EL PASTÍS DEL SENYOR GIOVANNI PLUM

30 d’abril de 2009



.- El pastís del senyor Giovanni Plum.-

S’explica de la creació d’aquest pastís que, a la ciutat de Pompeia el senyor Giovanni Plum es trobava a casa seva fent una coca, quant de sobte va sentir un fort terrabastall i, cames ajudeu-me, va sortir a fora del carrer, amb la cara enfarinada, i mogut per la massa de gent que espantada com ell, va començar a córrer un altre cop amb la coca a les mans corrents carrers avall. Quant es trovaba baixan pel carrer Central de la ciutat, troços de lava van caure sobre la fruiteria d’un amic seu, totplegat va fer que, molts d’aquells troços de fruita, i també fruits secs, caiessin damunt de la coca del senyor Giovanni Plum, no cal dir que, el pobre senyor Plum va quedar estés a terra amb els braços elevats aguantan la coca i, que sense volguer, va crear a títol póstum, el nom que avui és coneix aquest passtís…fulminant no? Els anglesos, per la seva part, potser van treure de les cendres de Pompeia l’au Fénix i van fer volar aquest passtís a la línea que avui en día encara se'l coneix i que li dona el toc elegant que encara té. (Traduït de l’anglés el nom del pastís vol dir; Pastís de prunes.)

Sigui veritat o no aquesta história, jo em quedo amb tres coses, la primera; l’elevada massa i la poténcia i força dels pompeians, en vers el seu Vesubi, la segona; la quadrícula quasi perfecta dels fruits que els anglesos l’hi ha sabut donar i, la tercera; la recepta d’aquest pastís fulminant que la Glória del café de nit, ens va donar a conèixa en el seu blog i que, junt amb el Josep comparteix, gràcies per compartir amb tots nosaltres aquets plaers¡.

Per acabar i per què estigui tot a punt, podem pendre aquest pastís, junt amb el té, a l’hora anglesa, aixó sí blocaires, sigueu puntuals, que no s’ha dormi…

PASTÍS DE MIL FULLS AMB PLÀTANS I COCO

24 d’abril de 2009

hemc 32 - hojaldre




Pastís de mil fulls amb plàtans i coco.-

Aquesta és la meva aportació al hemc 32 que la amfitriona Gemma i el seu blog la cuina de casa, ens ha donat a coneixa. El coco es una fruita comestible obtinguda del cocoter la palmera més cultivada a nivell mundial, i a la vegada poc conegut a la cuina, jo l’he fet servir per arrebossar en alguna ocasió amb una mica de llomillo, algun pastís que hi portés el coco com acompanyament i, com no, per fer els Panellets. El Plàtan de Canàries, per la seva part, es el cultiu més important de les Illes Canàries i a la cuina –no ho sé vosaltres- és de aquelles fruites que em costa força posar-la amb alguna recepta sinó és exclusiu de plàtan. M’ha semblat una bona combinació de dos productes, no massa coneguts a nivell culinari i la combinació m’ha semblat força interessant, mentre estic posant aquest post, n’he provat un bocí i trobo que surt una mica del normal. Ja em direu.

Ingredients:

- 1 rotllo de pasta de mil fulls.

 Per fer-hi la guarnició necessitarem:

- 4/5 Plàtans.
- 80 Grams de coco ratllat.
- 1 Got de llet.
- 125 Grams de sucre.
- 2 Ous.
- 2 Copetes de ron.-

Aquesta recepta la farem de la següent manera:

En primer lloc, calentarem el forn entre 180º i 200º graus, seguidament extendrem la pasta de mil fulls en un atuell que sigui apta per anar al forn, abans peró, punxarem amb una forquilla la pasta. Col.locarem la pasta 15 minuts al forn. Mentrestant batarem els ous i afegirem el coco i també el sucre. Escalfarem la llet i a poc a poc ho afegirem amb la resta de la barreja anterior, ous/coco/sucre, deixarem la llet bullin perquè quedi ben espés. Un cop fóra del foc, afegirem les dues copetes de ron, tirarem la barreja sobre la pasta de mil fulls i ho decorarem amb rodanxes de plàtans tallat per a sobre, ho deixarem coure durant 10 minuts al forn a 180º/200º i ja el tenim llest per: provar; assaborir; repetir; deixar-ne un troçet per mes tard –el de la vergonya- i… acabar per després rentar l’atuell per tornar a repetir en un altre ocasió. (Blocaires que vaigi bo¡.)

PASTÍS CASOLÀ DE SANT JORDI

20 d’abril de 2009




Corría el segle XV on, la llavor de la Fira dels Enamorats començar a fecundar a la ciutat de Barcelona. La trobada dels enamorats en aquesta diada era l’entrega d’una rosa vermella, que significa passió, acompanyada de l’espiga, que significa fecunditat. La passió va anar implantant-se i fou a la Capella de Sant Jordi on, les senyores i senyoretes rebien la rosa un cop acabada la misa, tot surtin del Palau de la Generalitat. Sant Jordi – cavaller de professió- tot seguint els llarcs camins carregats i plens d’espines, imposar la seva disciplina tot matant l’eix del mal que tenia forma de dragó, convertint els llarcs camins plens de penombres, en injeccions de fecunditat… Rius i rius de tinta de tots colors han corregut al voltant de la vida i les llegendes de Sant Jordi, i com que no ja diada sense el seu pastís, aquí us presento el de Sant Jordi que, mentre llegim -i testem- aquesta poesia de Salvador Espriu retrobem la felicitat d’aquesta diada. Senyor sant Jordi, patró cavaller sense por, guarda'ns sempre del crim de la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats d'avarícia i enveja, del drac de la ira i de l'odi entre germans, de tot altre mal. Ajuda'ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén/.../

Ingredients per fer el pa de pessic:

- 125Grams de sucre
 - 140 Grams de farina.
- 1 Sobre de llevat en pols.
- 5 Ous.
- El suc d’ una llimona.

Preparació: 

Primer de tot separarem les clares dels rovells. Barrejarem els rovells d’ou amb el sucre i ho vetarem fins que obtinguem una massa harmònica. A part, vetarem també les clares ben fortes a punt de neu. Tot seguit quant tinguem les dues parts batudes, les barrejarem tot afegint la farina tamisada i també el llevat i ho remenarem fins a obtenir una massa que sigui força esponjosa. Un cop acabat tot això, ho col·locarem al forn –que ja el tindrem prèviament calent- a 180º durant 25 minuts. Un cop al pa de pessic el tinguem del tot fred, el partirem en dos trossos horitzontalment, a dins hi posarem la crema que a la vegada la farem de la següent manera;

Ingredients:

- 250 Grams de mantega 
- 75 Grams de sucre glaç. 
-  1 Culleradeta de cacau. 
- 2 Rovells d’ou.-

Preparació:

Treballarem els dos rovells d’ou junt amb el sucre i afegirem la mantega fins que quedi una pasta unida i fina, al final i afegirem el cacau. Tant sols en queda el guarniment que el farem de la següent manera;
 
Ingredients:

- Sucre glaç.
-Cacau en pols.
- 150 Cc. d’aigua  
-100 Grams de sucre.
- 1 Taronja petita.
- Un parell d’escuradents.

Preparació:

 Amb el sucre i l’aigua farem un almívar i amb la pell de la taronja farem una rosa, la cosirem amb els escuradents i, tot seguit la posarem amb l’almívar entre 15 a 20 minuts al foc. Quant la traiem, la deixarem en un plat amb un xic d’oli per tal que no s’enganxi. Cobrirem tot el pa de pessic amb el sucre glaç, pel damunt del dibuix de Sant Jordi fet amb el cacau i en un cantó col·locarem la rosa. (blocaires bona diada¡.)

ALBERGÍNIES ARREBOSSADES AMB PERNIL I FORMATGE

12 d’abril de 2009



Albergínies arrebossades; farcides amb pernil i formatge.-

L'albergínia es el fruit més típic de la mediterrània. L'escriptor Manuel Vazquez Montalban deia que si els pobles de la mediterrània tinguéssim una bandera hi tindria que portar una albergínia.

A Grècia el plat per exel.léncia fet amb l’albergínia és, la mussaka; que és un pastís escalfat al forn acompanyat amb pebrots i salsa de tomàquet i un cop fred –de aquí el nom, doncs amb àrab musaqqa vol dir fred- es serveix. La forma de servir-ho recorda força a la samfaina.

Al Marroc el plat més rellevant; és una amanida d’albergínies i comí. Les albergínies, un cop escalivades s’ha aixafen ben aixafades, -com si es fes un puré-, i s’acompanya amb el comí –fruit aromàtic- i el suc de llimona. Es serveix i es menja fred.

A Menorca el Tumbet que, amb les albergínies un cop tallades -amb pell- i arrebossades es deixen refredar. També i de la mateixa manera s’hi posen les patates i els pebrots a tires, s’hi fa una salsa de tomàquet amb ceba i es deixa reduir. Tot plegat es tira per sobre d’una greixonera, -atuell de fang- i es serveix fred... Jo, després de fer aquest petit viatge per la mediterrània, “em desperto” al mercat de Hostafrancs amb dues albergínies blanques a les mans, mentre me’n vaig cap a casa a preparar aquestes albergínies , tot respirant les flaires de la mediterrània.


Doncs, si us be de gust de fer-les, posem-nos el davantal i som-hi¡

Necessitarem per a 4 persones:

- 2 Albergínies grossetes.
- 200 g. De pernil.
- 6 talls de formatge per fondre.
- Un got de llet (opcional).
- Cibulet.
-2 Tomàquets.
- Sal.-

Per l’arrebossat necessitarem:

-150 grams de farina.
- 2 ous.
- 1 culleradeta d’oli.
- 2 gots d’aigua.
- Sal.

Per preparar l’arrebossat ho farem de la següent manera:

Separarem les clares dels rovells. Barrejarem ben barrejat amb un batedor; l’aigua, l’oli i els rovells. Anirem incorporant la farina a poc a poc, fins que ens quedi una massa pastosa. L’hi posarem la sal.

Muntarem les clares a punt de neu i ho barrejarem suaument amb la massa, i ja ho tindrem a punt per arrebossar les albergínies.

Aquestes albergínies s’han de tallar a rodanxes com si anéssim a fer “ llibrets” de carn, però sense arribar a tallar-les del tot fins el final.

Tallarem les albergínies a rodanxes una miqueta mes gruixudetes dels talls que normalment acostumem a fer-ho.

Les deixarem esquitxades amb una mica de sal, al voltant d’una hora per tal que deixin anar l’accés d’aigua. A continuació farcirem les albergínies amb el pernil i el formatge procurant que els dos productes quedin ben recolzats. En un plat -que el tindrem amb llet- i les pinces, mullarem lleugerament les albergínies junt amb el farciment. I a continuació banyarem les albergínies amb l’ arrebossat que tindrem preparat.

En una paella amb l’oli calent posarem les albergínies, tot treien-li l’accés de l`arrebossat que s’hi hagués pogut acumular abans de col·locar-les a la paella. En compte les posarem a la paella fins que veiem que comencen a inflar-se; amb les pinces les girarem repetint la mateixa operació, quant veiem – i testem- que estan al seu punt, tindrem preparada una plata amb paper absorbent per tal que deixin anar l’accés d’oli.

Les acompanyarem amb una mica de cibulet i els tomàquets.
Bon profit blocaires¡¡

Aquestes albergínies arrebossades van dedicades al Enric del bloc Samfaina d’Arts gran aficionat a les bones lectures i també aquest bon producte.

LLENGUADOS AMB SALSA AL GUST D'AVELLANES

5 d’abril de 2009




.- Llenguado amb salsa al gust d’avellanes.-

Me’n vaig anar al mercat de Hostafrancs i, mentre passejava, anava menjant aquella pasta amb gust de formatge. En aquella parada de peix, la peixatera va preguntar-me si mirava el peix o be la mirava a ella … Jo no podía parlar, doncs m’estava empassant aquella pasta que intentava digerir… Que me mira a mí o al pescado… … amb la mà plana i posada davant de la boca, vaig poder-li dir … pebdoni… ara… m’ho… ampafo… Ah¡… faci, faci… -Posi’m un parell de llenguados si us plau… d’aquets tant “macus”… Si senyó, ja ho pot ben dir-ho, si que ho son de “macus”… són de platja… i aquet preu… –tot senyalant-m’ho amb els dits de goma- 19’90 € el kilo.

Mentrestant jo, amb la bola de paper arrugat a les mans m’anava traient les molletes que em quedaven al pit, de reüll, anava mirant com netejava els llenguados i se’m va escampar dir-li, que ella també ho era de “maca”… i la veritat, ho era… –hi ho és.

Ingredients: (per a 4 persones)

- 4 Llenguados nets.
- 4 Carxofes netes i tallades molt fines.
- 150 Grams de mantega.
- 2 Llimones (necessitarem el suc).
- 175 Grams d’avellanes torrades molt picades.
- 2 Patates petites/mitjanes.
- Oli d’oliva (per fregir).
- Farina (per arrebossar).
- Sal i pebre.

Preparació:  

Deixarem una paella amb oli al foc, un cop calent, enfarinarem els llenguados, els fregirem i els traurem de la paella, tot decantant-los. Seguidament, en el mateix oli fregirem les patates passades per la farina i també per l’ou. Aquesta operació la repetirem amb les carxofes. En un plat, hi posarem les carxofes i les patates i, al damunt els llenguados. Col·locarem una paella al foc amb la mantega, les avellanes ben picades i el suc de les llimones. Un cop tinguem aquest preparat ben calent, l’aboquem pel damunt dels llenguados. Per sobre ho empolvorem amb julivert i seguidament ho servim. (blocaires que vagui… “macu”).