EL BEC DE L'AVE

20 de novembre del 2008

Hoy las ciencias adelantan, que es una barbaridad¡… així canta don Hilarión un “sainete” de la sarsuela “la verbena de la Paloma” escrita pel mestre Tomàs Bretón i amb llibret de Ricardo de la Vega. Estrenada el 17 de febrer de 1894 al teatre Apolo de Madrid. Una vintena d’anys abans -l’any 1872- s’estrenava a Barcelona el primer tramvia arrossegat per tracció de sang, anava des de el Pla de la Boqueria fins el pla dels Josepets -Gràcia-, passant pel passeig de Gràcia, el recorregut del qual durà deu minuts¡.

Era el 20 de setembre de 2008 i faltaven 20 minuts per a les 9 del matí, jo; portava la jaqueta posada, doncs feia una mica de “fresqueta” i entrava dins d’aquell ”bec de signe” per a fer el meu primer trajecte amb l’A .V .E. Quànt faltaven 2 minuts per a les 9, les portes com un al.leteig de plomes, es tancaren. A les 9 del matí –hora exacta- es posà a nedar.

Em vaig treure la jaqueta que portava i quant em vaig aixecar per treure-me-la, a fora el paisatge que es veia eren de cellers de cava… aquell “bec de signe” es trobava a Sant Sadurní i el rellotge marcava les 9 i quart.¡

Eren les 9 i “29” minuts, -era aquesta hora- com van anunciar per megafonia la primera parada; Camp de Tarragona, la sortida fou a les 9 i “36” minuts –insisteixo amb l’horari-. Quànt eren les 10 i “27” minuts anunciaren la següent parada; Saragossa –Delícias- i la sortida fou a les 10 i “38” minuts.

Tornant amb el “bec del signe” aquestes parades em van recordà el banys matinals d’aquests majestuosos nedadors amb entrades i sortides al llac… croac, croac, croac, croac, croac…

Als voltants de les 11 del matí em vaig aixecar, per “estirar” una mica les cames, mentre anava caminant, totes les portes se m’obrien al meu pas i es tancaven quant els hi donava l’esquena…, com una ploma.¡ Al arribar al lavabo, jo insistí amb el meu pas… la porta no s’obrí… insistí un altre cop… i… res de res… … fou la meva mà que amb un dit a l’agafador, l’obri i la tornar a tancar al sortir. La porta, -tot sigui dit-, anava molt fina. I els interiors estaven impecables¡.

Vaig arribar-me fins el bar, i l’hi vaig demanar a la senyoreta un cafè amb llet. La senyoreta amb un català perfecta em va dir: que el vol per emportar-se’l o bé s’ho prendrà aquí… M’ho prendré aquí, gràcies. Tenía el got a la mà prenen aquell café amb llet, quiet i amb constant moviment, la sensació era extraordinària… movent-me, sense moure’m… una petita illa dins d’aquell “llac del signe”… que l’hi dec siusplau…- jo tenía prepara’t a la mà un bitllet de 5 € , doncs aquells plaers i allà…-… 1’40 –va contestar-me la senyoreta- caram quins preus mes competitius que teniu…em va sortir per dir-li. Tot seguit la senyoreta va contestar-me… Crec que té raó senyor, els preus són molt competitius...que tingui un bon viatge¡.

Quan m’aixecava del tamboret, mentalment anava tararejant… croac, croac, croac, croac, croac…

Al arribar el meu lloc, en el rellotge digital faltava mitja hora per a les dotze i la velocitat d’aquell “bec de signe” marcava 300 per hora¡ al cap de 10 minuts anunciaven l’arribada d’aquell “bec de signe” a Madrid… quant faltaven 5 minuts per a les dotze posava els peus a terra a l’estació de Atocha de Madrid.

La tornada la tenía marcada per a les 7 de la tarda. Un cop dins, em vaig posar a llegir una estona , el día cada cop era més enfosquit i la sensació de poder veure nedar un altre cop aquell “bec de signe”, semblava cada cop mes difícil… auriculares… doncs amb aquella foscó… auriculares… i tant poca llum… auriculares señor…? Gràcies senyoreta… els vaig descargolar i tot seguit els vaig endollar al braç de la butaca… Semblava que segués fet la llum de cop¡… doncs s’escoltava… “El llac del signe” de Tchaikovski.¡ Un regal escoltà la música d’aquest ballet i nedà amb els ulls tancats… a les 9: 28 (soc pesadet amb l’horari) posava els peus a terra a Sants- Estació.

Mentrestant quànt anava cap a casa tararajava mentalment el “pas a troi”… croac, croac, croac, croac, croac…

El llac del signe és un dels tres ballets que va escriure Tchaikovski .
Aquest ballet fou estrenat el 27 de gener de 1895. Dos anys desprès de la seva mort. Hi està dividit en 4 actes.

Inspirat en una antiga llegenda alamana, explica la historia de dos mons; un amb tots els ets i uts, que es creua amb un altre de màgic i místic. Aquesta versió, del llac del signe explica la història de Odette, una princesa que és transformada per un bruixot amb un signe. Desprès de una complicada lluita entre el be -el príncep Sigfrido- i el mal –el cruel Von Rothbart- és rescatada per l’amor del príncep.

Les veus populars digueren de Tchaikovsky: “El més admirat compositor de música de ballet en la tradició clàssica que mai s’hagi escoltat”, doncs la seva música de ballet inspira els coreògrafs i els ballarins per ballar-la, i els melòmans per escoltar-la.

Blocaries; escolteu-la, gaudiu-la, disfruteu-la¡.

Swan Lake

2 comentarios:

glòria ha dit...

Josepb,
Molt divertit el post amb "el bec de l'au" i "el llac dels cignes". A més, veig que has penjat el tros més divertit del ballet que és més aviat tràgic.
Salutacions.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Glòria, moltes gràcies per els teus el.lògis envers a mí referent al ”post” que he penjat del bec del AVE. He penjat aquest fragment del ballet, doncs és un dels més coneguts i amb aquest cas el mes divertit i també més espectacular que vaig trobar i alhora diferent.
En el “post” que he escrit ja ho poso. El ballet “El llac del signe” està inspirat en una llegenda alamana, la versió que va fer Tchaikovsky, ens explica que; després de lluitar amb el bé i el mal, acaba com les pel•lícules americanes -chico se enamora de chica-... i ja sabem el final...
En canvi, si tu mires, des de el punt de vista de escoltà la música mentres naveges –com la Núria de Cocinarte, per exemple-, hi escoltes tant sols la música t’he imagines els paisatges que vas escoltant. En el “post” també ho poso; les veus populars que digueren de Tchaikovsky:[...] i els melòmans per escoltar-la.

Jo he anat el Palau Sant Jordi escoltà -i a veure- “El trencanous”, per descontat que mirar-ho és una “passada” i escoltar-ho una delícia.¡

Un altre cop Glória, moltes gràcies per els teus al.lógis. Salutacions. Josepb



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,