EL PERÚ . LA SEVA GENT (2ª part)

6 de febrer del 2009




El Perú .-La seva gent.- (2ªpart).-

Aquell matí, l´hi vaig dir-li a la Carmen Consuelo que hi anava jo a buscar el pa. >Buenos días señora, póngame 8 panecillos…No tiene sencillo señor…? Cuànto valen los panecillos señora? 1 sol, señor. Sólo tengo un billete de 50 soles señora…voy a preguntar si Carmen tiene sencilloNo se preocupe señor, lléveselos conozco a Carmen Consuelo y ustedes tienen que desayunar con el pan “calentito”…> Pa calent, amb una mica de mermelada i una tassa de llet i café –descafeinat-, amb sucre moreno… ah¡ i un altre amb una mica de pernil i una oliva negra… Agafar una mototaxi a Ica és tot una aventura per les persones que no ho coneixen, -jo-. La mototaxi és el mitjà de transport més económic que hi ha a Ica i també en altres poblacions del Perú. Els números no són el meu fort, però són números fàcils de contar... A veure… Ica –capital- tè al voltant d’uns 300.000 habitans i el “departamento” –la regió que porta el mateix nom que la capital- volteja els 200.000 habitants. El total d’aquestes mototaxis, està en més de 10.000, funcionen amb gasolina i el seu dipósit és d’un “galón” equivalent a 6,5 litres. La seva capacitat és per a dues persones més el xófer, separat per a una finestra. Poden funciona des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda, fent la carrera el preu de 1,50 soles, equivalent a 40 céntims de €. Sí l’hi sumem els “autos ticos” –cotxes allà anomenats “carros”- que són “carros” de petites dimensions hi tenen la forma més de cotxe europeu. El total d’aquets “autos ticos” és de 30.000 unitats -hi la carrera dels quals pot supera els 2’50 soles¡- la seva capacitat és per anar-hi 3 persones més el xófer, encara que hi van fins a 6 persones… i una mica més… L’empedronament total de mototaxis i “autos ticos” tant sols és del 30%. >Pare aquí en la esquina, al ladíto del poste “amiguito…”.> Si l’hi sumem els camions de repartiment, furgonetes particulars, carretons de venta ambulant…, i cada u fent els seu servei per els carrers,- molts d’aquets carrers afectats, tallats, desfilats, trencats o bé per les obres o deixats de la mà de Déu pel terretrèmol de l’agost del 2007- el vianant té que anar literalment enganxat a la paret, doncs les aceres formen part del solar del carrer. A les parets dels carrers si pot llegir; “locutorio”internet”, més “locutorios” i més “internets” i al costat més “locutorios” i més “internets”… mentrès vas caminant et trobes amb persones que intenten nategar-te les sabates… -No… gràcias…- gires el cap per fer aquella foto…, doncs una imatge val més que mil paraules… > Cuidado… no saques la màquina de retratar… nos pueden seguir…entra aquí y tomamos un refresco…> Petites taules de marbre, amb les seves corresponents cadires, vitrines amb espècies i rams de fulles seques lligades amb un cordill…, pel mal de cap; circulació; baixada de la tensió; mestruació… amb l’etiqueta que diu: La autèntica casa de las hierbas de La Selva… i també batuts de maracuià, mango, lucuma, llet… passats per la licuadora, d’un gust reposat, o bé cornets de vainílla, nata… des de 1 sol, fins els 3. Un cop acabat amb el gust del repos a la boca, sortir al carrer, i arribar-te fins a “la Plaza de Armas” , on els canviadors et faràn el canvi pertinent dels bitllets que portis. >100 €?... a 3’90 soles señor… Bien…> Aquests 100 € queden canviats fregant els 400 soles hi amb la garantía i segell mercats en tots els bitllets pel canviador… Gràcias y que tenga un buen día señor… >Bien Carmen Consuelo, vamos a Tottus> -magatzems de alimentació; complements per a la llar; roba… inaugurats una setmana abans de les festes de nadal del 2008-. Agafar el carretó, hi tot seguit començar a omplir-lo… 5 kilos d’arroç; 2 kilos de sucre; 6 pots de llet; 1 paquet de tallarins; 2 paquets de spaghettis; 2 kilos d’arroç –per fer la paella-; 400 grs. De pestanaga –també per la paella- 400 de “arvejas” –pessols, per la paella-; 1 ampolla de vi negre –peruà-; 1paquet de polvos per rentar els plats ; 3 vestidets per la meva fillola d’un mes…; >Alguna cosa más señor…? N o señoríta, esto es todo. Pués són 126 soles con 79 céntimos… grácias señor, que tenga un buen día.> La sortida dels magatzems amb tots el paquets a les mans, una odissea…¡ els nebots no sortien del lavabo, doncs s’estaven assecant les mans amb els secadors automàtics, una i un altre vegada…, les mototaxis col.lepsades a l’entrada dels magatzems, la guàrdia urbana pitant continuament…, amb un equilibri inmens i amb la mototaxi en semi-marxa…, tirar les bosses a dintre i marxar cap a l’apartament…Déjenos aquí en la esquina junto al carrito de panecillos “amiguito”.

9 comentarios:

glòria ha dit...

Josep,
Expliques molt bé aquest viatge tan llarg i profund que has fet al Perú i, dones a entendre, que ho has passat xatxi-piruli.
Me'an alegro, noi!

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Bonica crónica, i bonic viatge. Salut!!!!

la vella carmanyola ha dit...

Josep, m'estan agafan ganes de fer una visiteta al Perú! de fet a mi no em costa pas massa agafar l'avió, com em diu l'Andreu: sempre tinc un peu a fora! jejejeje

Josep has dit que vas comprar vi del Perú, i que tal estava?? es que jo quan viatjo es una cosa que sempre compro! i també as dit que vas menjar oli d'oliva negra, que tal?? es com el d'aquí??

Se suposa que encara tindrem una 3º part noooo??

Records

josep ha dit...

Josep.
Ja veig que ha estat un viatge apassionant gaudit al màxim. Ara a pensar en el proper.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glória; gràcies per els teus el.logis, sempre molt ben vinguts, intento escriure-ho tant a prop com puc, les seves paraules i les seves maneres d'actuar és a dir aquest és el Peru que jo he vist i per tant és la "seva gent".


Olles i somriures; Moltes gràcies per aquets el.logis, també i sens cap dubte també un molt bonic viatje va ser¡¡.

Andreu i Anna -la vella cramanyola-; com jo l'he conegut el Peru, amb una "visiteta" no en tens prou, ara bé si vols coneixa el més turístic amb quinze dies n'hi ha prou. El vi és una delícia de veritat¡. Els vins peruans són dolços, doncs la zona on es troben -on jo em trovaba Ica- és un desert, i els vins quasi no tenen aigua, allá els hi diuen ¡; vinos de misa; vinos tintos; aquest d'un tó dolç, com quasi tots. Els olis allà son molt cards i la seva butxaca no els permet aquets luxes.
Podria fer-na bastantes parts, però la veritat tampoc vull fer-ho massa pasat¡
Per cert l'Eva -el cullerot festuc- també hi va està, i diu que hi tornaría a ulls tancats¡¡

Josep; al màxim¡¡ i el próxim... podria ser el mateix, aquesta vegada cap al nord "la Selva".

La cuina vermella ha dit...

Ei, Josep que bé ens ho expliques tot de meravella! enhorabona pel viatge!! petons.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Txell i Kike; -cuina vermella- desitjo en primer lloc que la teva esquena vaigui millorant de mica en mica.
Desitjo que us agradi, de debó¡¡
Aquest viatje és per "disfrutarlo" moltes i moltes vegades, i escribint-ho n'és una. Salutacions molt coordials Txell i Kike¡¡.

xaro ha dit...

Quin reportatge més interessant...encara no coneix-ho el Perú i tu me n'has fet venir mes ganes de les que ja tenia!!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Xaro; -cuinetes-. La veritat explicar-ho, comprimit en aquest bloc, per no fer-ho faixuc, es fa complicat, però explicat amb les propies veus d'ells, és molt més agradable i gens pasat.
Celebro que t'haigui agradat, doncs així és com he vist el Perú.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,