de Ponent-,  mentre feien les parades obligatòries per tal de tornar agafar forces, ...i després de totes aquestes menges, tot plegat es remullava amb el malta, que era el resultat de barrejar amb l’ordi torrat en una paella o torradora i mòlt amb el molinet, que hom beu com a infusió en substitució del cafè. S’aprofitava diverses vegades fent-lo bullir i colant-lo amb una mitja o mitjó. Un altre sistema era col.locar la malta molturada dins la mitja i, quan l’aigua començava a bullir, s’hi col.locava a dins. És anomenat cafè de pobre.

A Centelles, -Osona- podeu llegir, extret del llibre de Llorenç Ferrer; La vida rural a Catalunya,
Angle Editorial, els horaris i els àpats dels segadors.

A les 4 començar. Abans, l’aiguardent i el vi (barrejat dintre del vas) quasi tots, barrejat amb un carquinyoli. A dos quarts de 5 a segar. A les 6, esmorzar (sopa, mongeta i un tall de botifarra o llomillo o truita). A les 7, beure vi. A les 8, tornar a beure vi. A les 9 hores, berenar o fer beguda : arròs amb conill o patates amb costella. A les 10, beure vi. A les 11, beure un galeto i vi. A les 12 dinar: escudella i doble. A la 1, l’aiguardent. A les 2, la mel i vi (amb pa). A les 3, beure (pa i vi). A les 4, berenar : arròs amb conill o un tall de carn amanit. A les 5, beure. A les 6, beure. A les 7, les torrades amb all i oli i l’aiguardent. A les 8, plegar. A dos quarts de 9, sopar a la casa.

(*) Dono les gràcies el senyor Miquel Pont, nescut a Cervera (1936) i pagès de tota la vida, per la informació facilitada en la composició d’aquest “post”.
El senyor Miquel Pont, és autor dels llibres; Les feines de la bella pagesia -2000- Quatre edicions.
Calendari dels vells oficis -2002-.Vocabulari del pagès -2005-
Tots els llibres han estat publicats per; Edicions Proa.

(blocaires, que tingueu una bona diada!!)

19 comentarios:

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Sí… si… em direu que he anat massa aviat a penjar el “post” del onze de setembre, potser és veritat, però els protagonistes d’aquest “post”, són els segadors, ells en aquestes dates feia dos mesos que segaven els camps, per que la cadena del blat un cop segat, pugués continuar i donar de menjar a miles de persones, que malgrat tot no sempre menjaven les que volien.
Aquest petit homenatge els segadors que durant tants i tants anys han fet possible que el segar, no es perdés, ara en forma de festes del Segar i el Batre, però anys enrerra en forma obligada per poder menjar i procurar que el següent any fos tant o millor que aquest.
Josepb. -Menja de bacallà-

mercè ha dit...

Un post molt interessant Josep, un homenatge ben merescut per a una gent que va patir inclemencies, indiferència...això sí, pencant i pencant sense pausa.Havia sentit a parlar de la tupina i la malta, però no del mandongo i el donegal. Si no menjaven bé ells, qui ho havia de fer?. S'apropa la nostra diada i m'agrada veure ja una mica de moviment!Una abraçada.

Glòria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Glòria ha dit...

Josep,
Veig que aquesta ant t'has avançat a tothom en la celebració blocaire de la Diada. Em sembla molt bé i que hagi estat amb un tema tan interessant i original, i que es totalment desconegut per la majoria en la qual m'incloc.
Una abraçada

No tot són postres ha dit...

Una manera diferent i per això no deixa de ser reivindicativa de presentar la diada de l'11 de setembre!

PTNTS
Dolça

ANNAFS ha dit...

Aprofito per recordar l 'obra que fan els dies 10 i 11 de setembre a Gironella (Berguedà) "l' onze de setembre i Gironella" és molt recomanable i la fan a l' aire lliure a les roques del pont vell, es espectacular i intervenen un munt de personatges...

Gemma ha dit...

Caram, això sí que és ser puntual!
Un gran post per celebra aquesta gran diada...

glutoniana ha dit...

Molt interessant i molt de vi bevien! jajaja.

paco ha dit...

benvolgut josep, mai he cantat els segadors, peró si he escoltat moltes vegades, per moltes raóns, ara bé, tinc un dubte per el himne, per a mi es una alegoria al dur treball de aquets obrers camperols, y cuant aplega la diada veij i ascolte els segadors, tant es que adoren la llibertat, con a altres que no tenen res a veure en el contengut del himne, éxe es el méu dubte........abraçades paco

Ruben ha dit...

Els llardons actualment també es mengen "a palo seco", sense res més, o acompanyats amb pa amb tomàquet: són gloriosos!
M'encanta el final, on apareixen els àpats i horaris: és boníssim veure com menjaven i quin horari més espectacular... pel cap baix devien endrapar 5000 quilocalories, però clar, treballant 16 hores seguides, literalment de sol a sol, ho devien cremar tranquil·lament...

Fem un mos ha dit...

Una forma diferent i anticipada de commemorar la nostre diada. Ma fet recordar de jovenet quan anava a portar el dinar al meu oncle quan estava segant als prats, al bonic poble de Campelles
Una abraçada

Francesc ha dit...

Un post molt ben documentat i interessant. Bon cop de falç!! Bona diada. Salutacions

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Deu vosguard a tothom i com sempre moltes gràcies per els vostres comentaris.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória i Josep; -El café de nit- L'he volgut donar un altre toc, en aquesta diada doncs, l'história es repateix i si mirem un altre aspecte de la história, aquesta n'és un altre mirat des de un altre perspectiva amb el dia a dia dels segadors i com s'ho feien per menjar cada dia.
Jo també m'incloc en aquest paisatge
desconegut per a mi també.

Mercé; -Destapant cassoles- Els segadors, feien la feina calladement, escoltant i veien les males posicions que tenien, tant de ajupir-se per segar, com per totes les inclemències desfavorables del temps, pestes, poques pluges... però malgrat tot se'n sortien, amb els àpats que menjaven per tirar endavant.

Annafs; -M'agrada cuinar- Moltes gràcies per els teus sugeriments Anna¡¡
Feliç diada per a tu també i tots els teus¡
:-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glutoniana; -Las recetas de Glutoniana- ...tens tota la raó, bevien molt de vi,-també corría l'aigua- però... també el cremaven, doncs treballar de quinze a setze hores diaries, bé l'oblidaven el trago a trago....
Bona diada Glutoniana¡¡ :-D

Dolça; -No tot són postres... a la cuina- ... per que no? una reivindicació, diferent a totes les altres i... d'energía i amb molt de gust¡¡
Que tinguis una bona diada Dolça¡¡ :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Paco; -Pau&Vell- Tots aquets que no tenen res a veure, són els que se sumen al treball "teóric" del que feien els segadors. Moltes de les lletres que té l´himne d'haurien se cantades mentra feien la feina del segar.
Si es van perdre els privilegis l'onze de setembre(caiguda de Barcelona) els segadors en aquesta época al menys, tenien la feina feta i els camps segats.
Una abraçada cap a Ontinent Paco¡¡ :-D

Catacuina; -Surfzone- ...tot ho cremaven, de ben segur, per que com molt bé has llegit, quant acavaben a quarts de nou del vespre, després anaven a sopar a casa.
Que tinguis una bona diada Catacuina¡¡ :-D

Miquel i Sión; -Fem un mós- ... a mí m'heu fet recordar que, Campelles -a prop de Ribes del Fresser- quasi enfront, si troba Ventolà un petit poblet deliciós, pujant a la collada de Tosses, hi ha un lloc per anar a dinar, amb aquest petit problema matemàtic; si aneu quatre persones a dinar, demaneu menjar per a dues persones doncs, us serviràn menjar per a sis persones... i no és cap exageració¡¡ -Cal l'Anna-
Bons records Sión i Miquel¡¡ :-D

Francesc; -A la taula i al llit, el primer crit- Un post, per fer diada també.
Salutacions a l'Oretto, i tu rep una forta abraçada també Francesc¡¡. :-D

Maria Pilar-COCINICA ha dit...

Los dos cuadros me encantan, pero el de La siesta de Van Gogh es mi preferido, en mi casa del Pirineo tengo una copia de él.

Besos

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Pilar; -Cocinica de Benas- Tenir una casa el Pirineo té que ser una passada tant a l'estiu com al hivern i gaudi -encara que sigui una copia -d'un Van Gogh -La siesta- no deixa de ser un encant.
Salutacions i "pochoncicos" Pilar :-D

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,