CASA GISPERT. MESTRES TORRADORS 1851 (*).-

20 de desembre de 2009








Qui és l’últim siusplau… ? … Ah… bé, ja l’ha agafo…
- … Quin goig aquest pa de figues, donen unes ganes de fer-ne un mos… oh…¡¡… i aquí al costat unes catanes… quina delícia… per acompanyar un bon cafè… i la pissara escrita quina gràcia…¡¡¡ .... mmm… quina olor de cafés més i més bona…, és clar…¡ si ho torren aquí…, ho diu el cartell … com no té que fer bona olor?... i aquest soroll… ah…¡¡ caramb… la màquina de torrar els fruits secs i a sota el cabàs d’espart per anar recollint aquestes avellanes acabades de torrar … goita…¡¡ encara fumeja… oh…¡¡ … i aquesta prestetgeria tota carregada d’ espècies, a veure…? Canyella… pebre negre amb gra…, safrà… vainilla… clau d’espècia… i aquí amb “packs” per regalar… està bé veus…? Un detall d’aquells que a vegades no saps que portar quant et convideni aquí uns “packs” amb espècies… i aquets potets de garapinyades…
el nº 30 si us-plau…?, em sembla que me’n quedaré un… el nº30 si us-plau…? Aiii… el 30…? Si és el meu …¡¡ jo … el tinc jo… perdó… estava aquí mirant-me la botiga… i la veritat, m’ho quedaría tot…¡-Bé, poseu-me ametlles crues …, són per fer uns carquinyolis, tinc la recepta i voldría fer-los…-Oooh, que bons que han de ser… –em diu l’Eva, amb un davantal de color verd i que duu el seu nom apuntat.
- A veure que tal em sortiran…,… després poseu-me un quart de kilo d’avellanes, d’aquestes que fan una oloreta…¡
-Sí que en fan sí… són acabades de torrar –em torna a dir l’Eva, mentrestant amb el llaurador, posa les avellanes dins d’una paperina i, amb un bastonet del tamany d’un llapis va punxant-la … és per que “respirin” –em diu mentre acaba posant-hi un tros de “celo” per acabar de tancar-la bé.
-Ara poseu-me 100 grams de panses per posar-les a l’amanida i també 200 grams de nous…, del país eh…?, són per acompanyar les panses…-… alguna cosa més…?
-Sí aquest “pack” d’espècies…, ara sí ja ho tinc tot…-Doncs, en Jaume t’ho cobrarà…- … €…vinga doncs, adéu-siau i fins la propera¡¡
Casa Gispert, és troba al carrer Sombreres en ple barri de La Ribera, enfront mateix de l’Església de Santa María del Mar, fou fundada l’any 1851 i el seu fundador, el metge Josep Gispert, -metge de Centelles,- va fundar la Casa Gispert per als seus dos fills, Enric i Alfons el senyó Gispert, poc s’imaginaria les cues que s’arribarien a formar –i es formen- per anar a comprar els fruits secs acabats de torrar i que van donar-li en aquesta casa el prestigi que encara té de tots els seus productes, d’una qualitat quasi perfecta, des de els productes tradicionals dels fruits secs, siguin amb closca o sense, torrats o crusos, fins els productes embassats al buit, passant per les espècies i herbes al igual què també, els productes ecològics. Tots aquets productes –i molts més- podeu trobar-los aquí, junt amb l’ informació que necessiteu, al igual que l’adreça i el correu electrónic.


.-Carquinyolis.- (**)

Ingredients; (per a 4 persones).

150 Grams d’ametlles crues amb pell. (de Casa Gispert)
175 Grams de farina.
1 Culleradeta i mitja de llevat. (de Casa Gispert)
1 Pessic de canyella. (de Casa Gispert)
100 Grams de sucre.
1 Ratlladura de llimona.
1 Ou.
1 Rovell per pintar.

Primer de tot encenem el forn a 220º i posem en remull les ametlles. En un bol posem la farina amb el llevat i la canyella, el sucre, la ratlladura de llimona i l’ou, i ho aixafem tot amb una forquilla. Quan estigui tot ben barrejat, hi afegim les ametlles escorregudes i ho treballem tot amb les mans.

Dividim la pasta en 3 parts. Treballem cada una de les parts fent un bastonet de dos dits d'amplada, que posarem a sobre d’una plata amb paper de forn. Els pintem amb el rovell d’ou (que haurem barrejat amb unes gotes d’aigua) i els enfornem durant 15 minuts o fins que estiguin ben daurats. I, encara calents, amb un ganivet elèctric fem talls al biaix d’un centímetre de gruix. Els posem a sobre de la reixeta del forn i els torrem 5 minuts més.
(Blocaires que vagi de gust¡¡.)

(*) El meu agraïment a L’Eva, la Rosa, el Jaume, el Marc i l’Eudald, per les facilitats i la amabilitat que han tingut per què jo, pogués fer aquest “post”.

(**) La recepta d’aquets carquinyolis l’he tret del blog de la Margarida; El món de la cuina. No deixeu de visitar aquest blog, amb totes les receptes explicades pas a pas i amb històries en cada recepta… una delícia de blog¡. Gràcies Margarida per compartir totes aquestes receptes/histories amb tots nosaltres¡¡.

FRANCESC TÀRREGA I EIXEA. LA SENSIBILITAT VIRTUAL I... BONES FESTES!!.

13 de desembre de 2009


Parlant amb en Joan -un bon company de la feina- d’aquest bloc que tinc-i que naturalment és també el vostre- va comentar-me que aquest any es celebra el centenari de la mort d’aquest gran compositor/guitarrista que fou Francesc Tàrrega. Jo l’hi vaig comentar de fer un “post” dedicat a ell i també, a la seva obra… l’endemà mateix tenia en el meu correu una amplia biografia d’aquest insigne i també poc recordat músic, que en Joan va enviar-me. Vaig posar-me, mans a l’obra i, de totplegat n’ha sortit aquest ”post”, que si voleu, m'agradaria compartir amb tots vosaltres.


Francesc Tàrrega neix a Vila-real –La Plana Baixa- un 29 de novembre de 1852 -sí… sí… d’aquesta ciutat que té un equip de futbol a primera divisió, jugant amb els “grans” equips d’aquest esport…, i també dins del seu terme municipal, és pot veure tot tacat –millor dit- tot tapat, de taronges i cítrics, al igual que també fàbriques de ceràmiques i rajoles que envolten el seu terme municipal de més de 50 km2… peró bé, no marxem d’estudi…- estudià solfeig i teoria amb l’anomena’t i cèlebre guitarrista conegut amb el nom de Cec de la Marina a Castelló de la Plana. Després de 2 anys d’estada a Valencia, la seva sensibilitat per la música i el virtuosisme innat que tenia amb aquest instrument, el portaren anà a estudiar harmonia i piano al Conservatorio de Madrid. Dedicat de ple amb l’ instrument de la guitarra debutà amb un gran èxit al Teatro Alhambra de Madrid.


L’any 1881 anà a París, col·laborant amb les festes del centenari de Calderón de la Barca, organitzades per Víctor Hugo. Triomfà en els salons/jardins de la reina Isabel II i on s’explica que, aquesta reina tenia un gos i cada vegada que el mestre Tàrrega tocava en els seus salons/jardins , el gos acabava ajagut els seus peus.També actuà en els salons de la família Rotschild, influents llinatges de banquers i financers europeus.


Actuà a; Bilbao,Cadis, Granada, Londres, Brussel·les, Berna, Roma, Milà, Gènova... però inclús la fama no pot canviar la personalitat de Tàrrega. Home sensible i afectuós, continua obrint les portes de casa seva a tots els seus amics sense tindre en compte la seva condició social. Tàrrega era una persona tímida que preferia els concerts d'ambient familiar, amb un reduït nombre d'assistents, als grans teatres.


S’establi a Barcelona, on, a causa d’una paràlisi hagué d’abandonar l’activitat concertística, dedicant-se de ple a l’ensenyament i també a la composició. Deixebles seus foren Miquel Llobet i Emili Pujol tots dos reconeguts concertistes/guitarristes, de fama mundial. Composicions com; Preludis, La danza nueva, Capricho àrabe, Napolitana, Fantasía … i potser la seva obra més emblemàtica, el trèmolo de “Recuerdos de la Alhambra” que aquí podem escoltar interpretada per Narciso Yepes, tot recordant el viatge que el mestre Tàrrega va fer a Granada i la seva Alhambra…- per mi… sensibilitat i naturalment… virtuosisme, en el seu estat més pur!!


El defecte de la visió que l’hi va produir en caure en una sèquia, potser va contribuir que aquest defecte, amb el temps, és convertís en una virtut i la sensibilitat obtinguda en quedés plasmada a les seves obres i naturalment en els seus dits. Aquí i abans d’acabar, impregnem-nos d’aquesta sensibilitat i, en aquests dies de Nadal, virtualment, escoltem aquest Capricho àrabe, dedicat el seu bon amic i compositor Tomàs Bretón interpretat per Heiko Ossig tot desitjant-vos unes molt bones festes¡¡.

Francesc Tàrrega, morir la matinada del dia 15 de desembre de 1909 a Barcelona.

En Joan Segura, és –com us he dit abans- un bon company de feina i també un molt bon coneixedor del instrument de la guitarra, amb la carrera d’aquest instrument acabada. Sensible, virtuós i, un molt bon coneixedor, també, de l’obra de Francesc Tàrrega.(blocaires disfrutem-ho¡¡)

EMBOLCALLS DE CARBASSÓ AMB CARN PICADA

8 de desembre de 2009



La revista Sabor… -número207- revista exclusiva de Caprabo, que ens van regalar junt amb altres presents, un cop varem sortir en una de les classes de la Mireia Carbó, i vareig llegir aquesta recepta que em va agradar i l’he vist interessant per fer-la, tant per els ingredients que porta com per la presentació. Ingredients: ( per a 4 persones). 2 Carbassons mitjans.- 1 Ceba de Figueres.- 150 Grams de carn picada.- 1 Rovell d’ou.- 60 Grams de nata líquida.- 80 Grams de pa ratllat.- Tomàquets.- (opcional) Alfàbrega.- Oli.- Sal i pebre.- Escuradents.- Preparació: Rentarem un carbassó i el tallarem allargat a tires fines, el salarem i deixarem que escorrri l’aigua que porta, al voltant d’uns 10 minuts. De l’altre carbassó farem unes quàntes boles amb l’aparell adeqüat per posar-los a dins del farciment de la carn i també per decorar el plat, ho decantarem. Picarem la ceba ben petita i quànt veiem que comença està una micona rosseta afegirem la carn picada. Ho posarem a coure 10 minuts i després afegirem unes quàntes boles del carbassó i ho deixarem que es facin al voltant d’uns 5 minuts més. Ho retirarem del foc i posarem el rovell d’ou, la nata líquida, el pa ratllat i l’alfàbrega. Salpabrerem. Col.locarem dues tires de carbassó entreposades formant una creu i a dins l’hi col.locarem el farciment, tancarem les tires de carbassó amb els escuradents i ho deixarem daurar a la paella per a tots els cantonts, a l’altra punta dels escuradents i posarem boles de carbassó que haurem saltejat un parell de minuts a la paella. Ho podem servir acompanyat de tomàquet al voltant i perfumar-ho amb alfàbrega.- (blocaires, que vaigi de gust¡¡)

ROTLLANA D'OUS AL GUST DEL XERÈS (La tortuga)

1 de desembre de 2009

.- Rotllana d'ous al gust del xerés.-
.- Rotllana d'ous acabats de sortir de la nevera.-

.-Llestos per començar empaquetar.-
(columna de tres)
.-Mitja volta i... els tres primers
embolicats.- (mitja dotzena)
Mitja volta més i... llestos, empaquetats
i també reforçats amb doble paper de diari.-

He volgut posar aquest “post” amb l’etiqueta de “Racons Amagats” doncs tots em aprés a cuinar de les nostres mares, àvies, padrines... i dins de nosaltres quant fem algun plat o bé ens posem a cuinar, sempre se’ns desperta algun “racó” del nostre pensament pensant amb alguna d’aquestes persones.
.- Una d’ous.-A la carnisseria d’en Santiago Faura, -més coneguda per :Can Santiago:- és on hi treballava la meva mare com a carnissera. Hauria de tenir molta traça tallant la carn, doncs tothom esperava que l’he despatxes ella… Maria fes-m’ho per fer fricandó… Maria aquests talls primets, doncs són per arrebossar… aquets talls a daus gruixudets per fer l’estofat… Peró bé, l’historia es d’ous i no de carn; si us assembla de carns en podem parlar en un altre ocasió.

Quant jo marxava a la carnisseria a donar un cop de mà, la meva feina consistia en posar els ous en petites caixes o galledes. Els ous venien en unes grans caixes anomenades “pelicans” immenses caixes de fusta carregades d’ous i tapades amb palla per mantenir-los frescos… “goita Josep, aquella senyora vol mitja dotzena d’ous”… -em deia en Santiago… i jo amb molt de compte els posava a sobre del taulell, tot seguit els embolicava amb paper de diari, primer en columna de a tres i després donant-li mitja volta amb el paper i després els tres següents ben embolicats i posant-los amb un altre paper de diari per reforçar-los. Aquesta feina la repetia unes cinc o sis vegades. Alguna vegada venia alguna senyora amb la seva ouera daurada i jo em deia: caram aquesta senyora si que té que tenir diners” i tot seguit els hi posava dins, sempre -aixó si- sempre, amb molt de compte. Quant marxava cap a casa, en Santiago em donava el que em corresponia, em deia: Té la pesseta… te l’has guanyat i jo marxava content i eufòric, doncs això volia dir, que la feina estava ben feta.

Però no sempre era així aixó, doncs venia la Senyora Faura a la carnisseria, entre les onze i quarts de dotze del matí a treballar. La mare –que tenia molta vista- em deia: Ves-te’n cap a casa ajudar a la iaia, tu pararàs la taula , doncs quant jo vingui ja trobaré la taula parada i d’aquesta manera tindrem feina adelantada... Jo ho feia, encara que arrufant el nas, doncs veia “perillar” la meva paga¡.

Quant arribava la mare a casa, ja trobava la taula parada i el dinar fet i em deia: Té de part d’en Santiago que et dongui aixó… sabeu que era no…?. ...sí, sí... La pesseta¡.
També us puc assegurar que mai mentre vaig anar a donar el cop de mà a la carnisseria, -però mai-, havia trencat cap ou. De debò¡

.- Rotllana d’ous amb gust de xerès.
.-La tortuga.-

Els ingredients necessaris per a 6 persones seràn:

6 Ous.-
1 Caixa de gelatina.- (mireu el prospecta)
1 Copeta de xerès.-
200 Grams d’arròs.-
6 Anxoves.-
2 Llaunetes de tonyina.-
50 Grams d’olives farcides.-
Maionesa o bé salsa rosa per acompanyar.-

Preparació:En una cassola gran posarem força aigua amb sal. Quant l’aigua estigui bullint, introduirem els ous. Taparem i quant comenci a bullir de nou, esperarem cinc minuts mes. Refredarem els ous pesant-los per aigua freda i els pelarem. Reservarem. Agafarem la gelatina –mirar instruccions al prospecta- i la col·locarem amb aigua junt amb la copeta de xerès. Amb la gelatina cobrirem el fons d’un motlle de rotllana i ho posarem a la nevera. Un cop la gelatina estigui quallada, col·locarem per sobre els ous i farcirem amb la resta de la gelatina. Tornarem a posar a la nevera fins que quedi ben quallada. Abans de desemmotllar-ho passarem un moment per aigua calenta, per tal que es desmotlli bé. Adornarem el centre del plat amb la ensaladilla. Acompanyat amb la salsa maionesa o rosa. (Blocaires que vagi bo¡¡.)

Aquest plat és molt millor fer-ho a la vigília.
L’ arròs podem substituir-ho per: ensaladilla, llegums, pasta –macarrons, espaguetis,... montarem la tortuga al nostre gust¡
Jo aquest plat, el trobo molt adient per un dinar d’aniversari per a nens, junts amb la seva família.