MERCAT DEL NINOT. "El Porvenir" (1ª Part)

8 de novembre del 2009







A l’antic municipi de Les Corts, i molt a prop del Hospital Clínic hi havia una coneguda taverna, l’amo de la qual, tenía una filla que es va prometre amb un xicot de La Barceloneta. En una de les trobades dels enamorats, a casa del seu xicot, la noia va veure com desballestaven un bell bergantí, cridant-li l’atenció el mascaró de proa del vaixell, que li recordar un ninot. La noia va demanar al seu promés i amics que salvessin del foc aquell mascaró de proa en forma de ninot, així ho varen fer i el van portar a la taverna del seu pare.
Carreters, camàlics, passavolants, veïns de Barcelona, curiosos…, tothom s’arribava fins el municipi de Les Corts, i entraven a veure/beure aquell bell mascaro de proa, no cal dir, que a l’amo de la taverna, el mascaró de proa, l’hi va servir d’un gran reclam. El Ninot. Nom que l’hi va quedar a la taverna, per distingir-la d’altres que si van establir.

Les necessitats de les Corts de proveir al municipi d’un mercat, eren obvies, es trobava en plena eixample i expansió del municipi i també l’únic mercat de l’historia que va tenir el municipi. “El Porvenir” fou el nom escollit i que va portà el mercat des de la seva fundació l’any 1893 i fins el 1931, que en establir-se la República, l’hi posaren el nom de l’antiga taverna, -en referència al mascaró de proa- per haver complert tant i tant bé la feina encomanada. Mercat del Ninot. 

L’any 1933 es va fer l’ inauguració oficial del mercat, -Mercat del Ninot- fent-lo cobert i perden la seva fesomia a l’aire lliure. La Gran Remodelació de l’any 1933 van deixar a bon cobert l’estructura arquitectònica del mercat, que està feta d’estructura metá.lica i tancament perimetral d’obra vista, esdevé un dels edificis més característics del districte.

El 1939 el nom del Ninot va ser abolit i retornar a l’ antic nom “El Porvenir”, encara que el nom del Ninot no es va perdre mai. Les veus populars -en general-, van donar-li la força que mai va a arribar a perdre.
En l’actualitat el mascaró de proa –El Ninot- es troba al Museu Marítim de les Drassanes. El Ninot, representa a un jove amb el nombrament d’ alumne de nàutica en una mà i la gorra de visera a l’altra, donant-l’hi un aire de pressa per embarcar.

Passejant per els grans passadissos d’aquest mercat, on a les parades, els clients s’hi aturen tot esperant el seu torn, em trobo amb les parades de carns; de vedella, de xai, de porc, al igual que els menuts i capipotes i els morros de vedella… ah¡… i els ous de Calaf, ¡…tot es digna de ser comprat¡.

Els números de pal del rellotge, on majestuós, senyoreja les parades i, aquestes, esperen l’hora de plegar tot festejant aquest moment.

Segueixo voltant i, fent parada a les parades del peix, em trobo amb l’agradable sorpresa de trobar-me amb les germanes bessones Mercè –la germana “gran”- i la Pepita, que des de l’edat de 12 anys –m’expliquen- despatxen peix en aquest mercat. Mentrestant, la Mercè, que em talla la tonyina, em comenta que els noms que els hi van posar fou perquè Mercè, és la patrona de Barcelona i, el de Pepita perquè per Sant Josep -19 de marc- era festa gran i així ho celebrarien per un igual... Sant Josep avui en día ja no és festiu... peró l’hi fem fer la crema catalana igual eh? –em diu la Mercè tot senyalant amb el tallant a la seva germana bessona. Abans de sortir, en una de les bacallaneries, vaig comprar uns morros de bacallà, els quàls els vaig trobar molt macos per fer-los amb una salsa de taronja... gràcies senyo, passi-ho bé... bon día!.

-.Bessonada de tonyina amb panses i una vinagreta.-

Ingredients: (per a quatre persones)

8 Talls de tonyina fresca.-
1 Clau d’espècia.-
100 Grams de panses de corint.-
1 Porro tallat a trossos.-
2 Grans d’all tallats petits.-
1 Culleradeta de pebre vermell.-
1 Fulla de llorer.-
3 Tomàquets.-
Julivert.-
Farigola.-

Per fer la vinagreta:

1 Got de vinagre agredolç.-
2 Gots d’oli d’oliva.-
1 Culleradeta de mostassa.-
125 Grams d’avellanes mòltes.
(també podem posar-li ametlles,
o 3 trossos de nous picats)
Sal.-
Pebre.-
Julivert picat.-

Ho prepararem més o menys d’aquesta manera:

Bullirem tots els ingredients amb aigua, excepte el tomàquet, que el guardarem per la presentació -i, per fer-li la “foto”- . Un cop bulli tot plegat, hi posarem els talls de tonyina deixant-lo entre cinc i deu minuts, passats tres minuts l’hi posarem les panses.
Un cop estigui cuit, ho traurem i ho deixem refredar. Tot seguit, al fons dels plats hi posarem el tomàquet tallat a rodanxes molt fines i, al damunt, la tonyina amanida amb la vinagreta. Ho servirem. (blocaires que vagi de gust)

Aquest “post” va dedicat a la Mercè –Cuina per llaminers- per trobar-se tant lluny i a la vegada tant a prop dels “blocaires” que ella segueix.

14 comentarios:

ELS PEIXOS ha dit...

Caram Josepb , em fas emocionar!!!! Tan ben explicat i tan maco. Jo ja et vaig dir que jo també soc de mercat i tot això m´ emociona.
Jo només el conec com a mercat del ninot , però m´agradat molt saber-ne la seva historia.
El vaig con eixa fa uns anys que per desgracia anava al Clínic a fer companyia a una tieta molt jove que és va morir de leucèmia , i feia passejades cap al mercat del Ninot . aquestes peixateres ja les havia vist.
També m´agradat molt que li dediquis aquest post tan maco a la Mercè .
I el bacallà s'oposo que queda molt bo.
Bé Josepb , moltes felicitats per aquest post i per ser com ets.

preparada per la 2o part...

ELS PEIXOS ha dit...

i la tonyina que , eh????
Te la copío i un dia la faré al meu bloc , va bé...?
te que ser molt bona d´aquesta manera.
Fins aviat

Margarida ha dit...

El meu germà havia treballat al Mercat del Ninot, i jo alguna vegada m'hi havia passejat.
Molt bona la feina que fas d'explicar la història d'aquests mercats. Hi ha tantes coses que no sabem!!!
Una abraçada!

josep ha dit...

Josep,
Molt bo el recorregut històric que estàs fent pels mercats de Barcelona. El mercat del Ninot compartint espai amb el quarter de bombers de l'eixample barceloní és un altre d'aquests mercats emblematics. Una abraçada

Assur ha dit...

Interessantíssim i molt ben documentat post. L'enhorabona!

T'he de dir, també, que una de les raons per les que et dius Josep és perquè la mare va voler posar-te un nom que es celebrés en dia festiu, i recordo com es va disgustar quan el dia de Sant Josep va deixar de ser-ho.

Per cert: Segons, també, em va explicar la mare, quan em van preguntar com m'agradaria que et diguessis vaig contestar que m'agradaria que et posessin... "Rafaelito"!!!

Mercè ha dit...

Josep, primer felicitats per un post tan interessant i tan bonic!! I segon, em sento molt afalagada que me l'hagis dedicat a mi! Quina il·lusió!! M'has emocionat! :)
Una abraçada!

bajoqueta ha dit...

Gràcies per fer-mos esta gran explicació que ha sigut com una visita turística, segur que li has portat bons records a Mercè.

El cullerot Festuc ha dit...

M'ha encantat el títol de la recepta...bessonada de tonyina! :)
Petunets,
Eva.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Deu-vos-guard a tots els que entreu en aquest blog i com sempre, moltes gràcies per deixar els vostres comentaris.

Dolors; -Els Peixos- M'ha afalaga profundament, que t'hagi agradat aquest "post" i la seva història. Una història que comença en el mar i acaba en el mercat-del Ninot-.
El bacallà encara no l'he fet, però sí la tunyina amb la seva vinagreta -la tunyina és la de la "foto" de les dues germanes Mercé i Pepita la de l'esquerra- més fresca no pot ser¡¡.
És clar que si que és pot copiar, ja t'ho vaig dir, tenint una "clienta" tant bona com tu en aquest blog... els clients sempre tenen la raó.
La 2ª part serà... fins la pròpera Dolors¡¡.

Margarida; -El món de la cuina- Aquestes històries dels mercats les marquen els mateixos clients amb el dia a dia d'anar a comprar els productes frescos. Jo l'únic que faig, es assentar-me en un banc del mercat i veure, escoltar, sentir... e intentar donar-l'hi forma a totplegat.
I les coses que no sabrem potser mai Margarida,¡¡.
Fins la propera Margarida.

Josep -El cafè de nit- La "foto" del "slide" de la zona de aparcaments de Villarroel, la paret que es troba al front és la dels bombers. No he parlat en el "post" dels bombers, doncs la documentació que tenía no en parlava, però sí ho feia del Hospital Clínic, per aixó l'he posat un enllaç. Records per a la Glória¡¡.

Enric; -Ca L'Assur- Et posarem el nom de Josep, per celebrar el dia del pare, per ser festiu i així poder celebrar-ho tot junt -Paraules de la mare, Enric -ho recordo-.
La veritat, celebro més dir-me Josep i no ser festiu, abans que, "Rafaelito" i tots els complements que rimen... "poquito","nabito"... i per darrera també... "culito"...
Celebro que t'hagi agradat el "post" del Mercat del Ninot.

Mercé; -Cuina per llaminers-
Moltes gràcies per els teus el.lògis envers a mí, per el "post", del Mercat del Ninot.
Amb la dedicatòria, jo l'únic que he fet, és fer el que ja han fet el Blog de cuines de, Blog de club de cuines, Catalunya Ràdio, els "bloquistes" que et donen els seus comentaris i jo -com a "bloquista" també- t'he fet el meu comentari, per la perseverància i per està tant a prop dels "bloquistes" que segueixes. Una abraçada per tu també Mercé¡¡.

Oretto; -Bajoqueta, A la taula i al llit, el primer crit- Mercats de quasi tota la vida, amb històries, mercades amb el dia a dia. Sentar-me en un banc, escoltar els ganivets lliscant per la carn, les veus de les dependentes... "que més voldrà"... els carrets de les senyores portant els productes... a fora la descarregada dels productes frescos surtin dels camions... aquesta és l'història dels mercats.
Amb la Mercé jo l'únic que he fet,és el que tothom ja havía fet, felicitar-la per la constància que tothom la apremiat. Una abraçada Oretto¡¡.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Eva; -El Cullerot Festuc- El nom de bessonada de tonyina ha estat per les dues germanes bessones del Mercat del Ninot de Barcelona,-Mirar "fotos de "slide"-decicat a elles per tota una vida despatxant en aquest Mercat. PERtunets també per tu Eva¡¡. Josepb.

MAR ha dit...

Ostres moltíssimes gràcies per explicar-nos la história del Ninot que curiosa; ha estat el mercat que des de petita anava a comprar amb la meva mare i germanes i ara que ja estic casada i visc molt aprop doncs és el meu mercat i li tinc molt de carinyo, de fet ara que l'han tancat per remodelar-lo em fa com pena perque no sé si quan torni a obrir conservarà encara aquell encant de records d'infància que tinc d'ell .. .en fin de moment comprarem a la carpa de davant de l'hospital clinic..

petonets

PILAR ha dit...

Mentre anave llegint ja m´hi trovaba passejant per les parades. Molt interesant tot els que ens has explicat. La recepta ha de ser bonissima i el nom que li has possat: encantador.
Fins aviat Josep!

Fem un mos ha dit...

Molt interessant la historia del mercat, espero que la tonyina fos igual de bona i enriquidora
Una abrasada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Mar; -Sèsam&Comí-Encara que,en el mercat, es va fer un manteniment l'any 1986, i també estructural el anys 1982 y també l'any 1988 -el terra-, ara toca -igual que el mercat de Sant Antoni-una reforma integral. El Mercat on anaves a comprar amb la teva mare i les teves germanes es posa bonic i guapo, amb zona d'aparcaments i també amb les últimes tecnologíes per poder compatir amb les grans superficies, aquest mercat és dels bonics históricament i també popularment, encara tè que dir moltes coses... Crec que quànt estigi acabat podràs dir; M'en vaig a comparar al meu mercat el del Ninot¡¡. Fins la propera Mar¡¡.

Pilar; -Cau de cuina- Veure,escoltar, mirar... són sentits imprecindibles a l'hora de sentir aquest -i també d'altres- mercats de Barcelona, mirar els productes frescos -en aquest cas la tonyina- i fer-la amb la vinagreta, resulta d'alló tant elegant, zencill i natural com aquesta recepta.
Dues germanes bessones i tota una vida despetxat peix, en aquest mercat, el nom m'ha semblat carinyós -de bon rotllo, naturalment-. Una abraçada Pilar¡¡.

Siòn; -Fem un mós- Passejar-me pel mercat i fer la recepta, ha estat una mateixa cosa, doncs ho he vist molt a prop -la foto del "slide" la Mercé, que és la germana de l'esquerra està tallant la tonyina que és la de la recepta-i arribar a casa i posar-m'ho a fer, va ser totplegat el mateix. Fresc i natural¡¡. Una abraçada Sión¡¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,