TERRINA DE "ROSSINYOLS"

27 de novembre de 2008


.- Terrina de “rossinyols”.-

Els bolets –junt amb altres fruits del bosc- ens anuncien la arribada d’aquesta estació, parada obligatòria per assaborir aquets micènic, que amb un ampli ventall de textures i sabors omplen de plaer aquesta estació. Jo he volgut agafar “els rossinyols” per variar una mica dels bolets de sempre com ara: rovellons; llenegues; pinetells… encara que també tots ells de gran poder culinari.

El “rossinyol” és un bolet de color groc intens, fa una olor agradable, fruitada, i el seu gust és dolç. és un comestible excel·lent.

Jo us els presento amb aquesta terrina i acompanyats amb aquesta salsa “deglacé” o també dita espanyola. Crec que val la pena parar i fer aquesta “festa” amb aquets “rossinyols”, junt amb els altres ingredients que tot seguit us explicaré.


Ingredients.

- ¾ de kilo de “rossinyols”.
- 4 Ous.
- 200 cc. de nata líquida.
- 1 Ceba de Figueres.
- 1 Trufa.
- Mantega i farina. (per untar el motlle).
 - Oli.
- Sal, pebre i nou moscada.

Per la salsa dels peus dels “rossinyols”
 
- 100 c. c. de nata líquida.
- 1 Ceba de Figueres.

Per a la salsa “deglacé”, o espanyola necessitem:
 
- 1 Ceba de Figueres.
- 1 Pastanaga.
- 1 Culleradeta de farina.
- 1 Gra d’all.
- 1 Culleradeta de tomàquet concentrat.
- 1 Pom de d’herbes; llorer, farigola i julivert.
- ½ l. de brou.

Preparació.
 
Netejarem els “rossinyols” separant els barrets dels peus i d’aquests darrers en traurem els micelis de baix de tot.
Separarem els barrets dels peus i els barrets els tallarem a trossos grans i dels peus els tallarem petits i els reservarem per fer-hi la salsa.

Sofregirem la ceba en una paella amb oli i abans que la ceba agafi color l’hi posarem els barrets dels “rossinyols” ho saltajarem una micona; desprès hi tirarem la nata líquida, incorporerem la trufa tallada ben petita i també una mica del seu suc, ho salpebrerem i l’hi possarem la nou moscada. En un bol a part batarem els quatre ous i la barreja que tenim a la paella la incorporerem junt amb el ous. Un cop estigui ben remenat ho posarem en un motlle de “plum cake” untat amb la mantega i una micona de farina. Ho col·locarem al "bany maria" al voltant d’uns 35, màxim 40 minuts.

Mentrestant farem la salsa “deglacé” o espanyola. En un cassó posarem la ceba tallada ben petita i la pastanaga tallada a daus, ho sofregirem i tirarem la farina deixant-la torrar una micona i tot seguit l’hi posarem el gra d’all trinxat ben petit, el tomàquet concentrat i el pom d’herbes, junt amb el brou, ho salpebrerem i ho deixarem al foc al voltant d’uns 30 minuts, a foc ben lent.

Colarem la salsa amb el colador xinés i la reserverem… Qué… anem bé no?, doncs la terrina que està el forn comença a fer una olor de bosc…

Desprès picarem el peus dels bolets reservats junt amb la ceba trinxada i quant estiguin un xic tendrets i afegirem la nata líquida i al cap d’una estoneta, la salsa “deglacé” que tenim reservada.

Servirem la salsa al fons del plat i damunt un parell o tres de trossos de la terrina de bolets. Servirem la resta de la salsa en una salsera a part.

Blocaries… bon profit!

EL BEC DE L'AVE

20 de novembre de 2008

Hoy las ciencias adelantan, que es una barbaridad¡… així canta don Hilarión un “sainete” de la sarsuela “la verbena de la Paloma” escrita pel mestre Tomàs Bretón i amb llibret de Ricardo de la Vega. Estrenada el 17 de febrer de 1894 al teatre Apolo de Madrid. Una vintena d’anys abans -l’any 1872- s’estrenava a Barcelona el primer tramvia arrossegat per tracció de sang, anava des de el Pla de la Boqueria fins el pla dels Josepets -Gràcia-, passant pel passeig de Gràcia, el recorregut del qual durà deu minuts¡.

Era el 20 de setembre de 2008 i faltaven 20 minuts per a les 9 del matí, jo; portava la jaqueta posada, doncs feia una mica de “fresqueta” i entrava dins d’aquell ”bec de signe” per a fer el meu primer trajecte amb l’A .V .E. Quànt faltaven 2 minuts per a les 9, les portes com un al.leteig de plomes, es tancaren. A les 9 del matí –hora exacta- es posà a nedar.

Em vaig treure la jaqueta que portava i quant em vaig aixecar per treure-me-la, a fora el paisatge que es veia eren de cellers de cava… aquell “bec de signe” es trobava a Sant Sadurní i el rellotge marcava les 9 i quart.¡

Eren les 9 i “29” minuts, -era aquesta hora- com van anunciar per megafonia la primera parada; Camp de Tarragona, la sortida fou a les 9 i “36” minuts –insisteixo amb l’horari-. Quànt eren les 10 i “27” minuts anunciaren la següent parada; Saragossa –Delícias- i la sortida fou a les 10 i “38” minuts.

Tornant amb el “bec del signe” aquestes parades em van recordà el banys matinals d’aquests majestuosos nedadors amb entrades i sortides al llac… croac, croac, croac, croac, croac…

Als voltants de les 11 del matí em vaig aixecar, per “estirar” una mica les cames, mentre anava caminant, totes les portes se m’obrien al meu pas i es tancaven quant els hi donava l’esquena…, com una ploma.¡ Al arribar al lavabo, jo insistí amb el meu pas… la porta no s’obrí… insistí un altre cop… i… res de res… … fou la meva mà que amb un dit a l’agafador, l’obri i la tornar a tancar al sortir. La porta, -tot sigui dit-, anava molt fina. I els interiors estaven impecables¡.

Vaig arribar-me fins el bar, i l’hi vaig demanar a la senyoreta un cafè amb llet. La senyoreta amb un català perfecta em va dir: que el vol per emportar-se’l o bé s’ho prendrà aquí… M’ho prendré aquí, gràcies. Tenía el got a la mà prenen aquell café amb llet, quiet i amb constant moviment, la sensació era extraordinària… movent-me, sense moure’m… una petita illa dins d’aquell “llac del signe”… que l’hi dec siusplau…- jo tenía prepara’t a la mà un bitllet de 5 € , doncs aquells plaers i allà…-… 1’40 –va contestar-me la senyoreta- caram quins preus mes competitius que teniu…em va sortir per dir-li. Tot seguit la senyoreta va contestar-me… Crec que té raó senyor, els preus són molt competitius...que tingui un bon viatge¡.

Quan m’aixecava del tamboret, mentalment anava tararejant… croac, croac, croac, croac, croac…

Al arribar el meu lloc, en el rellotge digital faltava mitja hora per a les dotze i la velocitat d’aquell “bec de signe” marcava 300 per hora¡ al cap de 10 minuts anunciaven l’arribada d’aquell “bec de signe” a Madrid… quant faltaven 5 minuts per a les dotze posava els peus a terra a l’estació de Atocha de Madrid.

La tornada la tenía marcada per a les 7 de la tarda. Un cop dins, em vaig posar a llegir una estona , el día cada cop era més enfosquit i la sensació de poder veure nedar un altre cop aquell “bec de signe”, semblava cada cop mes difícil… auriculares… doncs amb aquella foscó… auriculares… i tant poca llum… auriculares señor…? Gràcies senyoreta… els vaig descargolar i tot seguit els vaig endollar al braç de la butaca… Semblava que segués fet la llum de cop¡… doncs s’escoltava… “El llac del signe” de Tchaikovski.¡ Un regal escoltà la música d’aquest ballet i nedà amb els ulls tancats… a les 9: 28 (soc pesadet amb l’horari) posava els peus a terra a Sants- Estació.

Mentrestant quànt anava cap a casa tararajava mentalment el “pas a troi”… croac, croac, croac, croac, croac…

El llac del signe és un dels tres ballets que va escriure Tchaikovski .
Aquest ballet fou estrenat el 27 de gener de 1895. Dos anys desprès de la seva mort. Hi està dividit en 4 actes.

Inspirat en una antiga llegenda alamana, explica la historia de dos mons; un amb tots els ets i uts, que es creua amb un altre de màgic i místic. Aquesta versió, del llac del signe explica la història de Odette, una princesa que és transformada per un bruixot amb un signe. Desprès de una complicada lluita entre el be -el príncep Sigfrido- i el mal –el cruel Von Rothbart- és rescatada per l’amor del príncep.

Les veus populars digueren de Tchaikovsky: “El més admirat compositor de música de ballet en la tradició clàssica que mai s’hagi escoltat”, doncs la seva música de ballet inspira els coreògrafs i els ballarins per ballar-la, i els melòmans per escoltar-la.

Blocaries; escolteu-la, gaudiu-la, disfruteu-la¡.

Swan Lake

CARN AMB SALSA DE MAGRANA

14 de novembre de 2008



.- Carn amb salsa de magrana.-

Els antics egipcis preparaven amb el suc d’aquest fruit un vi lleuger amb gust de grosella.

Segons la mitología grega, el primer magraner fou plantat per Afrodita, la deesa grega del amor i de la bellessa.

A la Xina és costum de oferir una magrana a les parelles acabades de casar doncs explican que és senyal de auguri i de descendencia –el color vermell de la fruita es considerat per la tradició xinesa un color que atrau la bona fortuna.-
Al nort de L‘India, els grans secs son utilitzats com a especia en els plats vegetarians, doncs aporten un gust agredolç.

Considerada una de les “superfruites”, doncs és rica en; antioxidants, potassi, calci, manganès, ferro, coure, zenc i també vitamines C,B,E .

La magrana és un fruit, que associem quasi sempre a les macedònies, encara que també podem fer-les, escorregudes com si fos un suc de taronja o bé de llimona i després ens el podem prendre. El fruit, petit i vermellós està col·locat dins la closca que el protegeeix. Per treure’n els grans, és molt senzill tant sols tenim que donar-li uns cops amb una mà de morter pel damunt i recollir-los dins d’un bol.
La part romàntica, ens l’ha explica Shakespeare tot dient que va ser sota d’aquest arbre fruiter, que Romeu va cantar-li una serenata a la Julieta.
Per la meva part, aquesta recepta està feta també amb molt d’amor, i així us l´explico.

Ingredients: (per a 6 persones).

- 1 Tall rodó de vedella. (1Kg 200 grams aprox.)
- 2 Cebes de Figueres.
- 2 Tomàquets madurs.
- 1 Magrana.
- 50 grams de llard.
- 400 c. c. de brou. (*)
- Sal i Pebre.

Preparació:

Desfarem el llard a l’escalfo d’una cassola a foc lent, quant estigui desfet hi posarem el tall rodó i deixarem que es vagi enrossint per a totes dues bandes. Salpebrarem i reservarem.

En la mateixa cassola, ofegarem la ceba tallada ben petita i quant estigui ben rossa, afegirem els tomàquets ratllats. Quan estigui tot ben ofegat, afegirem els grans de magrana i també el tall rodó de vedella, i “semi” cobrirem amb el brou. Seguidament ho taparem i ho col.locarem al forn –prèviament el tindrem escalfat amb el comandament corresponent- a una temperatura de 180º i 45 minuts, quant estigui a mitja cocció l’hi donarem la volta.

Un cop el tall està fet , tallarem la carn tallada a rodanxes, coberta amb la salsa i acompanyada dels grans de magrana. Posarem la salsera a part per que els començals puguin repetir o també puguin sucar-hi una micona de pa. (blocaires, que vagi de gust¡).

(*) El brou d’aquesta recepta, el vaig fer amb dos ossos del genoll de vedella, un ala de pollastre i una micona d`apit. Deixant-lo bullir, durant dues hores. Un cop col.lat, el vaig afegir al tall rodó de vedella.

TROBADA DE BLOCAIRES

13 de novembre de 2008

A tots els bloquistes que heu entrat al meu bloc i que heu llegit les receptes que he penjat i també les sugerències de teatre i heu deixat els vostres comentaris i també a tots els simpatitzants bloquistes, disculpar-me de no poder assistir a la trobada de blocaires, celebrada el passat dia 8 de novembre.

El motiu va ser que durant 7 dies hem vaig trobar sense l’ordinador i amb intermitències de llum, sense poder-me connectar. Un cop acabat aquest entrebanc, hi desitjant la vostra confiança de nou, espero i desitjo de debó, poder-nos coneixa ben aviat. Una abraçada per a tots!. Menja de bacallà –JOSEPB.