PASSEJADA PELS MUSEUS DE SITGES I DE VILANOVA

14 de novembre del 2009


Museu Bilioteca Víctor Balaguer.

.-Miguel Utrillo.-
Oli sobre tela, obra realitzada per Santiago Rusiñol.

Encara que, hagués pogut posar moltes altres etiquetes en aquest “post” com ara; mirades, fotografia, carnaval, comparses, cinema, platja, ferrocarrils, ruta del xató… però en fi…, em declino amb la d’exposicions que és la que realment va portar-me fins a Sitges i Vilanova, junt amb els amics del Museu Nacional d’Art de Catalunya –MNAC- a veure l’exposició de Miguel Utrillo en el seu 75è aniversari de la seva mort.

Aquesta vegada vaig deixar “descansar” la cuina.

" L’home de les grans idees i de les grans iniciatives per el país"
 Josep Palau i Fabre.

Miquel Utrillo neix a Barcelona, (1862) en un si d’una família compromesa amb el moviment lliberal i republicà que porta la família a l’exili a Franca per dues vegades. Cursa estudis de enginyeria a Barcelona, Madrid i París i és en aquesta última ciutat on exercirà de corresponsal de La Vanguardia i torna fascinat amb les arts que en aquesta ciutat si troben. Tal és així que, a les estades a París pren part amb els espectacles d’ombres xineses. A Montmartre viu junt amb Ramón Casas i Santiago Rusiñol els moments d’art i de il·lusions millors de la seva vida.
Fou l’introductor del cartellisme a Catalunya i també a Espanya, molts dels seus cartells ideats foren realitzats en solitari i a quatre mans junt amb Ramón Cases i també amb en Santiago Rusiñol.

En ple esclat del Modernisme i amb l’obertura d’ Els Quatre Gats, és l’animador d’aquest local, portant i dissenyant ell mateix, espectacles d’ombres xineses i també putxinel·lis i organitzant exposicions, i que, junt amb els articles escrits a les revistes modernistes; Luz, Quatre Gats i Pèl &Ploma és consolida com a crític d’art descobrint a joves talents com; Pablo Picasso i Isidre Nonell. Els seus escrits superaràn els 700 articles.

El Noucentisme que es respira en aquells moments i l’inspiració clàssica, porten a Utrillo a donar forma el que serà la casa Maricel que el milionari i col·leccionista Charles Deering l’hi encarregà. Utrillo, dins d’aquest marc de la casa Maricel segueix promocionant artistes i escriptors.
El pes obtingut de tots aquets elements artístics i la de les seves crítiques, l’hi atorguen la direcció artística de l’ Enciclopèdia Espasa escrivint dins dels fulls d’aquesta gran enciclopèdia un gran nombre d’artistes, consolidant-los per sempre més. Participà activament en la construcció i creació del Poble Espanyol per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. De la Exposició Internacional de Barcelona, també en fou un dels directors artístics.

Després de viatjar tota una dècada dedicada a tasques d’assessorament, retorna a Sitges. La mort de Santiago Rusiñol el 1931 donen a Miquel Utrillo un punt d’inflació,
és en aquesta població on Miquel Utrillo va dedica els seus últims anys de la seva vida, a treballar en la personalitat de Santiago Rusiñol i la relació que tingué amb el Cau Ferrat, col·labora en l’organització i documentació de les peces del Cau Ferrat, per tal que es pogués obrir al públic. El Cau Ferrat s’obri al públic l’any 1933.

Miquel Utrillo morir a Sitges a l’edat de 72 anys. Després de tota una vida dedicada a les arts.
Enginyer, pintor, decorador, crític literari i promotor artístic.

Per la tarda i després de dinar –entre altres coses “xató” - passejada per Vilanova i entrada quasi obligada al museu Víctor Balaguer, aquí si troba la biblioteca amb més de 25.000 llibres que el polític i escriptor va recollir al llarc de la seva vida.

La biblioteca fundada l’any 1884 manté l’estètica, al igual que les col·leccions originals, de manera que en endinsar-se dins de la biblioteca, es trobar-se i veure com era un museu al segle XIX. Fins l’any 1965 fou l`única biblioteca pública que va tenir la població.

Un complement important en aquest museu és la visió permanent d’una vintena de teles barroques, tant espanyoles com europees del dipòsit històric del Museo del Prado; El Greco,Ribera, Goya, Rubens o Van Dyck.


Pintors com; Ramón Martí Alsina, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Isidre Nonell, ens ofereixen una passejada pel Romanticisme fins al Noucentisme, amb la visió personal de cadascún d’ells, junt amb l’època que van viure. Molts d’aquets pintors -i d’altres-, van deixar en vida les seves teles en donació, per tal de poder està al “costat” dels pintors del barroc i dins d’aquesta Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

(blocaires bona passejada¡¡.)

Les imatges de la Biblioteca Víctor Balaguer estàn baixades de; senyaldepagina.blogspot.com i de Vilanova.cat
La imatge de Miguel Utrillo de; Sitges.cat

6 comentarios:

ELS PEIXOS ha dit...

Molt interessant aquest post Josepb!!!
Moltes gracies per informar-nos de tot el que no sabem molts.
Fins aviat

ELS PEIXOS ha dit...

Josepb torno a ser jo.Ara hi anat a mirar el ultim post teu, bé penúltim , per veure si havies contestat , i mira quina sorpresa hi tingut..sou germans tu i l'Enric ? és que jo no ho sabia i no ho sé tampoc però quan os llegia a tots dos , sempre em feia recorda un del altre , torno a preguntar , sou germans o ens heu pres el pel ???
Una abrasada Josepb

josep ha dit...

Josep,
A mi la pintura modernista d'Utrillo, Rossinyol i per sobre de tots, de Ramon Casas, m'encanta. Per cert el Museu Balaguer, a banda d'un munt de coses (inclosa la biblioteca que esmentes)te una petita colecció d'art egipci (inclosa una mómia, cvrec recordar). Reafirmant el que dus, és una visita recomanable. Una abraçada.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Dolors; -Els Peixos- Veig que aixó dels dos germans, et preocupa força eh, Dolors? Doncs et contesto tot seguit.
Jo quant vaig neixa, ja tenía un germà, ell va tenir que esperar 5 anys per tenir-ne un, el nom del meu germà es Enric i el germà d'ell Josep.

No tot són postres ha dit...

Uns llocs molt macos i interessants per passejar-t'hi i veure coses. Gràcies per la recomanació!
PTNTS
Dolça

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Josep; -El café de nit- Una passejada per passar un diumenge, visitant aquestes dues ciutats com alternativa per poder deixar la cuina i sortir de casa i trencar la rutina de cada día.
Referent a la col.lecció d'art egipci, tens tota la raò Josep, també hi ha una momia en aquesta col.lecciò com dius tu. No he volgut allargar més aquest "post", doncs al cap i a la fi no deixa de ser una "passejada".

Dolça; -No tot sòn postres... a la cuina- Un diumenge al matí per anar a fer una passejada, quedar-me a dinar -entres altres coses "xató"- i a la tarda/vespre tornar a ser a casa.
Gràcies a tu Dolça, per ser "seguidora" meva¡¡. Una abraçada Dolça¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,