EL PASTÍS DEL SENYOR GIOVANNI PLUM

30 d’abril del 2009



.- El pastís del senyor Giovanni Plum.-

S’explica de la creació d’aquest pastís que, a la ciutat de Pompeia el senyor Giovanni Plum es trobava a casa seva fent una coca, quant de sobte va sentir un fort terrabastall i, cames ajudeu-me, va sortir a fora del carrer, amb la cara enfarinada, i mogut per la massa de gent que espantada com ell, va començar a córrer un altre cop amb la coca a les mans corrents carrers avall. Quant es trovaba baixan pel carrer Central de la ciutat, troços de lava van caure sobre la fruiteria d’un amic seu, totplegat va fer que, molts d’aquells troços de fruita, i també fruits secs, caiessin damunt de la coca del senyor Giovanni Plum, no cal dir que, el pobre senyor Plum va quedar estés a terra amb els braços elevats aguantan la coca i, que sense volguer, va crear a títol póstum, el nom que avui és coneix aquest passtís…fulminant no? Els anglesos, per la seva part, potser van treure de les cendres de Pompeia l’au Fénix i van fer volar aquest passtís a la línea que avui en día encara se'l coneix i que li dona el toc elegant que encara té. (Traduït de l’anglés el nom del pastís vol dir; Pastís de prunes.)

Sigui veritat o no aquesta história, jo em quedo amb tres coses, la primera; l’elevada massa i la poténcia i força dels pompeians, en vers el seu Vesubi, la segona; la quadrícula quasi perfecta dels fruits que els anglesos l’hi ha sabut donar i, la tercera; la recepta d’aquest pastís fulminant que la Glória del café de nit, ens va donar a conèixa en el seu blog i que, junt amb el Josep comparteix, gràcies per compartir amb tots nosaltres aquets plaers¡.

Per acabar i per què estigui tot a punt, podem pendre aquest pastís, junt amb el té, a l’hora anglesa, aixó sí blocaires, sigueu puntuals, que no s’ha dormi…

13 comentarios:

Gemma ha dit...

Ostres, no coneixia gens l'origen d'aquest famós pastís! Em sembla una història increïble... gràcies per compartir-la :)

El cullerot Festuc ha dit...

Que bonica la història del pastís...no la coneixia pas...
Petunets,
Eva.

Glòria ha dit...

Increïble història que mereixeria ser veritat!. Els anglesos han fet bé de donar a conèixer aquest pastís i està bé això de mantenir la tradició de menjar-lo a les cinc de la tarda, com marca el rellotge, amb una bona tassa de tè.

Fins aviat

ANNAFS ha dit...

Vaja història, la del senyor Giovanni Plum... Molt interesant. I el pastís... bonissim.
Ptns.

Margarida ha dit...

Jo tampoc coneixia la història del senyor Plum i això que m'he fet un tip de menjar Plum Cakes perquè m'encanten!
Gràcies per documentar-nos tan bé.
Veig que ja saps que tinc una cosa per tu al meu bloc. M'ha fet molta il·lusió poder-te donar el teu primer premi. Ja veuràs com aviat en tindràs més.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gemma; -La cuina de casa- Moltes vegades les históries, també porten els seus mites i llegendes que l'ha acompanyen i, aquesta vaig trobar-la d'alló tant i tant explicable, gràcies a tu per llegir-la Gemma.
Eva; -El cullerot festuc- Aquestes históries també n'hi ha moltes que queden enterrades i oblidades i, quànt surten a la llum queden transformades amb el que avui l'hes han combartit.
Glória; -El café de nit- Jo quànt el vaig llegir, amb vaig imaginar els pompeians, que no volien deixar la seva terra, doncs terres que hi han volcans, són fertils i poderoses. Potser després els anglesos, amb la linea que tenen l'han el.levat allà on es trova ara.
Annafs; -M'agrada cuinar- Els petons per a tu i les teves bessones que, tot explican-los aquestes históries pugueu gaudir-ho tots plegats esmorzant aquest plum-cake.
Margarida; -El món de la cuina-
Aquestes históries, crec jo, que mentres estàs fent el pastís, t'hi imagines els pompeians al costat del seu volcà, tot intentant salvar-los, perquè al menys el senyó Giovanni pogui gaudir del seu pastís, no et sembla?. Un altre cop moltes gràcies, per a tot plegat. L'abraçada l'ha comparteixo amb tots els teus.

Francesc ha dit...

M'ha semblat molt curiosa la història d'aquest pastís. Com diuen per allà: "Si no n'é vere, é ben trobato". Gràcies pel premi. Salutacions

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Doncs visca el Sr. Giovanni. I visca aquest pastís. Salut!!!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; -A la taula i al llit...- Sigui com sigui, sigui... benvingut¡, no et sembla?. El premi, crec que t'ho mereixes com a company i també com a bon comunicador. Salutacions també per a l'Oreto.
Olles i somriures; ... i que visqui molts anys aquest pastís, i si és amb bona companyía per a comparti-lo millor que millor, no et sembla?. que vaigi de gust "olles"...

Mercè ha dit...

Caram, quina història darrera el plum-cake!! No la coneixia!! Però vaja, el pobre home devia descansar ben en pau amb una recepta com aquesta, oi? :)
Petons!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Mercé; -Cuina per llaminers- Però, (em sembla a mi) que abans de morir hagués pogut provar-lo, per donar el vistiplau, no et sembla? Gràcies.

RUBEN ha dit...

Josep! Quina història més curiosa i quin pastís més bo! mmmmmm

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Ruben; -A la cuina- Celebro que t'hagin agredat les dues coses. Salutacions, i fins aviat¡.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,