Tomàquet de Montserrat (Rosa del Cardener)

11 d’agost del 2010



 Amanida de tomàquets de Montserrat, amb cibulet.

A finals del mes de juliol me'n vaig anar a veure el meu bon amic Jaume Ribera de, Súria –Bages-, que em va telefonar per anunciar-me que ja podia anar a buscar els tomàquets de Montserrat, -coneguts també, com a Rosa del Cardener, al igual que també, es coneixen com a Tomàquet de Súria- i que, junt amb altres companys com ell anomenats, Els Hortelans de Súria, cultiven en petites parcel.les de camp, aquest fruit tant apreciat durant els mesos d’estiu. A part del famós tomàquet, també hi sembren verdures de molt bona qualitat –albergínies, carbassons, patates, enciams...- al igual que arbres fruiters –pruneres, pereres, pomeres...- que els hi donen molt bona ombra,- i fruits- per poder gaudir d'unes bones estades i tertúlies els dies calorosos d’estiu. Juntament amb la vinya de raïm moscatell que s’emparra per tots els voltants de la petita caseta que té col.locada al centre del petit hort.

Josep Pla ens diu; [...] Montserrat es una muntanya que no s’assembla a res, a cap altre, en definitiva, és única... [...]

Comparant aquest tomàquet amb les paraules de Josep Pla, podríem dir que aquest tomàquet, tampoc s’assembla a cap altre..., de pell rosada i amb el bonys que el fan característic, el fan a taula únic i, amb molt poques llavors per dins que, un cop obert el podem farcir o be d’arròs o, simplement tallat a rodanxes, acompanyat amb algun tipus de formatge, col.locat a quadrets al costat i, pessigat amb una micona de cibulet, un bon raig d’oli d’oliva... sal... ...mmm... únics... sens cap dubte... i com seguiria dient Josep Pla; ... no tenen rival!

L’autèntic Tomàquet de Montserrat -Rosa del Cardener, Tomàquet de Súria- la llavor del qual, és plantada pels vols de la mare de Déu de Montserrat, té un període curt de temps, des de la segona quinzena de juliol fins l’acabament de la primera quinzena d’agost. Aquest fruit, es caracteritza pel fet que s’emparra molt i dona pocs fruits, això deriva que molts agricultors no el vulguin plantar. Són els Hortelans de Súria que, procuren que aquest tomàquet pugui tenir cabuda, encara que curta, que sigui ben acceptada a les taules, acompanyats amb les bones amanides i tertúlies que caracteritzen els estius.



Amanida, amb tomàquets de Montserrat.
(Rosa del Cardener).

Ingredients: (per a 4/6 persones.)

3 o 4 Tomàquets de Montserrat (Rosa del Cardener).-
1 Manat de cibulet.-
Oli d’oliva.-
Sal i pebre.-

Preparació:

No crec que us tingui que explicar com es fa una amanida…, encara que, aquests tomàquets, no necessiten res mes que un rajolí d’oli d’oliva, sal, pebre i tot plegat, ho mullarem amb una micona de pa…, per deixar el plat ben net… i… llepar-nos els dits! (blocaires, que vagi de gust!!)


P.D. Si teniu ocasió de poder anar aquesta població, i més concretament els mesos de; juliol, agost, no deixeu de comprar aquests tomàquets a les botigues de la seva població i gaudir a la comarca del Bages d’aquest tomàquet en els seus restaurants.


Súria, també es coneguda per les seves mines de sal i de potassi, les quals es poden visitar, en visites guiades i concertades.


El casc antic de la població i el seu castell, si troba una magnífica finestra oberta, que dona una bona visió a la seva població, regada per el riu Cardener que envolta tot el seu conjunt històric i artístic, i que el fan únic a la festa medieval que es celebra, per la segona setmana de novembre.


(*) La frase que diu; va més perdut que un pop dins d’un garatge, l’he canviat per… va més perdut que un “bacallà” dins un hort…

18 comentarios:

Francesc ha dit...

És molt difícil trobar bones tomates amb el sabor d'abans. Encara recorde els que menjava de menut cultivats pel meu pare!! Ara solen ser molt bonics per fora... i amb sabor a res. Poques vegades en trobe de bons a plaça. Aquests que tu expliques diuen "menja'm" només de mirar-los al teu blog. Boníssima aquesta amanida. Salutacions de part dels dos.

josep ha dit...

Es difícil, com diu el Francesc, trobar bons tomàquets, amb olor i gust com els d'abans. Per això aquesta amanida ha d'estar per a llepar-se els dits.

MaryLou ha dit...

Senzills i boníssims!!! jo vaig trovar fa poc i els vaig fer farcits...ummmm!!!
Petonets

paco ha dit...

josep com molt bé en díus en unes tomaquetes com aquestes, i una bóna mieta de oli y sal, já li sobra, peró si no dic lo que sento rebente, la próxima vegada agafes un capellá (no de esclesiastic) el torres una mica al foc, i a troçets petits li posses per endamunt i queda de categoria, bon frofit..........paco

mercè ha dit...

Jo sempre els he sentit anomenar els tomàquets de Montserrat, sobretot en boca dels meus pares que sempre diuen que són boníiiiiiissims!, i tenen tota la raó, tot i que és cert que costa trobar bons tomàquets...A reveure Josep!

Gemma ha dit...

Quina sort tenir amics amb hort :)
Tristament avui dia els tomàquets ja no són com els d'abans :(
I les amanides de tomàquet m'encanten, a casa ens barallem per veure qui suca el pa al plat de l'amanida un cop buit, je je je...

Mai ha dit...

Josep, en donc fe que són boníssims, nosaltres en plantem cada any però com molt be dius és un tomàquet una mica dropo i no en fa gaires , enguany no n´hem posat , hem tirat capa ales varietats del palosanto i banac, d´una qualitat idèntica tot i queel banac és cosí germà en això de la producció , però pel gasto de caa ja està be i podem dir que gaudim uns mesos dels tomàquets més bons del món, els de casa!!!

Cristina ha dit...

Realment aquests tomàquets no necessiten res més. Bon profit!

Anònim ha dit...

HOLA Josep...que buena idea la tuya de ir a visitar a tu amigo jaime de suria..y poder conocer sus huerto de todo lo que siembra y sus riquisimos tomate uhhh una delicia. la ensalada deliciosa,,,,,, rica rica besos y mucha suerte...

Maria Rosa ha dit...

Hola Josep, gràcies pel teu comentari al meu blog, sobre el post del Pau Casals. Era i es tant universal que entenc que hi hagi una revista i m'en alegro de que aixì sigui.
Sempre m'ha cridat molt l'atenció una persona com ell i sobre tot i especialment la seva música. Compartim la mateixa opinió.
al repecte del teu blog, m'agrada aquesta última entrada. No sé si podrè anar a Súria com suggereixes, però sui que m'encanten els tomàquets de Montserrat i amb calma veure la teva recepte.
Una abraçada.

Maria Rosa Ferré ha dit...

Hola Josep un altre cop, abans no sé que ha passat que s'ha colat un altre blog. Disculpa.

Maria Rosa Ferré ha dit...

Josep, disculpa que els meus comentaris t'hagin confós. Els dos blogs son meus tots dos.

Una abraçada.

Laura (Recetas Trucos y Tips) ha dit...

Els tomàquets de Montserrat són molt bons.
A casa en plantem a l'hort i confirmo que són exquisits i amanits com has posat segur que encara més bons :)


salutacions

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Què bons així amb aquesta amanida...la meva avia cultiva tomàtigues i val la pena pel sabor tan deliciós que tenen...una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Deu-vosguard a tots vosaltres que entreu en aquest blog i deixeu els vostres comentaris. Gràcies¡¡. :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; -A la taula i al lit el primer crit-
Doncs com molt bé dius Francesc, no es troben bons tomàquets al mercat... encara que buscant una micona per aqui i per allà encara podem trobar aquells tomàquets amb el sabor de com ho feia el teu pare.
Salutacions Francesc¡¡ :-D

Josep; -El café de nit- olor i gust que com he dit en el Francesc, podem trobar si busquem una micona per aqui i una micona per allà... aquets tomàquets, el Rosa del Cardener, en el poble de Súria i a les botigues de la població se'n poden trobar i de pas tenim l'ocasió de coneixa aquesta bonica població i el seu casc antic.
Salutacions¡¡ :-D

MaryLou: -El meu raconet- De la manera que m'expliques que els vas fer, de ben segur que bonísims igual.

Paco; -Pau&Vell- Tindré en compte el que em dius del capellà, per un altre vegada.
Salutacions cap a Crevillent¡¡ :-D

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Mercé; Destepant cassoles- Veig que els comentaris que he llegit, la gran majoría parlen dels seus pares i àvis, d'aquets tomàquets... pot ser aviat quedaràn pel record... ara que si se'n troben per amanir, el record el tindrem en el paladar i en el seu bon gust que tenen.
Records Merce¡¡

Gemma; -La cuina de casa- ... si suqueu els plats... pot ser vol dir que l'acompanyament que hi havía estava el nivell adeqüat per fer-ho... i si eren tomàquets, vol dir que devien ser de bon nivell també.
Salutacions a Terrassa¡¡

Mai; -Maiblog- Els de Montserrat -tomàquets- són d'alló tant i tant bons... la producció és escassa però la qualitat -com molt bé dius Mai- són d'una qualitat extrema i si la varietat bancal els feu vosaltres per consum pròpi... com els de casa no hi ha res¡¡
Salutacions "ganxeta" i també a Reus¡¡.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Cristina; -Crijoarmael- ...trobar-los, amanir-los i... menjar-los. Res més¡¡ :-D
Fins aviat Cristina¡¡ :-D

Carmen Consuelo; -Ica, PERÚ- Així és, una delícia poder tenir uns amics així, hi poder gaudir d'uns tomàquets d'aquesta qualitat, bons bons¡¡
Un petó i una abraçada cap a Ica... i per tu també¡¡ :-D

Maria Rosa; -La Vinya Vermella- aquesta sencilleza amb aquets tomàquets, tant sols l'hi queda una proposta....d'acompayar-ho d'un bon vi... blanc, negre, rossat...?
Moltes gràcies per visitar el meu blog.
Salutacions a Vilafraca del Penedès¡¡ :-D

Laura; -Recetas, Trucos y Tips- Com molt bé dius, aquets tomàquets necessiten pocs elements d'acompanyament per menjar-los... vaja, que si vosaltres en planteu, ja sabeu de que van...
Moles gràcies Laura, per visitar el meu blog. Salutacions¡¡ :-D

Maria José; -Dit i Fet- ... el que no sapiguen les nostres àvies...
Fins la propera Maria José¡¡



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,