FLAM DE TARONJA

31 de maig de 2009



El dia 28 de maig vaig assistir a les classes de la Mireia Carbó, del Club Social Caprabo. Aquestes classes –com sempre- foren molt i molt interessants per les receptes que va ensenyar-nos.

Rollers d’albergínies i anxoves amb salsa de formatges.

Coca d’oli amb verduretes.

Flam de taronja.

He volgut fer aquest flam de taronja, doncs el flam encara que l’he fet altres vegades – el d’ou o també el de vainilla- aquest mai l’havia fet i com que diuen que, amb la varietat està el gust doncs… que, vagi de gust blocaires¡.

Ingredients per a 4 persones:

- 3 Ous.
- 100 Grams de sucre.
- 3 Taronges (necessitarem el suc 250 ml).
- Ratlladures de dues taronges.

Ingredients per fer el caramel:

- 100 Grams de sucre.
- Aigua.
- Suc de llimona.

Elaboració:

Barrejarem els ous amb el sucre fins que ens quedi una barreja homogènia. Afegirem el suc de les taronges i també les ratlladures de dues taronges.

En un cassó farem un caramel amb els 100 grams de sucre lleugerament humitejat amb l’aigua i unes gotes de llimona fins que aconseguim que el caramel quedi ben daurat.
Posarem el caramel al fons de les flameres. Omplirem el motlle amb la barreja del flam. Ho posarem al bany Maria, a 150º durant 45 minuts aproximadament.

La Mireia ens va explicar que queda be, una mica el plat decorat, –un grill de taronja, una cirera…- peró sense que es vegi massa carregat, jo per la meva part l’he posat unes fulles
de la menta fresca sempre agradable, de bona olor i, carregada de bons consells…

CONILL AMB OLIVES ARBEQUINES I PRUNES

23 de maig de 2009



Fa molts anys al poble d’Arbeca, -ara, comarca de Les Garrigues-, hi havia un castell -encara se'n conserven les restes que es poden visitar- el Duc de Cardona n'era el propietari, i aquest pertanyia a Les Corts de Barcelona, quan s'hi desplaçava per motius polítics es trobava sovint que no estava al corrent dels esdeveniments, això feia que a vegades el seu paper semblés està fora de lloc, era evident... venia d'Arbeca i a més a més havia fet un llarc viatge, venint de tant lluny .... però bé tot seguit, sense més ni més es posava al corrent de tot plegat.

Actualment si algú es troba fora de lloc o també lluny en algun assumpte -despistat- es diu que: Sembla que vinguis d'Arbeca¡... bé, anem al tema del conill amb olives arbequines que és el que ara ens interessa, i que no ens agafi baixant d’Arbeca¡.

Necessitarem per fer aquest conill i poder-ho repartir per a 4 persones els següents ingredients:

- 1 Conill d’un quilo aproximadament.
- 125 Grams d’olives arbequines bullides.
- 12 Prunes sense pinyol.
- 1 Ceba tallada a juliana.
- 2 Gotets d’oli d’oliva.
- 4 Grans d’all ben picats.
- 2 Pastanagues.
- 1 Ramet d’herbes (timó; llor; romaní…)
- 1 Got de vi blanc.
- ½ Litre de caldo d’aviram o aigua.
- 1 Culleradeta de pebre vermell dolç.
- 4 Tomàquets madurs.
- Unes gotes de anís sec.

Per acompanyar tots aquests ingredients farem una picada feta de:

- 3 Nyores.
- 4 Grans d’all (3 fregits i 1 cru)
- 35 Grams d’ avellanes torrades.
- 3 Llesquetes de pa fregit.
- 2 Cullerades de vinagre.

Aquesta preparació podem fer-la de la següent manera:

Posem una cassola amb oli al foc, i hi afegirem el conill salpebrat i tallat a vuitents. Un cop està una mica daurat, hi incorporem els alls, la ceba i el ramet d’herbes. Ho deixarem sufragi fins que la ceba està ben daurada. Es aquí que hi posem el pebre vermell i també el got de vi blanc. Ho deixem uns minuts i hi afegim el tomàquet, el caldo -depenent de que el tinguem- i les olives arbequines, que haurem bullit al voltant d’uns 10 minuts. Posarem a la cassola on, tindrem el conill, la picada i les prunes, i tot perseguint l’olor fins el forn, el deixarem al voltant d’uns 20 minuts mes o menys. Pasat aquest temps, afegirem unes gotes d’anís sec (*), ho empolvorem amb julivert ben picat i, naturalment ja ho podem servim.

(Blocaires que vagi bo!)

Ai… ja me’n descuidava… aquest plat –més concretament el conill- el podem trobar a les parades especialitzades entre 7,50 i 8 € el kilo, els acompanyaments –prunes, olives…- al voltant de 1 € el kilo, els demés ingredients més o menys sempre en tenim per a casa… Ara sí.¡

(*) Moltes vegades quant volem fer algún plat i porta unes gotes de anís sec, acabem per no fer el plat, i per el contrari si el fem, matem l’anís no posant-n’hi.
A les grans superficies ens venen l´anís amb ampolles d’un litre, el comprem… encara que després ens quedi en una estantería.

A les bodegues dels barris, encara podem trobar botellins individuals amb la dolçor del perfum que busquem al igual que d’altres aromes, per acompanyar plats d’un perfum diferent.

També coneixem el bar on anem a pendre la cervessa de mitja tarda o el tallat del matí, i tot mirant les estanteries de darrera la barra, veurem l’anís sec –entre altres- i podem demanar-li al encarregat del bar que ens en vengui unes gotes per satisfer -en aquest cas- el nostre conill amb olives arbequines.

Tothom –és clar- escombra cap a casa seva i l’anís del Mono -de tap verd que és el sec, i de tap vermell que és el dolç- l’envasat del qual i la fabricació en cadena, és fet a Badalona!

PEBROTS ITALIANS FARCITS

18 de maig de 2009


.- Pebrots italians farcits.-

El passat 30 d’abril de 2009 vaig assistir a les classes que, el club social de Caprabo i on, la professora Mireia Carbó, ens va ensenyar a fer aquests pebrots italians farcits, junt també amb el bacallà amb salsa de codonyat i el gelat de iogurt grec i maduixes, aquest gelat de iogurt grec, podeu trobar-lo en el bloc de la Gemma de la cuina de casa i, també en el del Josep i la Glória del Café de nit, no us el perdeu, és d’alló més i més bo.

Aquests pebrots farcits, tenen l’encant de la dolçor dels dàtils i el cruixir dels pinyons torrats, junt amb la massa de les dues carns picades de vedella i de porc. La salsa feta amb; les cebes, els porros, el brou de pollastre i reduida amb una micona de vi ranci –jo l’hi vaig posar el vi ranci doncs, no tenia vi blanc- i ben aixefada... és per a sucar-hi pa... blocaires que vaigi de gust¡

Ingredients: ( per a 4 persones)

- 8 pebrots verds italians.
- 250 Grams de carn picada de porc.
- 250 Grams de carn picada de vedella.
- 4 Dàtils sense pinyons.
- Un grapat de pinyons torrats.
- 2 Culleradetes de pa ratllat.
- 1 Ou.

Per fer la salsa:

- 2 Cebes.
- 2 Porros.
- 2 Grans d’all.
- 1 Got de vi blanc.
- ½ litre de brou de pollastre EROSKI.
- Oli d’oliva.
- Pebre.
- Sal.

Elaboració:

Natejarem els pebrots, i els tallarem la part de la cua, -és per aquí on els farcirem- i amb el mànec d’una cullera farcirem la barreja feta amb; l’ou –sencer-, les dues carns picades, els dàtils també ben picats, els pinyons torrats, el pa ratllat, la sal i el pebre.

Per fer la salsa, la farem un cop tinguem la ceba, els alls i els porros ben picats, i ho posarem en una olla que sigui baixa, amb oli calent i, al cap d’una estona, hi posarem els pebrots per a sobra, junt amb el vi blanc i ho deixarem que reduexi tot plegat. Al cap d’una estona, afagirem el brou i ho deixarem coure al voltant d’uns 30 minuts a foc mitjà. Desfarem la salsa i… a punt per servi-los i… sucar-hi el pa!

BACALLÀ AMB SALSA DE CODONYAT

14 de maig de 2009





.- Bacallà amb salsa de codonyat i ànima de cítric amb canonets de figues.-

El día 30 d’abril del 2009, vaig assistir a la classe del Club Social Caprabo, on la professora Mireia Carbó, ens va ensenyar a cuinar aquest bacallà- junt amb dos plats més- i com la Mireia Carbó jo, també us animo a fer-ho.

Per la meva part l’he trobat força facilet de fer, aquí us el presento tal i com ella ens el va ensenyar, amb l’única variant que he posat 2 lloms de bacallà envers de 4, i 100 grams de codonyat, envers de 200… i com alumne que vaig ser d’aquesta classe… he volgut fer els meus deures¡.

Per fer aquest bacallà necessitarem:

- 2 Lloms de bacallà.
- 100 Grams de codonyat.
- 3 Cebes.
- 200 Mil·lilitres de brou de peix Eroski.
- Mitja llimona.
- Figues seques (Pajareras).
- Farina (per arrebossar).
- Oli d’oliva.
- Sal.

Preparació:

Tallarem les cebes en juliana i les courem amb un raig d’oli d’oliva fins que siguin ben rosses. Afegirem el codonyat tallat a daus i també el brou de peix. Ho remenarem tot plegat, fins aconseguir una salsa. Seguidament hi posarem la ratlladura de la mitja llimona. Enfarinarem el bacallà i, el fregirem amb l’oli ben calent.

Servirem el bacallà amb la salsa obtinguda.

Per fer els canonets de figues:

Aixafarem mitges figues entre dos papers de forn, amb un pessic de sal. Ho courem al forn a una temperatura de 150º durant 3 minuts, i l’hi donarem la forma dels canonets, i seguidament els col.locarem per a sobre del bacallà. (blocaires, que vagi de gust)

MONGETES DEL GANXET AMB "CULIS" DE TOMÀQUET.

8 de maig de 2009





hemc 33 - piensa globalmente come localmente
.- Mongetes del Ganxet.-

Aquesta es la meva aportació al hemc 33 que ajonjolí de la flor del Calabacín ha proposat, amb el títol de; Piensa globalmente, come localmente.

Aquesta mongeta considerada per a molts la millor del món, es troba a les comarques del Maresme i també a les del Vallés Oriental i Occidental, al igual que a la comarca de La Selva, on durant els últims anys han revifat considerablement, aquest fet és potser degut, al gust que deixen a la boca i també a la poca granulació que s’hi troba, amb un tacte suau i consistent al paladar. Avui en dia, es compren ja cuites i embassades, encara que aquestes que jo us presento, són bullides al fogons de casa meva i en un punt de cocció que les fa úniques… al menys per a mí.

Aquesta mongeta de color blanc, té una forma plana, molt semblant a la d’un ronyó i amb un ganxet –d’aquí el nom- a un dels extrems que la caracteritza i, han estat els pagesos primer, qui en principi la cultivaven per a consum propi, per després conrear-la a nivells mes elevats per comercialitzar-la i poguer-la assaborir en els mesos de tardor per els paladars més exigents.

Pastís de mongetes del ganxet amb “culis” de tomàquet.

Ingredients:
(Per a 6 persones)

- 2 Pebrots vermells.
- 1 Kilo de cebes.
- ½ Kilo de mongetes del “ganxet”.
- 4 Ous.
- 200 Grams de nata líquida.
- 6 Filets d’anxoves.
- 25 Grams de mantega.
- Sal i pebre.

Per fer el “culis” necessitarem: ¾ de tomàquets vermells i forts; 1 got d’oli; vinagre i sal.

Preparació:
 
Escalivarem els pebrots, els pelarem i seguidament els tallarem a tires. Reservarem.

Pelarem les cebes, les tallarem a làmines fines i les courem en una paella amb poc oli i deixarem que es vagin fent a poc a poc fins que quedin confitades. Reservarem.

Un cop tinguem les mongetes bullides, les aixafarem amb una forquilla fins que obtinguem un puré ben fi, hi posarem la nata líquida i ho barrejarem tot plegat amb els ous -sencers-. Ho salpebrarem i ho reservarem.

En un motlle de plum-cake engreixarem amb una micona de mantega el fons del atuell. Primerament hi posarem una tercera part del puré de mongetes, al damunt la ceba confitada, un altre capa de mongetes, després els filets d’anxoves, els pebrots escalivats i per sobre de tot, la resta del puré de mongetes.

Ho deixarem al forn a una temperatura de 180º al “bany maria” al voltant d’uns 40/45 minuts fins que quedi ben cuallat.

Per fer el “Culis”, deixarem escaldar els tomàquets, després els pelarem i també traurem el màxim de llavors possibles abans de posar-los pel minipimer, hi posarem una cullerada de vinagre, sal i després anirem tirant l’oli a poc a poc.

Posarem una micona de "culis" al fons del plat i pel damunt col·locarem un tros del pastís amb el pebrot i la ceba que ens haurem reservat. (bon profit¡.)

.- Judías del “Ganxet”.-


Esta es mi aportación al hemc 33 que ajonjolí de la flor del Calabacín ha propuesto, con el título de; Piensa globalmente, come localmente.

Esta judía considerada para muchos, la mejor del mundo, es genuina de la comarca del Maresme, en el litoral catalán, y también propia del Valles Oriental y Occidental al igual que la comarca de La Selva.

Probablemente este aumento de la producción en estas zonas se deba al gusto que dejan en la boca y también a la poca granulación que en ella se encuentra, con un tacto suave y consistente al paladar. Hoy en día, se compran ya cocidas y embasadas, aunque estas que aquí presento están hervidas en los fogones de mi casa y en un punto de cocción que las hace únicas… al menos para mí.

Esta judía de color blanco, tiene forma plana, muy parecida a un riñón y que en forma de gancho –de aquí el nombre “ganxet”- a uno de los extremos así la caracteriza y, han sido los payeses primero, que en principio la cultivaban para consumo propio, para después cultivarla a niveles comerciales, para poderla saborear en los meses de otoño los paladares mas exigentes.


Pastel de judías del “ganxet” con “culis” de tomate.

Ingredientes:
(Para 6 personas)


- 2 Pimientos rojos.
- 1 Kilo de cebollas.
- ½ Kilo de judías del “ganxet”.
- 4 Huevos.
- 200 Gramos de nata líquida.
- 6 Filetes de anchoas.
- 25 gramos de mantequilla.
- Sal y pimienta.


Para hacer el “culis” necesitaremos ¾ de kilo de tomates rojos y fuertes; 1 vaso de aceite; vinagre y sal.-


Preparación:

Pondremos a cocer a rescoldo los pimientos, una vez terminados, los pelaremos y los cortaremos a tiras. Reservaremos.

Pelaremos las cebollas, las cortaremos a láminas finas y las coceremos en un cazo con un poco de aceite, hasta que veamos que están bien confitadas. Reservaremos.

Trituraremos las judías con un tenedor hasta conseguir un puré bien fino y lo mezclaremos con los huevos y también la nata líquida. Pondremos la sal y la pimienta. Reservaremos.

Con la mantequilla engrasaremos un molde de plum-cake y con un papel en el fondo -también engrasado- pondremos una tercera parte del puré de judías, por encima la cebolla confitada, otra capa de judías, los filetes de anchoa, los pimientos cocidos a rescoldo y para finalizar el resto del puré de judías.

Lo dejaremos al “baño maria” unos 40/45 minutos hasta que quede bien cuajado.

Para preparar el “culis” escaldaremos los tomates, una vez terminados los pelaremos, sacaremos todas las semillas posibles y los pasaremos por el “minipimer”, poniéndole una cucharadita de vinagre, sal e iremos tirando el aceite poco a poco.

Serviremos poniendo el “culis” en el fondo del plato y por encima colocaremos un trozo de pastel adornándolo con pimiento y cebolla, los cuales, ya tendremos reservados. (buen provecho¡.)

UNA DONA INCÒMODA (el primer tast)

6 de maig de 2009



.- Lectures.-
.- Una dona incòmoda.-
.- El primer tast.-

Va ser aquell dia que, quant vaig anar a buscar el tren, i m’estava comprant l’abonament de la T-10, i havia al costat dret de la màquina expenedora de bitllets, una estanteria amb tastets de nous llibres… Una dona incòmoda –vaig llegir-, podria està be… Sant Jordi… potser me’l regalaré…m’anava dient-.

Un cop vaig haver recollit el bitllet i el canvi i, assentat esperant el tren, em vaig posar a llegir les poques pàgines d’aquest tastet tant deliciós que, una mica més s’ha m’escapa el tren. Em vaig cruspir aquell tastet d’una sola mossegada. Tal era el meu deliri que, tot seguit me’n vaig anar a comprar el llibre per fer-hi el menú sencer, el vaig tornar a començar de nou –la cata del principi ja m’he l’havia llegit- i en el primer plat… bé disculpeu-me, sóc mal amfitrió, aixó de està sol… ja m’ho provoca.

Us presentaré l’autora d’aquest primer menú literari, ella és; la Montse Benegas nascuda a Flix –Ribera d’Ebre- l’any 1974, és llicenciada en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i aquesta és, -tal com us he dit,- la seva primera novel·la… Ara sí¡¡

Un aperitiu abans de començar el primer plat, amb una frase que a mi em va sembla deliciosa;

Un raig de llum ample que travessava l’habitació en diagonal com una contundent biga de ferro, però que era transparent i inestable amb milers de partícules de pols que hi suraven.

En el primer plat –tal i com us deia fa una estoneta- ens explica la pubertat i també la adolescència d’una noia de poble, que volía ser normal… Jo el que volia, el que vull, el que sempre he desitjat (em sembla, encara ara no ho sé), és ser normal. Tampoc no és que sàpiga del cert què vol dir això de ser normal… i que és refugia en els llibres … jo vaig a comprar llibres cada setmana de la mateixa manera que compro llet o tabac…

En el segon plat la Mònica, critica la Barcelona que troba quant hi arriba… Barcelona és monstruosa […] i surten edificis com bolets enverinats... I a la universitat per fer la carrera de historia… Déu méu, com poden deixar entrar a l’aula gent que no sap que era la batalla del Ebre… i trobar-se amb les velles glories enganxades al poder -placidesa i decadència, carn força dura de mastegar…-

Fins arribar els postres… La tesis, que prepara fins l’últim detall, és el capítol que no podeu deixa de llegir d’aquest meravellós pastís, al igual que els dos primers plats plens de frases i paraules fascinants, d’ una dolçor-amargor de gustos temptadors que la Mónica ens explica; desconfiança, desig, admiració… crec que val la pena.¡

Una lectura rapida, galopant, amb ganes de saber-ne el final. Amb una actitud cínica i atrevida- per part de la Mónica- i un odi –diguem… per part meva- que he trobat en aquesta novel·la tant i tant tentadora.

Ah…¡ abans de acabar… la petxina –que és el món on es tanca la Mónica- i que de la qual esperem que pogem tornar a assaborir un altre menú sortit d’aquesta closca…aixó sí, amb el ganivet sempre a punt –com diu la Mónica- per no inveï el seu territori.

L’edició del llibre corre a càrrec de Edicions Proa i la primera edició d’aquest llibre, és de l’octubre del 2009.
(Blocaires bona lectura)