EL PERÚ . LA SEVA GENT

30 de gener de 2009



-. El Perú-. La seva gent. (1ª part).-

Vaig posar els peus en el aeroport de Lima i en van rebre amb un globus a la mà que deia; bienvenido a casa i tres roses vermelles, aquesta va ser la rebuda que van donar-me la familia de Carmen Consuelo. Jo vaig volgué respondre tot seguit amb dos petons a cada un d’ells, els seus pares; la seva germana; els seus dos nebots; el seu fill, junt amb una abraçada que jo vaig volgué aportar-hi també a cada un dels seus membres de la seva familia… >Venga vamonos a las afueras del aeropuerto>- vaig sentir que deia el seu pare. >Coge la bolsa del Josep> -li deia la Carmen Consuelo al seu nebot. >Agarra la bolsa de mano del Josep> -seguía manant la Carmen Consuelo a la seva neboda.- >Callate y suelta las bolsas> -va dir-me la Carmen Consuelo. Vaig obeir i em vaig deixa portar, junt amb tota la família fins a la terminal del “bus”. Allà la seva mare va dir-me; come, nos esperan cuatro horas de viaje… gràcias no tengo apetito, pués en el avión… come y hazme caso... El globus el portava la Maria Paz, la neboda de Carmen Consuelo; les roses, la seva germana Melissa; la maleta el seu pare Félix; la bossa de mà, ella; ningú em mirava, tots menjaven i bevien i jo allà al mig em sentia “despullat”, i envoltat de tots ells, em preguntava: On t’has posat Josep…¡¡ Un cop a Ica, varem tornar-me a convidar a dinar en un restaurant: pollastre arrebossat fet a la llenya junt amb les “papas” fregides, una amanida i la beguda nacional d’ells: “L’Inca Cola”, beguda amb poc gas, de color Llima/llimona i amb un gust molt acullidor. Les mirades eren més tranquil·litzadores i anava nota’n més “escalfor” el meu voltant. Eren les 3 i quart de la tarda, -hora peruana-. Mentres dinavem em van explicar que la sortida tant sobtada del aeroport era perquè a dintre, els taxis són “oficials”, i a les afores no, per tant són més barats a les afores. També els “rates” que no son “oficials” a cap lloc, veuen desseguida el turista i tot seguit s’enganxen a tú per donar-te la “seva benvinguda”… >La maleta nos la turnamos junto con tu bolsa de mano, para que no vean que eres tu el forastero/ turísta> – va dir-me el seu pare. > Menjar abans de sortir amb el bus –vaig dir jo- m’ha anat molt bé, doncs m’he quedat una mica “grogui”... > Claro¡ así has dormido y descansado un rato y no has visto la monotonía y el paisaje de desierto que és salir de Lima. Lima -capital del Perú-, és una ciutat amb 10 mil.lions de habitants, amb un port marítim, està ubicada a la costa central del Perú. Es la quincena ciutat més poblada de América Llatina y está entre las 30 áreas urbanas mes grans del planeta. Forma un àrea urbana continua amb el Port del Callao hi és aquí on molts indigents de “La Sierra” i de “La Selva” del Perú, busquen una millora de vida per poder sortir de la pobresa que estan ofegats dels seus orígens de naixement. Molts d’ells queden “frenats” a la capital doncs no saben “nedar” hi s’ofeguen, queden saturats per la poca feina que la seva terra, -creuen- que no els hi dóna. Resultats: violència, ódis, delinqüència, robatoris… L’arribada al Perú va ser per part de la família de Carmen Consuelo convertir-me -sense jo adonar-me`n- amb un més de: la seva gent.