PASTÍS DE MONIATO

11 d’octubre del 2008



.-Pastís de moniato.-

Quan anem a les castanyades populars, en principi ens fa il·lusió menjar les castanyes i el moniato pertinent que ens toca i que moltes vegades compartim amb la parella,- i al mateix preu,- acompanyat del seu gotet de vi ranci o bé amb el got de cava. Peró segons quines persones s’estimen més fer “po” amb les castanyes i els moniatos i ens trobem amb aquests fruits de tardó sucats amb el vi ranci i la part del moniato sobrant, dins dels gots, enganxats a les taules, cadires o també enganxats a terra amb la pertinent i probable caiguda...sinó el veiem.

Us proposso aquest pastís, el resultat del quàl acostuma a ser “fulminant”... d’acceptable. Les persones que no l’han provat el proven i t’ajuden acabar-lo i els que l’han provat – si els hi agrada el moniato- repeteixen i desprès el fan. L’èxit està quasi assegurat.¡

Els moniatos son unes arrels comestibles, originàries de la zona de sud-america, és allà on molts països el tenen com a menja diària. Al Perú, per exemple se’n coneixen més de 2.000 varietats i molts plats d’aquest païs estan fets amb aquests producte; a Mèxic és molt fàcil veure’ls amb confitures i postres.
També se’l coneix com a; batata, camote, patata dolça, patata de Màlaga.

Per a fer aquest pastís necessitarem: (per a 6 persones)

1 kg. De moniatos.-
125 de sucre.-
200 cc. de crema de llet.- (*)
4 Ous.-
Mantega (per untar el motlle).-
Farina (per untar el motlle).-

Per adornar els passtís tenim varies opcions des de els “fideus de xocolata” –com jo he fet- que podem trobar-los en qualsevol gran superfície, o també pastisseria. També podem posar-li “encenalls” que podem trobar-los a les mateixes superfícies o botigues especialitzades.

Un altra opció és desfer la xocolata amb una mica de llet, i després abocar-la per a sobre del passtís … aquesta és dentadora eh? ho dic d’aquesta manera per què m’he imagino la cara dels “xocolaters” mmm… jo ho faré així... -segueixo imaginant-me els “xocolaters” i les seves cares… perdoneu-me... anem... per a la preparació... som-hi¡

Preparació:

Deixarem el moniatos en una plata del forn i que es vagin coent, aixó ho aconseguirem amb el forn a 180º i al voltant d’uns 40 minuts –tot dependrà del tipus de forn que tinguem.

Mentrestant en un bol hi col·locarem els quatre ous ben batuts; la crema de llet i el sucre. En el moment d’acabar i tenir tots el ingredients ben amalgamats, pelarem els moniatos i els col.locarem dins, tallats ben petits i ho ajuntarem tot plegat... no ho toqueu que us cremareu…- els que ho heu fet…, comença està bó, eh?.

Posarem una plata del forn amb una mica d’aigua tèbia, . Tirarem la massa dins del motlle de “plum cake” envedornat amb la mantega i també enfarinat -i amb una llengua de gat- ho acompanyarem per deixar el bol ben net, el deixarem al forn 35 minuts amb el regulador amb posició de gratinador.
Ho traurem i ho deixarem refredar, un cop estigi fred el girarem col·locant-lo en una plata, per fer-li la primera “foto”.
 
Després els “xocolaters” amb l ’imaginació al poder –com ja he dit- i ho tenim llest per a la segona “foto”¡.

(*) Jo la crema de llet l’hi poso de 35% de materia grassa, remeno bé i no miro quant l’hi poso, -ho dic per les calories-

Blocaires, disfruteu-lo!

13 comentarios:

Gemma ha dit...

Una manera immllorable de menjar moniatos! A casa ens agraden de totes maneres i aquesta època substitueixo les patates per moniatos a tot arreu (fins a la mongeta tendre, je je je)
Així que pots estar segur que a casa aquest pastís segur que triomfarà... crec que el faré!
Penso... com quedaria amb una base de pasta brisa que aguanti tota la crema de moniato?
I segur que nosaltres l'acompanyarem amb la salsa de xocolata, je je je...

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Les mongetes son bones de totes maneres, no fa falta substituir-les per a res -encara que en un pastís no els he probat mai-. La pasta brisa l'hi pot dona un "coixi" per tant pot està molt més ben "reposat". Veig que sou del plan C. "fideus de xocolata" -plan A- "Encenalls" plan B- "Xocolateros" Que vaigi de gust¡

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

"Xocolatera" Gemma que vaigi de gust¡¡

Francesc ha dit...

Això ha de ser molt bo, tot i que deu tindre un milió de calories. Però vaja, ja se sap que tot el que és bo o engreixa o és pecat. Salutacions.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; els pecats son tentedors i aquest pastís també. Aparenta una cosa i després n'és un altra de diferent. Si el proves ja m'ho diràs. Jo aquesta tentació de pastís l'he feta moltes vegades i quasi sempre amb l'éxit a la butxaca, de debó¡. La clausula final (*) ja et dic que, poso la crema i no miro quànt la poso, d'aquesta manera content i enganyat.

Massitet ha dit...

Hola Josepb!
Et deixo aquest comentari per fer-te saber que t'hem inclòs en el llistat de blocs de cuina en català que fem a Olleta de verdures.
Si creus que no has de ser-hi ens ho dius, val? Que ens agrada tenir el vistiplau de la gent que linkem...

A veure si ens coneixem el vuit de novembre!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Gràcies per inclourem¡ aixó vol dir que ja estic blocsindicalitzat? o bé ja sóc sindiblocaire... ja ho veus¡ gràcies un altre cop... no trobo paraules¡¡
Referent al vuit de novembre ja estic apuntat¡ Fins llavors salutacions Massitet, Olleta de verdures.

xaro ha dit...

Uy qui susto m'he emportat quan he vist el nom del blog (no suporto el bacallà), però ja veig que hi ha de tot....
Benvingut a la familia de blocaires, veig que estas apuntat el dia 8, vol dir que ja ens conèixerem aviat.
Aquest pastís te molt bona pinta!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

El nom de bacallà té moltes definicions a fora del món gastronómic, com que ens coneixerem a la trobada de blocaires, ja t'ho explicaré. Referent al pastís, no ho dubtis i si el fàs, ja m'ho sabràs dir. Fins aviat Xaro¡.

Núria ha dit...

La verita es que mai m'han agradat, i fa un any que a la seva época li poso a les mongetes tendres com la gemma..PEró es molt interesant aquest pastísªª

Núria

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Amb les mongetes també l'hi poso jo el moniato.Peró el ser un pastís, ja queda més "recullit" dins el motlle de "cake" i el deixa molt mes suau per prendre'l com a postre o també a mitja tarda per berenar i prendre el café o el té. Salutacions Nuria (Cocinarte)

enric ha dit...

No sé si recordaràs, Josep, que un dia vaig menjar moniatos fregits com si fossin patates, però en tanta quantitat que els vaig aborrir per sempre, i ja mai més a la vida n'he tornat a menjar. :))

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Enric, aquest cas concret teu dels moniatos, la veritat no ho recordo.
El que si recordo és el teu fill gran, quàt es menjava els paquets sensers d'unes galetes de nata -no diré la marca, doncs estem en directe- que va acabar aborrint-les fins a tal punt, que quànt la mare li deia: Pepe que vols galetes de nata?, s'esgarrifava tot ell, amb "ois" inclosos. Ja ho veus Enric, tots els extrems son dolents.



Deixeu el vostre comentari

Com sempre, moltes gràcies per els vostres comentaris i sigueu benvinguts en aquest blog.



EN EL CAS QUE NO US VAGI BÉ AQUEST FORMULARI,