PASTÍS DE FORMATGE (La catedral)

7 de juny del 2009




El pastís de formatge és potser, un dels postres més universals i, presumiblement, un dels més antics que utilitza productes làctics.

La primera font documentada que fa menció d’aquest pastís, ve dels antics Jocs Olímpics grecs, i seguint els receptaris de Marcus Porcius Cato, consol, militar i escriptor -conegut com a Cato “el vell”- escriuria la recepta d’aquest pastís per preparararla en un dels molts llibres de cuina Romana, anomenats “De Agricultura” els escrits dels quals parlen de les velles costums quotidianes.

En l’època actual, encara trobem i de ben segur que trobarem receptes de pastissos de formatge en molts llibres de cuina i revistes especialitzades al igual que també dins l’informàtica trobem bloquistes que escriuen sobre receptes d’aquest món de la cuina i també els vells costums de com fer aquets pastissos, aquest és el cas del blog de l’Enric de Samfaina d’arts on aquesta “catedral” de formatge, -transformat amb pastís-, troba la seva culminació quasi perfecta amb aquest tot gloriós sabor, al igual que també al magnífic gust esponjós, que hi trobem amb la seva textura.

Per a la pasta:

- 125 Grams de farina.-
- 60 Grams de sucre.-
- 1 Llimona.-
- Rovell d’ou.-
- 25 Grams de mantega.-

Per a la massa:

- 1 Quilo de formatge Philadelphia.
- 400 Grams de sucre.
- 3 Cullerades rases (soperes) de farina.
- 1 Taronja.
- 1 Llimona.
- 5 Ous.
- 2 Rovells d’ou.
- 6 Cullerades soperes de crema de llet.

Per elaborar la pasta:

Passeu la farina a través d’un sedàs i formeu sobre el marbre de la cuina un volcà. El bell mig hi posareu el sucre, el rovell d’ou, la mantega tallada a trossets petits i, amb un ganivet de serra, hi ratlleu al damunt la pell de mitja llimona –just per aromatitzar-.

Amb una forquilla metàl·lica comenceu-hi a xafar la mantega, barrejant-la que tots els ingredients quedin compactats i tot seguit es pot fer amb les mans. Acabada la massa , poseu-la a la nevera, embolicada amb paper de plata, una mitja hora per tal que reposi.

Deixeu el forn encès a 180º. Unteu la base del motllo amb mantega i, esteneu la meitat de la massa sobre el marbre –una mica enfarinat- fins que obtingueu una fina làmina de pasta de la mateixa circumferència de la base. Folreu la base del motlle, poseu-la al forn ja calent, i traieu-la quan estigui rosseta. Deixeu-la refredar del tot.

Traieu el formatge de la nevera i deixeu-lo a temperatura ambient.

Per elaborar la massa:
 
Enceneu el forn a la màxima temperatura que arribi. Dintre d’un gran bol i amb una cullera de fusta treballeu el formatge i el sucre fins que estigui ben unit i esponjós. Afegiu-hi –d’una en una- les tres cullerades de farina tot evitant que es facin grumolls. D’un a un , també, barregeu-hi els 5 ous sencers i els dos rovells. Aromatitzeu-ho amb la pell d’una llimona, i també la de mitja taronja. I per acabar les sis cullerades de crema de llet.

Munteu el motlle i folreu-lo amb la pasta sobrant, tot enganxant les parets del motllo –untades també amb una mica de mantega-. Aquesta operació es far per quant tireu la massa no es vessi.

Aboqueu-hi la massa a dins el motlle i poseu-hi el pastís tot seguit al forn –el qual ja estarà a la màxima temperatura. Al cap d’un quart d’hora, vint minuts aproximadament el pastís començarà a enrossir, es en aquets moment que teniu que baixà el termòstat a 100 graus i el cap d’una mica mes d’una hora el pastís estarà acabat, per comprovar-ho punxeu-lo amb un ganivet.

Deixeu-lo refredar a temperatura ambient i, un cop fred poseu-lo a la nevera.

Consell Pràctic: Aquest pastís es més bo encara si ha estat, com a mínim, tot un dia a la nevera. (bon profit).

10 comentarios:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

M'agrada la història gastronòmica de l'orígen del pastís.
El pastís fa molt bona pinta. Gràcies per la teva assiduïtat al meu bloc.

Gemma ha dit...

Jospe, es podria escriu un llibre sencer amb només receptes de pastissos de formatge, oi?
Aquest teu ha de tenir per força moooolt gust de formatge, la massa del farcit en porta 1kg!!!
A veure si l'Enric s'anim i organitza un MEME de pastissos de formatge ;)

Núria ha dit...

Buf, Josep aquest l'he de provar...quina bona pinta!!

Maria ha dit...

Ondia Josep, quina quantitat de formatge, 1 quilo.. ja pot estar bo, ja..

ANNAFS ha dit...

He fet mlt pastissos de formatge, però cap com aquest. I sembla super esponjós i molt bo.
ptns.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

A peu coix; Això per que veigis si en tè d'anys aquests pastìs. A tothom dirè el mateix, bó es poc es super bó.
Igual et dic per entrar en el meu bloc, moltes gràcies¡

Gemma; -La cuina de casa- De segur que si Gemma podríem escriure un llibre i també un MEME com dius tu fet per l,'Enric, que he vist que també vindrà a classe, amb la Mireia, un bon moment per comentar-li¡¡.

Nuria;-Cocinarte- Aquest no crec que el pugis provar... un altre igual, si¡¡ Una bona "pinta" amb "clenxa" inclosa¡¡¡

Maria; -La menta fresca- per aixó el nom de "la catedral"... ho és de bo... molt però molt. He fet l'enllaç de l'Enric de samfaina d'arts que el vaig treure d'allà. Prove'l i veuràs Maria¡¡

Anna; -M'agrada cuinar- sinó l'has fet, puc assegurar-te que es "inolvidable". Igualment per a tu i les teves filles bessones una abraçada¡.

Margarida ha dit...

Noi, haurem de fer aquest pastís, perquè després de llegir les teves paraules, he anat al bloc de l'Enric i també el deixa pels núvols! Però m'havia espantat en veure els ingredients: 1 kg de formatge! Res, un dia que tinguem un dinar lleuger, de postres tocarà menjar-se "La catedral".
Una abraçada!

Mercè ha dit...

Josep, sembla que ens hàgim posat d'acord!! Els pastissos de formatge són deliciosos tots i n'hi ha tantes versions!!
Petons!

MAR ha dit...

bon dia Josep el teu pastis de formatge té molt i molt bona pinta a mi m'encanten els pastissos de formatge ho sigui que m'apunto la teva recepta i la faré un dia a veure què tal ... .Jo quan el faig també el faig el dia anterior perque reposat queda més bo

Petonets
mar

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Margarida; -El món de la cuina- Tant l'Enric com jo -com has llegit-, diem el mateix, la veritat és que és deliciós i una passada de bó... "inolvidable". Si el fas quedaràs molt bé Margarida, per postres. Igualment una abraçada per a tu des de Badalona.

Mercé; -Cuina per a llaminers- Tens tota la raó Margarida, tants i tant bons... vaig a veure el teu bloc ara mateix Mercé¡ Una abraçada¡.

Mar; -Sésam&Comí- Celebro que t'hagi agradat aquest pastís tant i tant deliciós -modestia a part- peró és que ho és. Veig que tu pots esperar el dia següent i tenir-lo a la nevera... no tens cap "ratoli" que el vaigi picant. El que tens -de ratoli- encara és molt petiteta.
Moltes gràcies Mar per entrar en el meu blog i espero que fins aviat. Una abaraçada¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,