ALOMA (amb altres veus)

22 d’octubre de 2008


El proper 23 d’octubre de 2008 fins al 4 de gener de 2009, el Teatre Nacional de Catalunya (T.N.C) posa en escena l’obra de Mercè Rodoreda; Aloma. Dins de l’any Rodoreda el T.N.C. la temporada passada posar en escena La plaça del Diamant i aquest any s’encerregarà de concloure’l en la posada en escena amb altres veus, per el grup Dagoll Dagom d’una de les novel·les de Mercé Rodoreda escrita en els seus anys de joventut: Aloma (1936) L’obra narra el canvi de veu de la infantesa, cap a la maduresa per acabar en la culminació del seu propi destí. La protagonitza una noia jove, completament dedicada a la seva família i a la casa. La seva veu diu un i un altre cop que l’amor li fa fàstic… tot canvia quant s’enamora d’un parent que s’instal·la a casa seva. L `ambient familiar va trenant una crisis que sembla que no tindrà fi, tot plegat desembocarà en la pèrdua de la casa familiar. Defraudada, Aloma enganxa totes les forces possibles per tirar endavant. La versió musical anirà a càrrec del grup Dagoll Dagom, amb moltes obres a les seves espatlles i també a les seves veus. La versió musical fusionada per dues veus; Aloma jove, -encarnada per Júlia Möller-, i Aloma madura, -encarnada per Carme Sansa-, enriqueix el llenguatge narratiu de Mercè Rodoreda. Mercé Rodoreda va néixer a Barcelona (Sant Gervasi) l’any 1908. L`any 1937 guanya el premi Crexells amb aquesta obra . L’any 1939 abandona Barcelona. I és en l’exili on Mercé Rodoreda va revisar aquesta obra en profunditat, l’any 1969. Desprès també escriuria: La plaça del Diamant (1962); El carrer de les Camèlies (1966) premi Sant Jordi; Jardí vora el mar (1967); Mirall trencat (1974). La seva veu fou escoltada a Barcelona per les Festes de la Mercé en el pregó de festes l’any 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi d'Honor de les Lletre Catalanes. Morí a Girona a l'edat de 75 anys. Per voluntat pròpia, fou enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva (Baix Empordà).

PASTÍS DE MONIATO

11 d’octubre de 2008



.-Pastís de moniato.-

Quan anem a les castanyades populars, en principi ens fa il·lusió menjar les castanyes i el moniato pertinent que ens toca i que moltes vegades compartim amb la parella,- i al mateix preu,- acompanyat del seu gotet de vi ranci o bé amb el got de cava. Peró segons quines persones s’estimen més fer “po” amb les castanyes i els moniatos i ens trobem amb aquests fruits de tardó sucats amb el vi ranci i la part del moniato sobrant, dins dels gots, enganxats a les taules, cadires o també enganxats a terra amb la pertinent i probable caiguda...sinó el veiem.

Us proposso aquest pastís, el resultat del quàl acostuma a ser “fulminant”... d’acceptable. Les persones que no l’han provat el proven i t’ajuden acabar-lo i els que l’han provat – si els hi agrada el moniato- repeteixen i desprès el fan. L’èxit està quasi assegurat.¡

Els moniatos son unes arrels comestibles, originàries de la zona de sud-america, és allà on molts països el tenen com a menja diària. Al Perú, per exemple se’n coneixen més de 2.000 varietats i molts plats d’aquest païs estan fets amb aquests producte; a Mèxic és molt fàcil veure’ls amb confitures i postres.
També se’l coneix com a; batata, camote, patata dolça, patata de Màlaga.

Per a fer aquest pastís necessitarem: (per a 6 persones)

1 kg. De moniatos.-
125 de sucre.-
200 cc. de crema de llet.- (*)
4 Ous.-
Mantega (per untar el motlle).-
Farina (per untar el motlle).-

Per adornar els passtís tenim varies opcions des de els “fideus de xocolata” –com jo he fet- que podem trobar-los en qualsevol gran superfície, o també pastisseria. També podem posar-li “encenalls” que podem trobar-los a les mateixes superfícies o botigues especialitzades.

Un altra opció és desfer la xocolata amb una mica de llet, i després abocar-la per a sobre del passtís … aquesta és dentadora eh? ho dic d’aquesta manera per què m’he imagino la cara dels “xocolaters” mmm… jo ho faré així... -segueixo imaginant-me els “xocolaters” i les seves cares… perdoneu-me... anem... per a la preparació... som-hi¡

Preparació:

Deixarem el moniatos en una plata del forn i que es vagin coent, aixó ho aconseguirem amb el forn a 180º i al voltant d’uns 40 minuts –tot dependrà del tipus de forn que tinguem.

Mentrestant en un bol hi col·locarem els quatre ous ben batuts; la crema de llet i el sucre. En el moment d’acabar i tenir tots el ingredients ben amalgamats, pelarem els moniatos i els col.locarem dins, tallats ben petits i ho ajuntarem tot plegat... no ho toqueu que us cremareu…- els que ho heu fet…, comença està bó, eh?.

Posarem una plata del forn amb una mica d’aigua tèbia, . Tirarem la massa dins del motlle de “plum cake” envedornat amb la mantega i també enfarinat -i amb una llengua de gat- ho acompanyarem per deixar el bol ben net, el deixarem al forn 35 minuts amb el regulador amb posició de gratinador.
Ho traurem i ho deixarem refredar, un cop estigi fred el girarem col·locant-lo en una plata, per fer-li la primera “foto”.
 
Després els “xocolaters” amb l ’imaginació al poder –com ja he dit- i ho tenim llest per a la segona “foto”¡.

(*) Jo la crema de llet l’hi poso de 35% de materia grassa, remeno bé i no miro quant l’hi poso, -ho dic per les calories-

Blocaires, disfruteu-lo!