CARN AMB SALSA DE MAGRANA

14 de novembre del 2008



.- Carn amb salsa de magrana.-

Els antics egipcis preparaven amb el suc d’aquest fruit un vi lleuger amb gust de grosella.

Segons la mitología grega, el primer magraner fou plantat per Afrodita, la deesa grega del amor i de la bellessa.

A la Xina és costum de oferir una magrana a les parelles acabades de casar doncs explican que és senyal de auguri i de descendencia –el color vermell de la fruita es considerat per la tradició xinesa un color que atrau la bona fortuna.-
Al nort de L‘India, els grans secs son utilitzats com a especia en els plats vegetarians, doncs aporten un gust agredolç.

Considerada una de les “superfruites”, doncs és rica en; antioxidants, potassi, calci, manganès, ferro, coure, zenc i també vitamines C,B,E .

La magrana és un fruit, que associem quasi sempre a les macedònies, encara que també podem fer-les, escorregudes com si fos un suc de taronja o bé de llimona i després ens el podem prendre. El fruit, petit i vermellós està col·locat dins la closca que el protegeeix. Per treure’n els grans, és molt senzill tant sols tenim que donar-li uns cops amb una mà de morter pel damunt i recollir-los dins d’un bol.
La part romàntica, ens l’ha explica Shakespeare tot dient que va ser sota d’aquest arbre fruiter, que Romeu va cantar-li una serenata a la Julieta.
Per la meva part, aquesta recepta està feta també amb molt d’amor, i així us l´explico.

Ingredients: (per a 6 persones).

- 1 Tall rodó de vedella. (1Kg 200 grams aprox.)
- 2 Cebes de Figueres.
- 2 Tomàquets madurs.
- 1 Magrana.
- 50 grams de llard.
- 400 c. c. de brou. (*)
- Sal i Pebre.

Preparació:

Desfarem el llard a l’escalfo d’una cassola a foc lent, quant estigui desfet hi posarem el tall rodó i deixarem que es vagi enrossint per a totes dues bandes. Salpebrarem i reservarem.

En la mateixa cassola, ofegarem la ceba tallada ben petita i quant estigui ben rossa, afegirem els tomàquets ratllats. Quan estigui tot ben ofegat, afegirem els grans de magrana i també el tall rodó de vedella, i “semi” cobrirem amb el brou. Seguidament ho taparem i ho col.locarem al forn –prèviament el tindrem escalfat amb el comandament corresponent- a una temperatura de 180º i 45 minuts, quant estigui a mitja cocció l’hi donarem la volta.

Un cop el tall està fet , tallarem la carn tallada a rodanxes, coberta amb la salsa i acompanyada dels grans de magrana. Posarem la salsera a part per que els començals puguin repetir o també puguin sucar-hi una micona de pa. (blocaires, que vagi de gust¡).

(*) El brou d’aquesta recepta, el vaig fer amb dos ossos del genoll de vedella, un ala de pollastre i una micona d`apit. Deixant-lo bullir, durant dues hores. Un cop col.lat, el vaig afegir al tall rodó de vedella.

8 comentarios:

El cullerot Festuc ha dit...

Josep, aquesta carn ha d'estar ben bona...i la salsa de magrana molt apropiada per ara la tardor...fa ben de festa!!!
Petunets,
Eva.

josep ha dit...

Josep,
Si el primer magraner el va plantar Afrodita, i els egipcis i xinesos (que tontos no eren) ja l'utilitzaven, l'èxit en l'acompanyament d'aquesta carn està garantit.
Una abraçada

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Eva, puc assegurar-te que aquesta salsa "estaba" ben bona. He volgut fer-li un "homenatge" a la magrana, -fruit de tardor- i bastant oblidada a la cuina, no et sembla?. Igualment PER TUnets Eva¡

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Josep, com he dit a l'Eva aquesta salseta, "estaba" ben bona, de debó de la bona, i si és mitología o no, alguna cosa ha de haver-hi de veritat, no et sembla?

Francesc ha dit...

T'ha quedat un plat excel·lent. Quines fotos! Aquesta de la flor del magraner és preciosa i les dels talls de la vedella... per a fotre'ls un mos! Salutacions

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc. La flor del magraner la vaig posar, perque la vaig trobar molt bonica. Moltes gracies pels teus al.logis. Si sé que li volies "fotre" un mos, l'hagés fet una micona més gran. Salutacions per a l'Oreto. Una abraçada. Josepb.

La cuina vermella ha dit...

no hagués imaginat mai fer una sals amb les magranes, molt bona idea!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Cuina vermella; Deu vos guard¡
Doncs la veritat queda d'alló més i més be i a la vegada molt bona. La magrana és aquesta gran desconeguda a la cuina, he volgut fer-li aquest petit "homenatge", doncs sempre l'associem a la mecadonia -per cert molt bona- i poca cosa més.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,