MANDONGUILLES AMB MONGETES

23 de febrer de 2009



He volgut fer una de les receptes d’aquest llibre que l’Enric de Samfaina d’Arts ens va donà a conèixer en el seu bloc, sobre els Àpats de fonda -el qual jo, ja tenia-. Les receptes que hi trobem són molt compatibles amb les cuines que tenim avui en dia a casa nostra i per tant són de molt bon fer. Dic aixó, perquè els àpats d’aquest suculent llibre,- recollits per Jaume Carles i Font-, de diferents fondes i també de diferents llocs de Catalunya, podríem relacionar-los perfectament amb diferents personatges i amb els seus oficis relacionats amb l’època, que hi devien de fer parada en aquest indrets.

El traginer - per exemple- que devia parar en aquella fonda que coneixia, tot pensant amb aquell “suquet” del fricandó o dels peus de porc, al igual que també amb aquell “suquet” mariner, que la mestressa de la fonda preparava. Per després un cop en acabar de dinar, sortir de la fonda “ben preparat” per continuar el seu camí. També aquell representant de “vetes i fils” que s’ho arreglava be; primer ensenyant-li les novetats a la senyora Maria de “Novedades Maria” per després tot seguit, continuar i fer parada a la fonda del poble, per menjar-hi l’arròs dels dijous…

Què… fem parada… i fonda?

.- Mandonguilles amb mongetes.-


Els ingredients per a 6 persones serà:

- 1 Kg. De mongetes del ganxet.
- 600 grams de carn trinxada de porc.
- 400 grams de carn trinxada de vedella.
- 6 tomàquets madurs.
- 1 Ceba grossa de Figueres.
- Un parell de grans d’all.
- 1 got de vi ranci.


Per fregir les mandonguilles:

- 2 Ous.
- Farina.
- Farina de galeta.
- Julivert.
- Oli de oliva.
- Sal.

Jo les mongetes les deixo amb remull el dia abans, l’endemà les escorro i els hi canvio l’aigua, poso una micona de sal i les deixo a foc ben baix durant 25 minuts,- un cop l’aigua està bullint-.

Barrejarem les dues carns, els dos ous, posarem també les cullerades que necessiti de farina de galeta, el julivert tallat ben petit, els dos alls tallats finament i ho salpebrarem. Farem les mandonguilles envadornades amb les dues farines i tot seguit les courem en una paella amb l’oli calent. Un cop estiguin cuites, les reservarem.

Aprofitarem l’oli de les mandonguilles, l’escalfarem – si cal l’hi posem una mica més d’oli- i l’hi posarem la ceba talladeta molt fina, al cap d’una estoneta li tirarem els tomàquets, una pessigada de sal i la copeta de vi ranci, ho taparem i ho deixarem fins que quedi tot ben estovat.

Quànt tinguem el sofregit a punt el posarem en una cassola hi tirarem les mandonguilles i les mongetes, cobrint-les amb el seu propi suc. Rectificarem de sal i ho deixarem coure a foc lent 45 minuts. Aquest és el temps que podem dir, que el plat el podem donar per acabat.

Blocaires bona parada… i fonda!

EL PERÚ

17 de febrer de 2009





.-El Perú.-(*)
La seva gent. (3ª part i última ).

Les visites a tots els familiars, parents, amics, veïns… van ser per conèixer; la seva gent.

Els familiars per poder-me coneixa; els parents per no sé menys que els familiars; els amics per poder dir: Tengo un amigo que vive en Barcelona… i els veïns per poder-te veure… i quànt no et veienen dir-li a la Carmen: … y aquel señor que iba contigo?

Per sort o per desgràcia he tingut maneres de viure en primera persona, el día a día de moltes persones que aquesta és la seva manera de viure/sobreviure de molts d’ells.

La senyora Sabrina i la seva filla, que en una sola habitació de 8x8 metres hi viuen fa més de 20 anys. Un llit dúplex; el menjador; el plat de dutxa i e moble on si troba la “tele” i una “ràdio cassete”, escolta a la Isabel Pantoja, tot mirant cap al carrer, on el solar de fora hi havia les cases que en forma de dominó van anar caient degut el terratrèmol de l’estiu del 2007 i com un mirador d’aquest desastre natural encara hi queda aquesta habitació tot hi haver-hi hagut desprès, més de mil repliques¡.

La Teresa, 23 anys, casada 2 fills. El seu marit de 43 anys la va anar a buscar quant en tenía 13. La relació es va trencar i ella se’n va anar de casa seva, deixant-l’hi la casa buida. El marit l’hi va dir que el perdonés, que l’hi posaria la casa tota nova de dalt a baix… Ella tornar… però ara el marit la sotmet, tot dient-li que l’hi ha posat tota la casa nova … i que ell es “l’home” de la casa. Ella vol el divorci, els cèntims de la separació els vol per la seva nena de 3 anys… la mare d’ ella la “ha votado” “llençat” al carrer, doncs vol que es casi amb un viudo 15 anys més gran que ella… El seu marit quànt la va anar a buscar amb 13 anys ja tenía 2 fills amb un altre dona. Aquest senyo tè un càrrec elevat a una població del Perú…

Pot ser per alló de: tot un senyor amb càrrec públic i escàndols, que dirà la gent d’ ell … en fi…¡

La Maira, 2 fills, mare soltera. Quànt ella va quedar embarassada del segon fill, ell l’hi va dir: No és mío… por tanto, és tu problema. Ella ha tingut el nou nat i el pare ha marxat, sense cap interès per el nou vingut, sense cap interès per anar a l’hospital, ni tampoc per firma com a pare els papers del naixement… ni tampoc sap el pare d’aquesta criatura si el seu fill és nen o nena…¡

També el cas de La Rocío i la Charo, la Teresa... i així una llista de noms bastant llarc.

Encara que sembla que es vol veure el final d’aquesta travessia per el desert amb la trobada d’un oasis ple d´esperança en que molts d’aquests casos, els “pares” son perseguits, doncs les lleis –encara febles- van imposant-se a poc a poc, doncs la dóna que comença a perdre la po, posa la denúncia per poder perseguir aquets “pares”. Unas lleis que encara afavoreixen força al matxisma, encara que se matxista en aquest país, és sinònim de dóna i és la dóna qui és pot dir que porta els pantalons, doncs sé dóna en aquest país és tenir un parell de “nassos”.

Com em va dir una dóna –mare soltera-. Si el hombre es bueno para bajarse los pantalones en la cama, que sea también bueno para llevarlos con sus obligaciones como padre.

(*) En un apartat a part, us explicaré la seva cuina i també la seva música, crec que val la pena¡.

VISIÓ D'ESPANYA

15 de febrer de 2009


Amb aquest nom, es presenta en el Museu d'Art de Catalunya, el dijous 19 de febrer a les 19:30 hores i fins el 3 de maig de 2009, aquesta exposició d'aquest artista gràfic valencià nascut  a Valencia i amb més de 2.000 obres catalogades.

Aquestes obres exposades son fruit d'un encàrrec fet per la Hispanic Society of America per la quàl realitzaría catorze murals que decoraríen les sales d'aquesta institució.

Fou realitzada entre els anys 1913 i 1919 les dimensions totals són; 3 metres d'alt, per setanta de llarg¡. Un passeig per Espanya, cosa que ell també tingué que fer l'any 1912 per poder esbossar i agafar apunts de tots aquests llocs espanyols.

La llibertat de la pinzellada i la llum de la seva terra, donen en aquesta exposició un retrat viu de l'Espanya de principis del segle XX.

FOTOS PERÚ

EL PERÚ . LA SEVA GENT (2ª part)

6 de febrer de 2009




El Perú .-La seva gent.- (2ªpart).-

Aquell matí, l´hi vaig dir-li a la Carmen Consuelo que hi anava jo a buscar el pa. >Buenos días señora, póngame 8 panecillos…No tiene sencillo señor…? Cuànto valen los panecillos señora? 1 sol, señor. Sólo tengo un billete de 50 soles señora…voy a preguntar si Carmen tiene sencilloNo se preocupe señor, lléveselos conozco a Carmen Consuelo y ustedes tienen que desayunar con el pan “calentito”…> Pa calent, amb una mica de mermelada i una tassa de llet i café –descafeinat-, amb sucre moreno… ah¡ i un altre amb una mica de pernil i una oliva negra… Agafar una mototaxi a Ica és tot una aventura per les persones que no ho coneixen, -jo-. La mototaxi és el mitjà de transport més económic que hi ha a Ica i també en altres poblacions del Perú. Els números no són el meu fort, però són números fàcils de contar... A veure… Ica –capital- tè al voltant d’uns 300.000 habitans i el “departamento” –la regió que porta el mateix nom que la capital- volteja els 200.000 habitants. El total d’aquestes mototaxis, està en més de 10.000, funcionen amb gasolina i el seu dipósit és d’un “galón” equivalent a 6,5 litres. La seva capacitat és per a dues persones més el xófer, separat per a una finestra. Poden funciona des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, fent la carrera el preu de 1,50 soles, equivalent a 40 céntims de €. Sí l’hi sumem els “autos ticos” –cotxes allà anomenats “carros”- que són “carros” de petites dimensions hi tenen la forma més de cotxe europeu. El total d’aquets “autos ticos” és de 30.000 unitats -hi la carrera dels quals pot supera els 2’50 soles¡- la seva capacitat és per anar-hi 3 persones més el xófer, encara que hi van fins a 6 persones… i una mica més… L’empedronament total de mototaxis i “autos ticos” tant sols és del 30%. >Pare aquí en la esquina, al ladíto del poste “amiguito…”.> Si l’hi sumem els camions de repartiment, furgonetes particulars, carretons de venta ambulant…, i cada u fent els seu servei per els carrers,- molts d’aquets carrers afectats, tallats, desfilats, trencats o bé per les obres o deixats de la mà de Déu pel terretrèmol de l’agost del 2007- el vianant té que anar literalment enganxat a la paret, doncs les aceres formen part del solar del carrer. A les parets dels carrers si pot llegir; “locutorio”internet”, més “locutorios” i més “internets” i al costat més “locutorios” i més “internets”… mentrès vas caminant et trobes amb persones que intenten nategar-te les sabates… -No… gràcias…- gires el cap per fer aquella foto…, doncs una imatge val més que mil paraules… > Cuidado… no saques la màquina de retratar… nos pueden seguir…entra aquí y tomamos un refresco…> Petites taules de marbre, amb les seves corresponents cadires, vitrines amb espècies i rams de fulles seques lligades amb un cordill…, pel mal de cap; circulació; baixada de la tensió; mestruació… amb l’etiqueta que diu: La autèntica casa de las hierbas de La Selva… i també batuts de maracuià, mango, lucuma, llet… passats per la licuadora, d’un gust reposat, o bé cornets de vainílla, nata… des de 1 sol, fins els 3. Un cop acabat amb el gust del repos a la boca, sortir al carrer, i arribar-te fins a “la Plaza de Armas” , on els canviadors et faràn el canvi pertinent dels bitllets que portis. >100 €?... a 3’90 soles señor… Bien…> Aquests 100 € queden canviats fregant els 400 soles hi amb la garantía i segell mercats en tots els bitllets pel canviador… Gràcias y que tenga un buen día señor… >Bien Carmen Consuelo, vamos a Tottus> -magatzems de alimentació; complements per a la llar; roba… inaugurats una setmana abans de les festes de nadal del 2008-. Agafar el carretó, hi tot seguit començar a omplir-lo… 5 kilos d’arroç; 2 kilos de sucre; 6 pots de llet; 1 paquet de tallarins; 2 paquets de spaghettis; 2 kilos d’arroç –per fer la paella-; 400 grs. De pestanaga –també per la paella- 400 de “arvejas” –pessols, per la paella-; 1 ampolla de vi negre –peruà-; 1paquet de polvos per rentar els plats ; 3 vestidets per la meva fillola d’un mes…; >Alguna cosa más señor…? N o señoríta, esto es todo. Pués són 126 soles con 79 céntimos… grácias señor, que tenga un buen día.> La sortida dels magatzems amb tots el paquets a les mans, una odissea…¡ els nebots no sortien del lavabo, doncs s’estaven assecant les mans amb els secadors automàtics, una i un altre vegada…, les mototaxis col.lepsades a l’entrada dels magatzems, la guàrdia urbana pitant continuament…, amb un equilibri inmens i amb la mototaxi en semi-marxa…, tirar les bosses a dintre i marxar cap a l’apartament…Déjenos aquí en la esquina junto al carrito de panecillos “amiguito”.